Machado com a símptoma

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 22 d'agost de 2017)

El foc d’encenalls provocat pel polèmic informe sobre la revisió del nomenclàtor ha estat espectacular. Fins i tot ha transcendit les fronteres locals i nacionals amb escreix. Tot un rècord. Davant d’aquest impacte comunicatiu és fàcil etiquetar-ho com una polèmica interessada, estival i atiada per certs mitjans d’àmbit espanyol. Justificar-ho per aquest motiu també delata poca autocrítica per part de l’equip de Govern, especialment entre les files dels republicans i afins.

Aquesta era una polèmica coneguda, ja que a principis del mes de juliol ja va transcendir als mitjans locals el contingut de l’informe encarregat per l’Ajuntament. Per tant, el que ha passat aquest mes d’agost no hauria d’estranyar en absolut a les autoritats municipals. Probablement, l’actual cultura instal·lada a la casa gran de “qui dia passa, any empeny” i de no incomodar les propostes dels socis de govern va facilitar que l’informe continués el seu camí pels corriols de l’Ajuntament fins a arribar a les entitats de la comissió del nomenclàtor.

Després de llegir l’anomenat l’informe, ràpidament es comprova que grinyolen massa coses, tant pels criteris com per la llista de canvis proposats. En relació amb la llista, s’hauria d’entendre que aquesta és una competència que pot exercir qualsevol ciutadà o entitat que vulgui proposar amb arguments qualsevol incorporació o esmena a la comissió del nomenclàtor. Per tant, és necessari recorre a un encàrrec per avalar una llista particular i partidista de noms? Amb relació als criteris i la vocació d’emular la figura i propostes d’Andreu Castells del 1977, i de l’Informe-balanç del nomenclàtor de carrers de Sabadell del febrer de 1983, només constatar que l’actual aportació és minsa. Amb l’ànim d’innovar s’esperaria d’un expert, per exemple, la proposta de substituir els noms de personatges per noms de plantes, animals, rius, muntanyes o serralades, entre d’altres. També es podria optar pel model d’anomenar numèricament els carrers i avingudes. Per exemple, el Passeig i llur prolongació a nord i sud podria esdevenir L’eix central, una mena de First Avenue de Sabadell. Un debat segurament tampoc absent de polèmica, però lliure d’aquesta càrrega partidista de l’esmentat encàrrec. Segurament amb un cert criteri de professionalitat l’Ajuntament no hauria d’haver acceptat l’entrega d’aquest treball i encara menys la seva tramesa a la comissió del nomenclàtor. Immersos en aquesta polèmica sorprèn la manca de capacitat d’assumir responsabilitats pel que fa a l’encàrrec i la seva tramitació a la comissió del nomenclàtor. Ha donat la sensació que tot plegat no anava amb l’equip de govern. Tal vegada és la provisionalitat en la qual estem immersos fins la primavera del 2019.

D’altra banda, s’ha de reconèixer l’excel·lent web que disposa l’Ajuntament de Sabadell del seu nomenclàtor. Destil·la professionalitat tant en el format com en els continguts. Si consulteu, per exemple, Antonio Machado, podreu comprovar que es va incorporar al nomenclàtor de la ciutat el 29 d’abril de 1998 i lògicament per la seva condició de poeta i escriptor. També es pot constatar que la plaça Antoni Llonch s’afegeix a la toponímia local el 30 d’octubre de 1985. I la seva ubicació té relació amb què durant el seu mandat es varen iniciar els tràmits per soterrar la Renfe a Sabadell. Aquestes dues i moltes altres decisions es varen resoldre per governs escollits democràticament. Això no vol dir que no es puguin revocar, però segurament requereix a acceptar que avaluar les persones i llur trajectòria és una tasca complexa. Si volem que als nostres carrers hi hagi noms de persones o bé que el casal de la Rambla s’anomeni Pere Quart i que al Parc Catalunya hi hagi una escultura/espai d’homenatge a l’alcalde Antoni Farrés, cal generositat i pluralitat. Les persones no som monolítiques i per això a l’hora de decidir no és fàcil. Esperem que els prejudicis no ens facin massa porucs.

Sabadell, 20 d’agost de 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero