La Vera del Vallès
(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 16 de gener de 2018)
La Vera del Vallès és una varietat d’olivera pròpia de la nostra comarca que alguns dels seus exemplars varen sobreviure a la gelada històrica del febrer del 1956. Aquell mes es varen batre tota mena de rècords pel que fa a les baixes temperatures. Durant dies es varen glaçar camps i boscos d’arreu del país. La singularitat d’aquest fenomen es va notar de valent a la terra baixa. Per exemple, a la ciutat el termòmetre va marcar -12’6 °C. No cal dir que el fred prolongat va afectar a molts dels cultius d’horta d’hivern, però també arbres fruiters i especialment les oliveres. De ben segur que la poda tradicional de gener va afavorir que l’impacte fos més sever. Milers d’oliveres varen morir i altres varen rebrotar de les seves rabasses després d’aquell episodi. Un senyal inequívoc de la resiliència d’aquest arbre originari de la conca mediterrània.
La conservació de l’agrobiodiversitat és una tasca conjunta de la pagesia, la ciutadania, els centres de recerca i l’administració que gestiona els tributs de tots. Cadascú juga el seu rol en aquesta fita, ja sigui en el seu conreu, el consum de l’oli o experimentant noves tècniques i polítiques per facilitar la tasca d’agricultors i elaboradors. És cert que si no es consumeixen aquestes varietats pròpies es dificulta que hi hagi aquesta mena de productes a les lleixes dels comerços. Tot plegat és la constatació de la força de la societat per generar una economia social i ambiental a partir de decidir què consumim. Una revolució individual, però d’efectivitat contrastada.
La zona geogràfica delimitada per la serralada prelitoral catalana i les planes agrícoles limítrofes és on hi trobem les oliveres de la varietat Vera. Sovint les terres més magres i costerudes, o bé els marges, han estat el seu hàbitat més freqüent. Tot i així, també es localitzen en superfícies extenses. La qualitat de l’oli de Vera és la pròpia d’un oli extra verge amb una acidesa al voltant del 0,4%. Si afinem el llapis, podem determinar que des d’Arbúcies fins al Bruc és on es localitzen les principals poblacions d’aquesta olivera. Un recent estudi de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va poder determinar que entre aquestes poblacions existeixen dues varietats diferents de Vera. Una ja inventariada, que es localitzaria a ponent de la zona geogràfica (Baix Llobregat, Bages i Anoia) i l’altra, la varietat Vera del Vallès que es centra, bàsicament, al vessant de la serralada prelitoral del Vallès. Els estudis, però, apuntaven que entre ambdues varietats de Vera s’evidenciava cert parentesc, una olivera era filla de l’altra o bé tenien un ancestre comú. L’esforç de la recerca i dels seus promotors ha permès inscriure una varietat local d’olivera del Vallès que es podrà multiplicar i garantir la seva conservació.
El conreu de l’olivera forma part del paisatge del Vallès actual i d’un passat no gaire llunyà. Encara avui, més de 500 hectàrees, des de la Tordera al Llobregat, estan poblades per aquest arbrat que veu transformat el seu fruit amb un exquisit oli per amanir i per untar el pa. Tal vegada la recuperació d’aquesta varietat i les noves tècniques de gestió de l’espai agrari recomanaria noves implantacions d’oliveres als turons de la plana, massa sotmesos a l’erosió. Conservar per recuperar el nostre entorn.
Sabadell, 14 de gener de 2018
 |
| Olives de Vera del Vallès, 2015 |
La conservació de l’agrobiodiversitat és una tasca conjunta de la pagesia, la ciutadania, els centres de recerca i l’administració que gestiona els tributs de tots. Cadascú juga el seu rol en aquesta fita, ja sigui en el seu conreu, el consum de l’oli o experimentant noves tècniques i polítiques per facilitar la tasca d’agricultors i elaboradors. És cert que si no es consumeixen aquestes varietats pròpies es dificulta que hi hagi aquesta mena de productes a les lleixes dels comerços. Tot plegat és la constatació de la força de la societat per generar una economia social i ambiental a partir de decidir què consumim. Una revolució individual, però d’efectivitat contrastada.
La zona geogràfica delimitada per la serralada prelitoral catalana i les planes agrícoles limítrofes és on hi trobem les oliveres de la varietat Vera. Sovint les terres més magres i costerudes, o bé els marges, han estat el seu hàbitat més freqüent. Tot i així, també es localitzen en superfícies extenses. La qualitat de l’oli de Vera és la pròpia d’un oli extra verge amb una acidesa al voltant del 0,4%. Si afinem el llapis, podem determinar que des d’Arbúcies fins al Bruc és on es localitzen les principals poblacions d’aquesta olivera. Un recent estudi de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va poder determinar que entre aquestes poblacions existeixen dues varietats diferents de Vera. Una ja inventariada, que es localitzaria a ponent de la zona geogràfica (Baix Llobregat, Bages i Anoia) i l’altra, la varietat Vera del Vallès que es centra, bàsicament, al vessant de la serralada prelitoral del Vallès. Els estudis, però, apuntaven que entre ambdues varietats de Vera s’evidenciava cert parentesc, una olivera era filla de l’altra o bé tenien un ancestre comú. L’esforç de la recerca i dels seus promotors ha permès inscriure una varietat local d’olivera del Vallès que es podrà multiplicar i garantir la seva conservació.
El conreu de l’olivera forma part del paisatge del Vallès actual i d’un passat no gaire llunyà. Encara avui, més de 500 hectàrees, des de la Tordera al Llobregat, estan poblades per aquest arbrat que veu transformat el seu fruit amb un exquisit oli per amanir i per untar el pa. Tal vegada la recuperació d’aquesta varietat i les noves tècniques de gestió de l’espai agrari recomanaria noves implantacions d’oliveres als turons de la plana, massa sotmesos a l’erosió. Conservar per recuperar el nostre entorn.
Sabadell, 14 de gener de 2018
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada