Més enllà, el Vallès
(Publicat al Diari de Sabadell, 29 de desembre de 2018)
Eugeni Xammar també va parlar del Vallès. Com un tot, amb una visió més enllà de les falses delimitacions administratives. Precisament, en el llibre "Eugeni Xammar. Seixanta anys d'anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret" exposa que: "Tothom sap que el mercat de Granollers és un dels més importants de Catalunya i el més important de la rodalia de Barcelona. Sabadell i Terrassa podran dir el que vulguin, podran parlar del Vallès Occidental i d'altres falòrnies. De Vallès digne d'aquest nom només n'hi ha un i Granollers és la seva capital. Sabadell i Terrassa són indrets molt respectables, però, fet i fet, només són dos grans suburbis industrials de Barcelona. S'acosta el dia que ningú no sabrà on acaba Sabadell i on comença Terrassa i, recíprocament, on acaba Terrassa i on comença Sabadell. Cap cataclisme d'aquest ordre no amenaça Granollers, centre de la gran contrada que va del Montseny al Llobregat, de Centelles i els cingles del Bertí, Congost avall, fins a la conca del Besòs i els turons de Montcada i de Cerdanyola. Aquest és el Vallès, tot el Vallès Oriental, Occidental, Septentrional i Meridional. Equidistant o gairebé dels quatre límits cardinals, al bell mig de la gran contrada, la més representativa de Catalunya". Poc a afegir a aquesta glossa del Vallès d'en Xammar.
Des d'una visió orgànica, el territori del Vallès és una bioregió amb una plana solcada per rius i rierols que tributen les seves aigües al Llobregat, Besòs i Tordera encimbellat per la serralada litoral i prelitoral. Un escenari natural que acull diversos hàbitats i una elevada biodiversitat. Una plana aturonada i serralades que han condicionat la disposició dels espais urbans a tocar dels sistemes fluvials. És obvi que la regió del Vallès, on viuen prop d'1,3 milions de persones, és una realitat sociocultural indiscutible. Una comunitat dotada d'un teixit industrial, associatiu, corporatiu, cultural, científic, cooperatiu, professional i social que permet afirmar que el Vallès és una de les zones més dinàmiques del sud d'Europa.
Per tant, la confrontació del model metropolità de l'actual Barcelona amb el Vallès és un itinerari estèril. Més aviat són models territorials que es complementen. És en aquest entorn on cal inscriure la voluntat d'assajar el model de governança que albira el projecte d'Àrea Vallès. Veure-hi paral·lelismes amb una espècie de DUI o una Tabàrnia barcelonina s'allunya d'una anàlisi solvent del que està passant des de fa anys a l'altra banda de Collserola. Per sort, queda lluny l'estiu del 1984 quan l'extingida CMB (Corporació Metropolitana de Barcelona) estrenava bandera i entonava un himne com a senyal d'identitat i poder en contraposició a la Catalunya rural. La idea de la Gran Barcelona amb una centralitat forta del Pla de Barcelona que creix per coaptació indiscutible i expulsa a la perifèria el que fa nosa ha passat a la història. Només per il·lustrar-ho paga la pena recordar l'episodi de l'expulsió el desembre de 1996 del trànsit de camions de més de 12 metres o 20 tones de les Rondes de Barcelona a la B-30, també anomenada el carrer Major del Vallès en certs ambients professionals.
La dimensió i la realitat territorial del Vallès aconsella una escala de decisió de proximitat i coneixedora de l'entorn on s'ha d'actuar, però també de cooperació amb els entorns metropolitans i rurals propers. Es tracta d'acordar una governança territorial que faciliti el foment de noves polítiques de transformació, innovació i benestar adreçades a la ciutadania. Podem destacar, per exemple, la implementació d'un sistema de transport col·lectiu, la preservació dels espais agraris i forestals, la formació i educació de professionals, potenciar l'activitat cultural o bé emplaçar al tercer sector a col·laborar en la cogestió i participació en els serveis i béns públics.
És cert que la realitat sociopolítica del Vallès difereix de l'àmbit Metropolità. El fet que al Vallès no existeixi una "Barcelona" obliga, de fet, a un treball més cooperatiu entre els actuals municipis i un tarannà de lideratge més compartit. De ben segur, una oportunitat d'aprenentatge de com gestionar de forma mancomunada els serveis i promoure polítiques públiques per garantir el benestar de la comunitat. Reptes d'avui per viure millor demà.
El Vallès, 9 de desembre de 2018
Eugeni Xammar també va parlar del Vallès. Com un tot, amb una visió més enllà de les falses delimitacions administratives. Precisament, en el llibre "Eugeni Xammar. Seixanta anys d'anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret" exposa que: "Tothom sap que el mercat de Granollers és un dels més importants de Catalunya i el més important de la rodalia de Barcelona. Sabadell i Terrassa podran dir el que vulguin, podran parlar del Vallès Occidental i d'altres falòrnies. De Vallès digne d'aquest nom només n'hi ha un i Granollers és la seva capital. Sabadell i Terrassa són indrets molt respectables, però, fet i fet, només són dos grans suburbis industrials de Barcelona. S'acosta el dia que ningú no sabrà on acaba Sabadell i on comença Terrassa i, recíprocament, on acaba Terrassa i on comença Sabadell. Cap cataclisme d'aquest ordre no amenaça Granollers, centre de la gran contrada que va del Montseny al Llobregat, de Centelles i els cingles del Bertí, Congost avall, fins a la conca del Besòs i els turons de Montcada i de Cerdanyola. Aquest és el Vallès, tot el Vallès Oriental, Occidental, Septentrional i Meridional. Equidistant o gairebé dels quatre límits cardinals, al bell mig de la gran contrada, la més representativa de Catalunya". Poc a afegir a aquesta glossa del Vallès d'en Xammar.Des d'una visió orgànica, el territori del Vallès és una bioregió amb una plana solcada per rius i rierols que tributen les seves aigües al Llobregat, Besòs i Tordera encimbellat per la serralada litoral i prelitoral. Un escenari natural que acull diversos hàbitats i una elevada biodiversitat. Una plana aturonada i serralades que han condicionat la disposició dels espais urbans a tocar dels sistemes fluvials. És obvi que la regió del Vallès, on viuen prop d'1,3 milions de persones, és una realitat sociocultural indiscutible. Una comunitat dotada d'un teixit industrial, associatiu, corporatiu, cultural, científic, cooperatiu, professional i social que permet afirmar que el Vallès és una de les zones més dinàmiques del sud d'Europa.
Per tant, la confrontació del model metropolità de l'actual Barcelona amb el Vallès és un itinerari estèril. Més aviat són models territorials que es complementen. És en aquest entorn on cal inscriure la voluntat d'assajar el model de governança que albira el projecte d'Àrea Vallès. Veure-hi paral·lelismes amb una espècie de DUI o una Tabàrnia barcelonina s'allunya d'una anàlisi solvent del que està passant des de fa anys a l'altra banda de Collserola. Per sort, queda lluny l'estiu del 1984 quan l'extingida CMB (Corporació Metropolitana de Barcelona) estrenava bandera i entonava un himne com a senyal d'identitat i poder en contraposició a la Catalunya rural. La idea de la Gran Barcelona amb una centralitat forta del Pla de Barcelona que creix per coaptació indiscutible i expulsa a la perifèria el que fa nosa ha passat a la història. Només per il·lustrar-ho paga la pena recordar l'episodi de l'expulsió el desembre de 1996 del trànsit de camions de més de 12 metres o 20 tones de les Rondes de Barcelona a la B-30, també anomenada el carrer Major del Vallès en certs ambients professionals.
La dimensió i la realitat territorial del Vallès aconsella una escala de decisió de proximitat i coneixedora de l'entorn on s'ha d'actuar, però també de cooperació amb els entorns metropolitans i rurals propers. Es tracta d'acordar una governança territorial que faciliti el foment de noves polítiques de transformació, innovació i benestar adreçades a la ciutadania. Podem destacar, per exemple, la implementació d'un sistema de transport col·lectiu, la preservació dels espais agraris i forestals, la formació i educació de professionals, potenciar l'activitat cultural o bé emplaçar al tercer sector a col·laborar en la cogestió i participació en els serveis i béns públics.
És cert que la realitat sociopolítica del Vallès difereix de l'àmbit Metropolità. El fet que al Vallès no existeixi una "Barcelona" obliga, de fet, a un treball més cooperatiu entre els actuals municipis i un tarannà de lideratge més compartit. De ben segur, una oportunitat d'aprenentatge de com gestionar de forma mancomunada els serveis i promoure polítiques públiques per garantir el benestar de la comunitat. Reptes d'avui per viure millor demà.
El Vallès, 9 de desembre de 2018
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada