Votar el Síndic

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 13 de febrer de 2018)

Ben aviat, el Ple de l’Ajuntament haurà d’elegir una nova Síndica o Síndic per exercir la seva tasca per un període de 5 anys, si existeix una majoria suficient de 18 vots en primera volta o bé 16 en segona. El dret d’elecció només l’ostenten els regidors que actualment ocupen les cadires del consistori. En aquest cas les aritmètiques possibles són diverses i els vots de l’equip de govern no seran suficients per escollir el Síndic. Això obligarà a un consens amb altres grups o regidors avui presents al saló de la plaça Sant Roc. Tot és prou obert per aventurar aliances o discrepàncies que es dirimiran en el Ple del 22 de febrer. El que seria preocupant és que no s’escollís cap Síndic/a per politiqueig en clau preelectoral municipal. Malauradament, a les portes del compte enrere dels comicis del 2019, tot és possible.

L’aprovació el juliol del 2017 del nou reglament de la Sindicatura de Greuges de Sabadell va obrir la porta a un nou procés d’elecció més obert i la incorporació de noves mesures per millorar l’efectivitat del càrrec del defensor del ciutadà. Aquest nou reglament desencalla la provisionalitat que s’havia instal·lat l’actual titularitat de la Sindicatura. Una de les virtuts del nou reglament és que els ciutadans es puguin presentar com a candidats. Això ha comportat que quatre ciutadans, lliurement, es presentessin com a candidats a Síndic. Tot i que a darrera hora una de les candidates ha renunciat a participar-hi. Aquesta mena d’oportunitats i de govern obert faciliten que les persones s’impliquin en l’exercici de l’acció pública. Independentment dels resultats, s’ha d’agrair als candidats el seu compromís cívic amb la ciutat.

La figura dels Síndics de Greuges, sigui en l’àmbit nacional o local, han estat a vegades ambivalents, especialment quan els governs electes gaudeixen de majories folgades. En aquests escenaris hegemònics, els titulars de les Sindicatures eviten incomodar excessivament el govern amb els seus informes o bé amb els tràmits de determinades queixes. Un flac favor a les institucions i els drets dels ciutadans, sovint menystinguts. Per evitar allò que s’ha anomenat desafecció a la política, les institucions haurien d’encaminar-se a garantir i assumir el joc net entre l’administració i els administrats. I, especialment, evitar la demora de temps entre la presentació de les queixes i la seva resolució. Aquesta és una pràctica habitual que consisteix a alentir certs processos amb l’ànim que el ciutadà desisteixi. Amb tot, s’ha de celebrar que gràcies a la diversitat política, la cultura democràtica i l’alternança en els governs s’hagi ajudat a millorar un dels puntals de tot bon govern com és l’acció pública de la ciutadania.

Tal vegada existeix certa paradoxa amb el procés d’elecció dels Síndics, ja que són els mateixos regidors o parlamentaris qui ho fan. La feina atorgada a les Sindicatures de Greuges en bona part consisteix a intercedir entre els ciutadans i el govern en afers diversos, i a vegades punyents. Per tant, a l’hora d’escollir és fàcil que cert biaix es manifesti per evitar una candidatura o afavorir-ne una altra. Pot ser una decisió o un acord subtil, però amb la intencionalitat d’elegir el titular que els convé. En aquest context, qui sap si la millor opció passaria per l’elecció del Síndic per sufragi universal, aprofitant qualsevol de les múltiples convocatòries electorals o bé alguna d’expressa. Sembla lògic que els ciutadans decidissin els seus Síndics davant de l’administració.

Sabadell, 11 de febrer de 2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero