Percepció o realitat ambiental

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 6 de febrer de 2018)

Programa informatiu ambiental (1992-2014)
Moltes vegades ens veiem abocats a conèixer les coses des de la percepció dels fets, i no tant pel coneixement empíric de què passa. La percepció subjectiva que ens emana de copsar les coses mitjançant els sentits, siguin externs o interns, ens dibuixa una visió particular de tot plegat. Segurament un entorn on la comunicació audiovisual i la hiperconnectivitat és sempre present ens ajuda a consolidar aquesta visió perceptiva dels fets.

Això passa, per exemple, quan parlem del paisatge. La valoració i la qualificació d’allò que delectem des d’un cim és la percepció que tenim les persones d’allò que estem observant. I sovint l’acompanyem amb alguna exclamació sonora com ara “camacu!”, que els nord-orientals tant els hi agrada encolomar-nos. Infinitat de paisatges com el Cap de Creus, els secans de Ponent, Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, el Delta de l’Ebre, la serra del Cadí i el Pedraforca, els Ports de Beseit, les Illes Medes o el Bosc de Can Deu, entre altres indrets, els percebem de forma diferent. En bona part es deu als sentiments que ens desperten a cadascú de nosaltres. De fet, la mateixa normativa catalana vigent "entén per paisatge qualsevol part del territori, tal com la col·lectivitat la percep”. Tal vegada una visió antropocèntrica individual o col·lectiva d'observar el nostre entorn. En cap cas, la percepció és suficient per conèixer el valor intrínsec de molts d’aquests ecosistemes, els serveis que ens proveeixen i el patrimoni genètic que alberga la infinitat d’espècies que hi conviuen.

Periòdicament el Govern de Catalunya, a través del Departament encarregat de les coses del medi ambient, elabora una enquesta des del 2008 amb el propòsit de disposar dels indicadors de percepció i opinió sobre el medi ambient i la sostenibilitat. A la darrera edició (2016) els ciutadans, de forma majoritària, varen manifestar que els tres problemes ambientals que més els preocupaven de forma destacada eren la contaminació en general, el canvi climàtic i la contaminació de l’aire. En relació amb el canvi climàtic també se’ls va preguntar quines mesures adoptaven per tal de reduir-ne els seus efectes. Sorprenentment, la resposta majoritària va ser el reciclatge, amb un 37%. D’altra banda, la segona mesura que s’adoptava era l’ús del transport públic per desplaçar-se, amb una proporció del 19%. És lògic pensar que la ciutadania percep l’acció de reciclar com la mesura ambiental més important que desenvolupa, gairebé diàriament, per contribuir a la millora del medi ambient. Segurament per combatre el canvi climàtic i la contaminació en general la mesura de reciclar no és la més prioritària. Aquestes respostes delaten que les coses no es fan prou bé. El que ens cal és abandonar la dependència del petroli. I això són paraules majors.

Tal vegada, la retirada dels programes ambientals de TV3 i altres mitjans públics, la manca d’un informe periòdic d’avaluació dels problemes ambientals i la inexistència d’un Departament de medi ambient al Govern català no ajuden gaire que les polítiques ambientals vagin més enllà d’una llista de percepcions subjectives de què ens passa i què podem fer. Sense polítiques i institucions ambientals a l’agenda ambiental s’acumulen les tasques sense resoldre.

Sabadell, 4 de febrer de 2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero