Un Passeig sense autobusos
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 30 de juny de 2015)
Tota ciutat, vila o poble del país té la seva àgora particular; el seu espai històric o modern de trobada, d’intercanvi i de relació social. A vegades aquest espai de socialització no només es localitza en un indret sinó que també pot ser policèntric tant en l’espai com en el temps. Una comunitat sense espais de socialització esdevé orfe d’identitat i precari en la seva cohesió.
Per aquest motiu, la revolució territorial i social més important dels dos darrers segles, la motorització, ha condicionat la transformació i el creixement de les ciutats dels entorns metropolitans i els assentaments humans disseminats pel territori. A tot arreu calia arribar-hi amb el cotxe! Fins a l’extrem de pretendre convertir alguna rambla vallesana en autopista en nom del progrés.
El procés de desmotorització dels carrers i els espais públics emergeix tímidament als anys vuitanta coincidint amb la recuperació de les institucions democràtiques. Malgrat tot, el pes de la cultura del cotxe i la resistència al canvi alenteix molts d’aquests processos. A Sabadell, la recuperació de l’espai públic pels vianants i la bicicleta viu diferents escenaris. Des de la reivindicació liderada per l’històric i il·lustrat Col·lectiu “Atenció Bici” o bé el debat generat al voltant de la possible eliminació total del pas de cotxes per la Rambla. Temps pretèrits amb resultats no sempre proteics.
Al llarg d’aquests anys s’ha resolt la vianització i pacificació dels perímetres de l’espai històric de la ciutat, però aquest encara no s’ha dignificat ni s’hi ha actuat amb diligència. Al nyap del Passeig i del Racó del Campanar cal sumar-hi el del Passeig de Manresa, la Plaça Doctor Robert i fins i tot el de la Plaça Sant Roc. Sembla lògic pensar que en alguns casos es tractaria de deliberar sobre el tractament i l’ús que volem permetre o fomentar en aquests espais. Ara bé, el debat ineludible és decidir si volem que els autobusos circulin pel Passeig de la Plaça Major i el Passeig de Manresa. En concret, pel tram comprès entre la travessia Rambla/carrer de Sant Pere i la Via de Massagué/carrer les Valls. Pensar que ara cal continuar discutint sobre pèrgoles, paviments o pilones és del tot estèril i no resoldrà l’element central pel futur d’aquest espai.
L’eliminació de la circulació dels autobusos no és una decisió fàcil, però és necessària per reconstruir un espai per a la cohesió social de la ciutat. L’ocupació quasi permanent del Passeig, primer pel Mercat Municipal provisional (mentre es feien les reformes del mercat) i més tard per les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha estat nefast.
No cal anar gaire lluny per veure com altres ciutats han solucionat amb èxit la revitalització dels bressols de les seves viles i ciutats. Granollers, per exemple, va resoldre l’eliminació quotidiana de la circulació de vehicles, potenciant l’espai del vianant i fomentant l’activitat comercial. A més, cal destacar la particularitat que cada dijous és capaç d’instal·lar en el mateix centre sense cotxes un mercat on milers de persones adquireixen productes diversos.
És peremptori decidir l’eliminació de la circulació dels autobusos del Passeig de la Plaça Major i el Passeig de Manresa. Lògicament amb tots aquells processos participatius i públics que es considerin oportuns per part de les autoritats competents. Segurament no seria sobrer convidar a la ciutadania a imaginar com podria ser un Passeig amb o sense circulació d’autobusos. Un exercici sense condicionants i d’elevada creativitat per part d’aquells professionals solvents i ciutadans compromesos amb la comunitat i el servei públic.
Aquest exercici en l’espai històric de la ciutat també caldria estendre’l a altres projectes en fases d’execució, de projecte o idea. Iniciatives com el projecte de la plaça del Vapor Cusidó, promogut pel veïnat amb l’acompanyament del col·lectiu d’arquitectes PUC (Paisatges Col·lectius Urbans), n’és un bon exemple.
Val a dir que els resultats electorals de la ciutat d’ara fa un mes conviden a pensar que aquests pròxims quatre anys seran de transició, endreça i equilibris. En aquest context, difícilment es podrà iniciar la revisió del Pla General Municipal d’Ordenació Urbana de Sabadell amb una visió més ambiental i social com requeriria. Tanmateix resoldre satisfactòriament, per exemple, l’afer del Passeig, el perllongament dels FGC i soterrament fins Can Feu o l’accés sud de la ciutat seria força encertat. També seria una bona oportunitat per prendre el pols a la vitalitat, fermesa i capacitat de la ciutadania de Sabadell en aquesta nova etapa política. Una passa necessària per assumir nous reptes.
Sabadell, 24 de juny de 2015
Tota ciutat, vila o poble del país té la seva àgora particular; el seu espai històric o modern de trobada, d’intercanvi i de relació social. A vegades aquest espai de socialització no només es localitza en un indret sinó que també pot ser policèntric tant en l’espai com en el temps. Una comunitat sense espais de socialització esdevé orfe d’identitat i precari en la seva cohesió.
Per aquest motiu, la revolució territorial i social més important dels dos darrers segles, la motorització, ha condicionat la transformació i el creixement de les ciutats dels entorns metropolitans i els assentaments humans disseminats pel territori. A tot arreu calia arribar-hi amb el cotxe! Fins a l’extrem de pretendre convertir alguna rambla vallesana en autopista en nom del progrés.
 |
| Principal atracció per a la mainada |
Al llarg d’aquests anys s’ha resolt la vianització i pacificació dels perímetres de l’espai històric de la ciutat, però aquest encara no s’ha dignificat ni s’hi ha actuat amb diligència. Al nyap del Passeig i del Racó del Campanar cal sumar-hi el del Passeig de Manresa, la Plaça Doctor Robert i fins i tot el de la Plaça Sant Roc. Sembla lògic pensar que en alguns casos es tractaria de deliberar sobre el tractament i l’ús que volem permetre o fomentar en aquests espais. Ara bé, el debat ineludible és decidir si volem que els autobusos circulin pel Passeig de la Plaça Major i el Passeig de Manresa. En concret, pel tram comprès entre la travessia Rambla/carrer de Sant Pere i la Via de Massagué/carrer les Valls. Pensar que ara cal continuar discutint sobre pèrgoles, paviments o pilones és del tot estèril i no resoldrà l’element central pel futur d’aquest espai.
L’eliminació de la circulació dels autobusos no és una decisió fàcil, però és necessària per reconstruir un espai per a la cohesió social de la ciutat. L’ocupació quasi permanent del Passeig, primer pel Mercat Municipal provisional (mentre es feien les reformes del mercat) i més tard per les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha estat nefast.
No cal anar gaire lluny per veure com altres ciutats han solucionat amb èxit la revitalització dels bressols de les seves viles i ciutats. Granollers, per exemple, va resoldre l’eliminació quotidiana de la circulació de vehicles, potenciant l’espai del vianant i fomentant l’activitat comercial. A més, cal destacar la particularitat que cada dijous és capaç d’instal·lar en el mateix centre sense cotxes un mercat on milers de persones adquireixen productes diversos.
És peremptori decidir l’eliminació de la circulació dels autobusos del Passeig de la Plaça Major i el Passeig de Manresa. Lògicament amb tots aquells processos participatius i públics que es considerin oportuns per part de les autoritats competents. Segurament no seria sobrer convidar a la ciutadania a imaginar com podria ser un Passeig amb o sense circulació d’autobusos. Un exercici sense condicionants i d’elevada creativitat per part d’aquells professionals solvents i ciutadans compromesos amb la comunitat i el servei públic.
Aquest exercici en l’espai històric de la ciutat també caldria estendre’l a altres projectes en fases d’execució, de projecte o idea. Iniciatives com el projecte de la plaça del Vapor Cusidó, promogut pel veïnat amb l’acompanyament del col·lectiu d’arquitectes PUC (Paisatges Col·lectius Urbans), n’és un bon exemple.
Val a dir que els resultats electorals de la ciutat d’ara fa un mes conviden a pensar que aquests pròxims quatre anys seran de transició, endreça i equilibris. En aquest context, difícilment es podrà iniciar la revisió del Pla General Municipal d’Ordenació Urbana de Sabadell amb una visió més ambiental i social com requeriria. Tanmateix resoldre satisfactòriament, per exemple, l’afer del Passeig, el perllongament dels FGC i soterrament fins Can Feu o l’accés sud de la ciutat seria força encertat. També seria una bona oportunitat per prendre el pols a la vitalitat, fermesa i capacitat de la ciutadania de Sabadell en aquesta nova etapa política. Una passa necessària per assumir nous reptes.
Sabadell, 24 de juny de 2015
És molt fàcil i bonic dir que es vol un Passeig sense autobusos, exclusiu de vianants, però poc seriós si no s'esmenta el servei que fa i quina alternativa ofereixes. Lamentablement la configuració urbana de Sabadell ofereix poques alternatives, tal com s'ha demostrat quan s'ha hagut de desviar per les obres:
ResponElimina- Augment considerable del temps de viatge al haver de desviar els autobusos en direcció sud per la Gran Via i en direcció nord per el Carrer Narcís Giralt.
- El carrer Narcís Giralt i Sant Joan són carrers estrets per no és idoni el pas de l'autobús, les línies que hi passen actualment ja tenen problemes només falta fer-hi passar més línies.
- Amb la nova estació dels FGC al passeig és una oportunitat per fer un intercanvi model tren-bus ràpid i còmode. Sense bus al Passeig aquest intercanvi no serà possible.
- Degut a l'augment del temps de viatge i a tenir parades menys cèntriques fas menys competiu l'ús del bus respecte el cotxe, dificultant l'accés al Centre als ciutadans del diferents barris de Sabadell. En resum, aquesta mesura va contra l'equitat social.
Hola Albert,
EliminaPrimer de tot agrair-te les teves opinions. Entenc que suprimir el pas dels autobusos pel Passeig no és una decisió fàcil, però s'ha de fer. No comparteixo la idea que apuntes de convertir el Passeig en una estació central (molta mobilitat i poca socialització). D'altra banda, el centre creix i s'ha de pensar que deixarem al rovell de l'ou el tren i traslladarem els autobusos a la xarxa capil·lar que connecta la resta de la ciutat. El fet que els busos no parin al Passeig no vol dir que es privi l'accés dels ciutadans vinguin d'on vinguin. Avui el Passeig és un espai que expulsa a les persones o bé les confina a espais marginals. Per exemple, la vorera de la façana de llevant o els carrers contigus al Passeig. Entenc la resistència al canvi, però sense un esforç col·lectiu i compartit serà impossible recuperar aquest espai de socialització, trobada i centralitat que necessita la ciutat.
A reveure,
Manel
No crec que es tracti de resistència al canvi sinó que d'alternatives factibles. Tant de bo es pogués retirar el trànsit rodat del passeig, no només per un tema de sociabilització sino que de seguretat ja que la falta de delimitació i senyalització és, sota el meu parer, alarmant.
ResponEliminaCom bé diu l'Albert els carrers adjacents (Sant Joan, Convent...) no són adequats per un trànsit pesat i freqüent.
Així doncs quines alternatives hi ha? Seria p.ex factible soterrar el trànsit d'autobusos per l'eix Passeig Manresa, Passeig i tram inicial de Rambla aprofitant el que ja s'ha fet del parquing i la nova estació amb el que això implica ? Obres eternes. O bé, p.ex adequar els carrers adjacents i limitar el trànsit de cotxes privats a veïns, serveis i treballadors.
Cal fer propostes per fomentar el canvi.
Hola Àlex, I tant que hi ha alternatives! Algunes ja les apuntes i d'altres que cal estudiar amb més detall. No comparteixo cert fatalisme de pensar que no és possible alliberar el Passeig del pas dels autobusos i recuperar aquest espai pels ciutadans.
Elimina