La bioregió del Vallès
(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 26 de maig de 2015)
La bioregió del Vallès és, en realitat, una plana agrícola i arbrada delimitada per les serralades litoral i prelitoral des del Llobregat al Tordera. Un espai vertebrat per rius i rieres que han condicionat, des de fa segles, els assentaments humans. Un territori on el 74% de la seva superfície està formada per espais naturals agraris i forestals, i una trama de ciutats i pobles que ocupen prop de 37.000 hectàrees, bàsicament situada a la plana. Aquesta realitat urbana unida o separada per més de 106.000 hectàrees de natura, d’asimetria fluvial i a redòs dels turons i timbes és el que li dóna al Vallès una identitat pròpia i diferenciada d’altres espais o bioregions metropolitanes. Ara bé, aquesta identitat no només és ambiental sinó també cultural. Al llarg de la història, milers de relacions i d’intercanvis socials i econòmics entre les persones que comparteixen aquest espai, han contribuït a forjar aquesta identitat comuna.
Per tant, pensar que existeixen criteris objectius per incloure Palau Solità i Plegamans al Vallès Occidental i Caldes del Montbui al Vallès Oriental és del tot agosarat. Perpetuar l’actual nyap de dividir el Vallès amb dues comarques no té sentit ni justificació. Posats a debatre, potser no hi ha dos vallesos, sinó tants com municipis i comunitats que conviuen en aquesta contrada.
Desgranant el concepte de bioregió ens centrarem primer en el terme “bio”. Aquesta forma prefixada del mot grec bíos significa vida. D’altra banda, etimològicament la paraula “regió” prové del llatí regere que seria territori per ser regit. Per tant, una bioregió seria un territori regit per la vida, per la natura. L’ecologista i enginyer Pep Puig i Boix definia la bioregió com una àrea o un territori definit per les seves característiques geogràfiques i naturals, i habitat per comunitats vegetals i animals (entre aquestes, les comunitats humanes), amb trets diferenciats dels territoris que l’envolten.
Als anys 70, a la costa oest dels Estats Units d’Amèrica va emergir el bioregionalisme: una visió i una nova manera d’entendre la vida i la relació amb l’entorn on vivim, apostant per una concepció del desenvolupament d’una societat, sense destruir el lloc on es viu i, fins i tot, amb la vocació de proposar mesures per rehabitar els ecosistemes malmesos per la societat industrialista dels segles XIX i XX. També es considerava que el bioregionalisme volia ser el règim d’un territori amb criteris que respectessin les diferents formes de vida, a més, d’una governança i acció pública i privada al servei del benestar de les persones i dels ecosistemes que els acullen.
En el context europeu i metropolità, el Vallès és clarament una bioregió. Per aquest motiu, seria bo actuar amb una visió de conjunt i de coresponsabilitat en els diferents àmbits ambientals, socials, culturals i econòmics d’aquest territori. Ara també toca reconèixer el Vallès com un nou subjecte social i polític del nostre país. Per fer-ho, requeriria acordar una afinada governança i decidir una agenda de polítiques sectorials al servei del benestar dels vallesans.
Segurament és l’hora de formular ambdues propostes: estructura de govern i polítiques comunes per al Vallès. En aquest context seria excel·lent que les diferents entitats, col·lectius, agrupacions, organitzacions de tota mena pensessin amb visió de Vallès. Generar coneixement i intercanviar experiències amb l’objectiu de transcendir en aquest nou àmbit territorial seria una bona notícia. Una visió que hauria de ser ambiental i social, capaç d'aportar més benestar a les persones i rehabitar un territori que des de fa decennis s’ha pensat com l’espai a ocupar i no pas per gaudir.
Sabadell, 11 de maig de 2015
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada