De les idees al projecte de ciutat

 (Publicat dimarts 23 de juny de 2020 al Diari de Sabadell)

Ja hem entrat en una nova etapa que s’ha batejat com a “represa”. Vaja, que tornem a reprendre allò que havíem interromput! El fet que el govern anomeni així aquesta nova etapa aclareix quina serà la política d’acció pels pròxims mesos i, per extensió, de molts altres organismes i ens públics del país. És cert que, aquí i allà, s’ha generat prou literatura sociopolítica amb format de plans de reactivació o fulls de ruta per tornar a l’anomenada normalitat. El nou acrònim impulsat per la Generalitat, CORECO (Comissió per a l'Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social) potser ens fa més anglosaxons, però albira aquest desig de tornar allà on estàvem fa poc més de tres mesos. Talment com una dieta per aprimar-se, molts dels bons propòsits i canvis que es postulaven durant aquests dies de confinament, sembla que els releguem a l’atzar. El desig de tornar al passat es vol imposar a la realitat del futur.

Moltes d’aquestes idees argumentades a favor d’una reconversió que s’han exposat al llarg d’aquest període no són novelles. Ara bé, la seva propagació i socialització no s’ha traduït, per ara, amb una implementació immediata. Sembla que existeixi una certa disfunció entre l’acceptació de la necessitat de canviar i fer-ho efectiu. Sembla que defugim de la responsabilitat. Això també succeeix, des de fa temps, al Sabadell post-industrialista que transita cap a un escenari incert. Res de nou si no fos que sabem d’on venim, però no gaire cap on anem. Probablement la ciutat és prou gran per enllestir determinats afers i massa petita per resoldre reptes més estratègics. Amb tot, aquesta incapacitat també pot esdevenir una fortalesa d’acord amb la destresa dels actors polítics i socials.

La generació d’idees és una necessitat imperiosa en qualsevol procés de transformació social i cultural. Precisament en moments de crisi, sigui climàtica o viral, s’aguditza aquesta necessitat. Moltes d’elles ens permeten resoldre desafiaments de naturalesa més conjuntural i altres d’estructurals. De tota manera, les idees si no esdevenen projectes engreixen el calaix de sastre i només fertilitzen l’intel·lecte. Gens menyspreable, però poc profitós per al moment.

El determini d’un “projecte de ciutat” per un canvi de rumb i superar la ciutat-industrialista passa per la capacitat de convertir les idees en projectes. Segurament és la tasca que s’espera dels lideratges polítics. A més, els mecanismes, experteses i capacitats de l’estructura municipal cada vegada s’allunya més de la realitat social, econòmica i cultural de la ciutat. Tot plegat convida a refer el contracte social entre la ciutadania i els administradors dels béns públics.

Un projecte requereix una diagnosi acurada, objectius clars, disciplina metodològica, avaluació continuada, retorn social, entorn favorable, implicació dels treballadors públics, concurrència de la societat civil i un lideratge polític decidit. Avui la formulació de projectes per a la ciutat ha deixat de ser una voluntat per esdevenir una necessitat estructural de reconvertir Sabadell. La nova ciutat serà ambiental i saludable, i hauria d’experimentar un imaginari vital més enllà del municipi-frontera actual. La ciutat és hereva d’una tradició emprenedora i de reivindicació dels drets i llibertats civils, un llegat que s’hauria de recuperar en aquest context de transformació. Adaptar-se col·lectivament a un entorn dinàmic i canviant només és possible amb projectes solvents gràcies al compromís, esforç i constància de la comunitat.

Sabadell, 21 de juny de 2020