La via penal
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 7 de juny de 2016)
A principis de la dècada dels noranta, al bell mig de l'Amèrica central, degustava un batut de fruites envoltat d'un entorn agradable i gaudia d'una conversa sòlida i amigable amb companyes ecologistes d'arreu del món. A l'establiment hi figuraven diferents cites ubicades asimètricament pel local. Una d'elles em va impactar de veres: “La política es el arte de hacer amigos falsos y enemigos verdaderos...” Pels qui els agrada la política no deixa de ser una frase massa agra i, fins i tot, envoltada de certa falsedat. I segurament en aquesta àgora dels amics i els enemics és on s’hi troben la mar de bé determinats ciutadans que avui ocupen algunes cadires del saló de plens de la plaça Sant Roc. Viure en el conflicte els reconforta políticament i emocional.
En aquesta tessitura és on cal inscriure l'ús de la via penal per recriminar el contrincant. Malauradament a la política i certs moviments socials recorren amb certa frivolitat al codi penal per escarmentar els seus adversaris. Quantes vegades hem escoltat les paraules prevaricació, tràfic d'influències o querella criminal amb l'objectiu d'aconseguir un titular mediàtic d'impacte? Per fer-ho es recorre a denúncies, més o menys argumentades, sigui al jutjat o a la fiscalia. Les persones que tinguin experiència en l'ús de la via penal són prou coneixedores de les conseqüències que comporta està immers en un procés d'aquesta naturalesa i la incertesa que els acompanya força temps. En aquest sentit és important acotar i contenir-se, si escau, en l'àmbit sociopolític l'ús de la via penal. Confondre's intencionadament de procés judicial oportú és pervers. Exercir la via penal quan toca és recomanable.
Si ens centrem en l'afer que ha transcendit aquests dies amb la denúncia d'en Josep Ayuso del PSC, i altres, adreçada a en Maties Serracant de la Crida podrem dirimir si ha estat una acció argumentada i coherent o bé un estirabot amb intencionalitat innoble. Anem a pams. Primer de tot es constata que tothom està d'acord amb l'objectiu de cedir l'espai de Can Balsach a les entitats del Tallaret. Segon, hi ha divergència en la possible durada de la concessió i l'opinió que la manca de cànon no es compensa amb la inversió de 200.000 euros compromesa per les entitats. Ara bé, aquests criteris requereixen acordar-se en l'àmbit dels òrgans deliberatius de l'Ajuntament en virtud de les majories que es configurin. Tercer, els usos de l'actual qualificació urbanística no permetria l'ús previst, tot i que l'Ajuntament apel·la a informes interns que ho validaria. Aquest darrer argument segurament, a manca de més informació, avalaria la disconformitat del PSC amb l'aprovació de la cessió. Si l'argument és l'urbanístic perquè es recorre a la via penal? Si el PSC ha presentat al·legacions, perquè no presenta un contenciós administratiu? El PSC local ha notificat al Departament de Territori i Sostenibilitat aquesta possible irregularitat urbanística? Perquè s'abandona la via administrativa i política per endinsar-se en la penal?
Malgrat la disconformitat urbanística, aquest no seria un argument suficient per justificar la via penal. Si l'objectiu és evidenciar una mala pràctica urbanística de l'Ajuntament i donar suport al teixit associatiu no s'hauria actuat tal com s'ha fet. Proposar i aconseguir la modificació del planejament per incloure més usos permesos de caràcter cultural i associatiu a Can Balsach hauria estat un trumfo polític pel PSC. Però aquesta no és ni ha estat la seva vocació d'ençà que va deixar de manar a la casa gran. Des de la perspectiva personal pot semblar lícit optar per aquests viaranys penals, però no pas com a partit polític. A qui pot engrescar una opció política més preocupada en passar comptes que no pas en construir un nou projecte social i polític per Sabadell? Sembla que a can PSC tenen feina pendent des de fa temps.
Sabadell, 4 de juny de 2016
A principis de la dècada dels noranta, al bell mig de l'Amèrica central, degustava un batut de fruites envoltat d'un entorn agradable i gaudia d'una conversa sòlida i amigable amb companyes ecologistes d'arreu del món. A l'establiment hi figuraven diferents cites ubicades asimètricament pel local. Una d'elles em va impactar de veres: “La política es el arte de hacer amigos falsos y enemigos verdaderos...” Pels qui els agrada la política no deixa de ser una frase massa agra i, fins i tot, envoltada de certa falsedat. I segurament en aquesta àgora dels amics i els enemics és on s’hi troben la mar de bé determinats ciutadans que avui ocupen algunes cadires del saló de plens de la plaça Sant Roc. Viure en el conflicte els reconforta políticament i emocional.
En aquesta tessitura és on cal inscriure l'ús de la via penal per recriminar el contrincant. Malauradament a la política i certs moviments socials recorren amb certa frivolitat al codi penal per escarmentar els seus adversaris. Quantes vegades hem escoltat les paraules prevaricació, tràfic d'influències o querella criminal amb l'objectiu d'aconseguir un titular mediàtic d'impacte? Per fer-ho es recorre a denúncies, més o menys argumentades, sigui al jutjat o a la fiscalia. Les persones que tinguin experiència en l'ús de la via penal són prou coneixedores de les conseqüències que comporta està immers en un procés d'aquesta naturalesa i la incertesa que els acompanya força temps. En aquest sentit és important acotar i contenir-se, si escau, en l'àmbit sociopolític l'ús de la via penal. Confondre's intencionadament de procés judicial oportú és pervers. Exercir la via penal quan toca és recomanable.
Si ens centrem en l'afer que ha transcendit aquests dies amb la denúncia d'en Josep Ayuso del PSC, i altres, adreçada a en Maties Serracant de la Crida podrem dirimir si ha estat una acció argumentada i coherent o bé un estirabot amb intencionalitat innoble. Anem a pams. Primer de tot es constata que tothom està d'acord amb l'objectiu de cedir l'espai de Can Balsach a les entitats del Tallaret. Segon, hi ha divergència en la possible durada de la concessió i l'opinió que la manca de cànon no es compensa amb la inversió de 200.000 euros compromesa per les entitats. Ara bé, aquests criteris requereixen acordar-se en l'àmbit dels òrgans deliberatius de l'Ajuntament en virtud de les majories que es configurin. Tercer, els usos de l'actual qualificació urbanística no permetria l'ús previst, tot i que l'Ajuntament apel·la a informes interns que ho validaria. Aquest darrer argument segurament, a manca de més informació, avalaria la disconformitat del PSC amb l'aprovació de la cessió. Si l'argument és l'urbanístic perquè es recorre a la via penal? Si el PSC ha presentat al·legacions, perquè no presenta un contenciós administratiu? El PSC local ha notificat al Departament de Territori i Sostenibilitat aquesta possible irregularitat urbanística? Perquè s'abandona la via administrativa i política per endinsar-se en la penal?
Malgrat la disconformitat urbanística, aquest no seria un argument suficient per justificar la via penal. Si l'objectiu és evidenciar una mala pràctica urbanística de l'Ajuntament i donar suport al teixit associatiu no s'hauria actuat tal com s'ha fet. Proposar i aconseguir la modificació del planejament per incloure més usos permesos de caràcter cultural i associatiu a Can Balsach hauria estat un trumfo polític pel PSC. Però aquesta no és ni ha estat la seva vocació d'ençà que va deixar de manar a la casa gran. Des de la perspectiva personal pot semblar lícit optar per aquests viaranys penals, però no pas com a partit polític. A qui pot engrescar una opció política més preocupada en passar comptes que no pas en construir un nou projecte social i polític per Sabadell? Sembla que a can PSC tenen feina pendent des de fa temps.
Sabadell, 4 de juny de 2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada