Biodiversitat cultivada
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 21 de novembre de 2017)
El temps atmosfèric forma part de la nostra agenda diària, sigui pel canvi climàtic o per viure en una contrada on la meteorologia esdevé una passió col·lectiva. A més, dirimir si plou o fa massa fred és la tècnica més emprada per trencar el gel a l’hora d’empatitzar entre saludats i coneguts. I si es tracta de les dones i homes del camp ho podem considerar com una de les preocupacions més rellevants. Al cap i a la fi, els sembrats i les collites depenen de la pluja que cau dels núvols.
Actualment les dades avalen certs escenaris de canvi motivats per les conseqüències de l’alteració del clima i de la meteorologia impredictible. Aquesta incertesa també la noten les plantes conreades que estan sotmeses a episodis que les persones els titllem d’anormals. És cert que els darrers anys les tardors esdevenen suaus, els hiverns les temperatures baixes es concentren en pocs dies i a la sortida de la primavera la calor canicular apareix sobtadament al maig o juny, per després recuperar la “normalitat” fins a entrar definitivament a l’estiu. Aquesta percepció acientífica observada és suficient per concloure que l’elecció de les varietats per sembrar serà cada vegada més important. En aquest escenari, disposar d’un ventall ampli d’espècies i varietats per cultivar es converteix en estratègic. Si no es disposa d’aquesta riquesa agrobotànica hi haurà més dificultats per facilitar l’obtenció de productes agraris en un entorn amb dificultats ambientals. La simplificació de les varietats cultivades i la millora per part de l’agroindústria ha comportat una pèrdua de diversitat de llavors. Segurament la priorització de l’increment de la producció ha anat en detriment de la pèrdua de varietats menys productives, però a vegades més adaptades al nostre entorn local i mediterrani. La pèrdua de diversitat genètica ens fa més vulnerables a la capacitat d’adaptació als canvis globals, sigui per la calor o la manca d’aigua.
Des dels inicis de l’agricultura, aquesta fita de conservar el patrimoni agrícola de llavors s’ha concretat en diferents iniciatives arreu del món a través dels bancs de llavors. Malauradament, ja sigui pels conflictes bèl·lics, com el cas del banc de llavors d’Alep a Síria, o bé per les polítiques de sembrar llavors més productives, la conservació o pèrdua de patrimoni agrogenètic és candent. Malgrat tot, existeixen arreu de món diverses iniciatives per conservar i utilitzar aquest patrimoni agrari. A Catalunya, l’acció del Departament d’Agricultura de crear un banc de llavors de les varietats locals d’interès agrari de Catalunya i l’elaboració del Catàleg de varietats ha esdevingut una bona iniciativa. Així i tot, s’ha de sumar les propostes pioneres de diverses organitzacions de conservació de varietats locals com la Fundació Miquel Agustí, el Consell Comarcal del Vallès Oriental, Esporus, Les Refardes i el banc de llavors de la Garrotxa. Precisament gràcies a la tasca constant de Les Refardes els agricultors poden accedir, fàcilment, a una gran varietats de llavors locals. L’accés a aquestes varietats per part dels pagesos, tal vegada és una de les fites més importants per garantir la conservació d’aquesta biodiversitat cultivada.
El repte no només es limita a disposar de diversitat de llavors, sinó d’incorporar noves pràctiques agronòmiques com ara la rotació de cultius i la millora de la fertilitat del sòl. I més quan la disponibilitat d’aigua serà un factor limitant pels conreus agrícoles. Una tècnica apropiada és millorar la fertilitat del sòl incrementant els nivells de matèria orgànica per sobre del 3%. A més matèria orgànica, més capacitat de retenció d’aigua tenen els sols. Noves pràctiques per garantir la producció agrícola i el benestar de tots.
Sabadell, 19 de novembre de 2017
El temps atmosfèric forma part de la nostra agenda diària, sigui pel canvi climàtic o per viure en una contrada on la meteorologia esdevé una passió col·lectiva. A més, dirimir si plou o fa massa fred és la tècnica més emprada per trencar el gel a l’hora d’empatitzar entre saludats i coneguts. I si es tracta de les dones i homes del camp ho podem considerar com una de les preocupacions més rellevants. Al cap i a la fi, els sembrats i les collites depenen de la pluja que cau dels núvols.
 |
| Les Refardes |
Des dels inicis de l’agricultura, aquesta fita de conservar el patrimoni agrícola de llavors s’ha concretat en diferents iniciatives arreu del món a través dels bancs de llavors. Malauradament, ja sigui pels conflictes bèl·lics, com el cas del banc de llavors d’Alep a Síria, o bé per les polítiques de sembrar llavors més productives, la conservació o pèrdua de patrimoni agrogenètic és candent. Malgrat tot, existeixen arreu de món diverses iniciatives per conservar i utilitzar aquest patrimoni agrari. A Catalunya, l’acció del Departament d’Agricultura de crear un banc de llavors de les varietats locals d’interès agrari de Catalunya i l’elaboració del Catàleg de varietats ha esdevingut una bona iniciativa. Així i tot, s’ha de sumar les propostes pioneres de diverses organitzacions de conservació de varietats locals com la Fundació Miquel Agustí, el Consell Comarcal del Vallès Oriental, Esporus, Les Refardes i el banc de llavors de la Garrotxa. Precisament gràcies a la tasca constant de Les Refardes els agricultors poden accedir, fàcilment, a una gran varietats de llavors locals. L’accés a aquestes varietats per part dels pagesos, tal vegada és una de les fites més importants per garantir la conservació d’aquesta biodiversitat cultivada.
El repte no només es limita a disposar de diversitat de llavors, sinó d’incorporar noves pràctiques agronòmiques com ara la rotació de cultius i la millora de la fertilitat del sòl. I més quan la disponibilitat d’aigua serà un factor limitant pels conreus agrícoles. Una tècnica apropiada és millorar la fertilitat del sòl incrementant els nivells de matèria orgànica per sobre del 3%. A més matèria orgànica, més capacitat de retenció d’aigua tenen els sols. Noves pràctiques per garantir la producció agrícola i el benestar de tots.
Sabadell, 19 de novembre de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada