La Comarca-conca
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 30 de maig de 2017)
Aquesta setmana passada l'equip polític de territori de l'Ajuntament de Sabadell visitava i enraonava amb els representants del Consorci Besòs-Tordera. Segurament un dels únics organismes de caràcter públic que té visió de Vallès. De fet, agrupa les dues conques fluvials que han vertebrat el Vallès a partir de la industrialització. Els rius i rieres són les venes i artèries que fan bategar aquest territori orgànic que és el Vallès.
La incorporació de l'Ajuntament de Sabadell i de Terrassa en aquest organisme seria una excel·lent notícia en el context de dissenyar, compartir i fermar polítiques de dimensió vallesana. S'esperaria que una possible incorporació del consistori sabadellenc sigui qüestió de poques setmanes i al mateix temps esperoni a altres municipis vallesans a fer-ho, especialment de l'occidental. En aquest context, també seria important que l'Ajuntament de Terrassa fes el mateix pas. El compromís i la cooperació ambiental dels dos municipis més poblats de la comarca amb els que ja formen part del consorci, contribuiria a consolidar la idea d'un espai comú de gestió i col·laboració supramunicipal.
L'any 1919 la Mancomunitat de Catalunya va definir un projecte de divisió administrativa del país a través d'agrupacions de comarques naturals. En el cas del nostre entorn es va definir el Vallès a partir dels municipis dels rius de la conca del Besòs (el Congost, el Tenes, Riera de Caldes, riu Ripoll, Riera Seca i el Besòs) i el Moianès. Aquesta agrupació, amb capital a Terrassa, aplegaria en aquella època 55 municipis amb 125.298 persones. El Vallès ocupava la sisena àrea per població darrera de Barcelona, Camp de Tarragona, Girona-Empordà, Les Garrigues-Pla d'Urgell i Tortosa-Gandesa. El pes de la Catalunya rural era evident o, dit d’una altra manera, el país disposava d'un equilibri territorial més raonable si el comparem amb l'actual macrocefàlia metropolitana de Barcelona. Aquesta visió de la divisió administrativa de principis de segle XX, lògicament poc té a veure amb l'actual realitat. Tot i així, caldria tenir en compte aquesta idea de les conques fluvials i llur orografia com a elements que han marcat i definit la identitat del territori vallesà.
A partir de la segona meitat del segle passat amb la intensitat de l'ocupació urbana i la motorització de la societat industrial aparegueren les primeres infraestructures viàries d'alta capacitat i velocitat a la comarca. La primera d'elles va ser l'autovia del mediterrani, l'A-7. Després arribaren la C-58, la B-30, la C-33 i l'E-9 o la conversió de carreteres en vies de dos carrils com la C-17. Aquest conjunt d'autopistes i autovies són les infraestructures que han contribuït a dibuixar un nou territori més poblat, tot i conservar en bona part l'estructura fluvial del passat. Segurament la possible construcció de la B-40 seria la peça clau per desballestar el Vallès i convertir-lo definitivament en un suburbi. Aquesta segurament és la transcendència territorial, social i ambiental que implicaria aquest projecte autovia promoguda pel Ministerio de Fomento i acaronada per certes institucions i administracions locals i nacionals.
Per aquest motiu, més que mai és necessari establir una governança vallesana per garantir una visió global i solidària entre els diferents territoris del Vallès. La divisió comarcal des dels anys trenta d'en Pau Vila i la Generalitat republicana han secularitzat les disputes estèrils entre municipis i els debats absurds sobre capitalitats. Segurament una concepció testosterònica de com organitzar-nos.
Sabadell, 28 de maig de 2017
Aquesta setmana passada l'equip polític de territori de l'Ajuntament de Sabadell visitava i enraonava amb els representants del Consorci Besòs-Tordera. Segurament un dels únics organismes de caràcter públic que té visió de Vallès. De fet, agrupa les dues conques fluvials que han vertebrat el Vallès a partir de la industrialització. Els rius i rieres són les venes i artèries que fan bategar aquest territori orgànic que és el Vallès.
 |
| Font: ICGC |
L'any 1919 la Mancomunitat de Catalunya va definir un projecte de divisió administrativa del país a través d'agrupacions de comarques naturals. En el cas del nostre entorn es va definir el Vallès a partir dels municipis dels rius de la conca del Besòs (el Congost, el Tenes, Riera de Caldes, riu Ripoll, Riera Seca i el Besòs) i el Moianès. Aquesta agrupació, amb capital a Terrassa, aplegaria en aquella època 55 municipis amb 125.298 persones. El Vallès ocupava la sisena àrea per població darrera de Barcelona, Camp de Tarragona, Girona-Empordà, Les Garrigues-Pla d'Urgell i Tortosa-Gandesa. El pes de la Catalunya rural era evident o, dit d’una altra manera, el país disposava d'un equilibri territorial més raonable si el comparem amb l'actual macrocefàlia metropolitana de Barcelona. Aquesta visió de la divisió administrativa de principis de segle XX, lògicament poc té a veure amb l'actual realitat. Tot i així, caldria tenir en compte aquesta idea de les conques fluvials i llur orografia com a elements que han marcat i definit la identitat del territori vallesà.
A partir de la segona meitat del segle passat amb la intensitat de l'ocupació urbana i la motorització de la societat industrial aparegueren les primeres infraestructures viàries d'alta capacitat i velocitat a la comarca. La primera d'elles va ser l'autovia del mediterrani, l'A-7. Després arribaren la C-58, la B-30, la C-33 i l'E-9 o la conversió de carreteres en vies de dos carrils com la C-17. Aquest conjunt d'autopistes i autovies són les infraestructures que han contribuït a dibuixar un nou territori més poblat, tot i conservar en bona part l'estructura fluvial del passat. Segurament la possible construcció de la B-40 seria la peça clau per desballestar el Vallès i convertir-lo definitivament en un suburbi. Aquesta segurament és la transcendència territorial, social i ambiental que implicaria aquest projecte autovia promoguda pel Ministerio de Fomento i acaronada per certes institucions i administracions locals i nacionals.
Per aquest motiu, més que mai és necessari establir una governança vallesana per garantir una visió global i solidària entre els diferents territoris del Vallès. La divisió comarcal des dels anys trenta d'en Pau Vila i la Generalitat republicana han secularitzat les disputes estèrils entre municipis i els debats absurds sobre capitalitats. Segurament una concepció testosterònica de com organitzar-nos.
Sabadell, 28 de maig de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada