Soterrar la C-58
(Publicat al Diari de Sabadell, dissabte 4 de març de 2006)
L’autopista C-58 és una de les principals autopistes de Catalunya, tant pel nombre de vehicles que hi circulen diàriament com pel territori al que dóna servei o accessibilitat. Aquesta rellevància, però, no l’exclou de ser una infraestructura poc amable i d’elevada incidència ambiental i social a bona part de la comarca.
Un exemple d’aquesta incomoditat és l’elevat impacte al seu pas per Cerdanyola i Ripollet, on l’autopista esdevé una desagradable banda sonora i visual per un nombre important de ciutadans del barri Can Tiana-Pont Vell. Per sort de tots plegats, ja fa més de deu anys que una bona colla de ciutadans de procedència política i social diversa es varen aplegar en el Fòrum Soterrem l’Autopista amb l’objectiu que aquesta infraestructura, al seu pas per les esmentades poblacions, deixés de ser allò que és: un nyap.
Després d’una campanya constant i proteica varen aconseguir despertar l’atenció de l’administració local, del Parlament i el Govern. Una imatge d’aquella tasca és una èpica fotografia on apareixien atordits diversos parlamentaris catalans de diferents partits polítics al terrat d’un d’aquells blocs de pisos. La realitat superava la ficció o, en aquest cas, la imaginació del que representa viure a pocs metres de la C-58. Ara bé, la feina del Fòrum no s’aturà i va continuar per tal d’aconseguir una de les fites més importants com fou la redacció d’una proposta tècnica per definir el soterrament de part de l’autopista. Segurament, un exercici més aviat del Govern, però en absència d’acció pública res millor que la iniciativa popular.
Aprofitant l’arribada d’un nou Govern, i en el marc de la comissió municipal que agrupa representants del consistori i del Fòrum Soterrem l’Autopista, es varen promoure més gestions per aconseguir el soterrament. En concret, es va proposar fer subterranis 220 metres i cobrir els 340 metres restants amb una llosa de formigó; una proposta que el Govern es va comprometre reformular abans d’acabar l’any 2005. Davant del silenci del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), els veïns preveuen noves mobilitzacions. És així, com aquest anunci veïnal s’ha traduït en una ràpida predisposició del DPTOP a consensuar el projecte. Tanmateix, el que caldria esperar és més diligència i dotació pressupostària per executar aquesta actuació que malgrat ser necessària i urgent no figura als pressupostos de la Generalitat d’enguany.
Val a dir que si bé l’esmentada actuació és necessària i imperiosa, també ho és un tercer carril a l’autopista C-58 des de Sabadell fins a Terrassa. En aquest sentit, l’actual projecte de millora de la C-58 que s’ha sotmès a informació pública preveu diverses actuacions i entre elles aquest tercer carril. En conjunt, però, és una proposta desmesurada i poc ajustada al territori i especialment depenent de futurs plans governamentals com el quart cinturó o el túnel d’horta. Francament, res pitjor que condicionar aquesta actuació a projectes del tot insostenibles tant econòmicament com ambientalment.
I encara sobre la C-58, un exemple d’actuació desencertada és la construcció o prolongació de les calçades laterals d’aquesta autopista. Avui per avui no són necessàries i implicaran una major afectació dels espais no urbanitzats de la ciutat. Segons fonts municipals unes 1,15 hectàrees del parc agrari es veuran afectades i, per tant, reduïdes segons l’actual projecte. Tot i així, sorprèn la preocupació municipal d’aquesta afectació quan fa quatre dies s’ha permès en terrenys municipals situats en l’àmbit del parc agrari construir un aparcament pels cotxes privats dels mossos d’esquadra. Resulta paradoxal que allò que inquieta a l’àmbit de la C-58 ja no importi a pocs centenars de metres de distància.
Independentment del criteri dispar de l’actual equip de govern municipal semblaria lògic que les actuacions previstes a l’autopista C-58 prioritzessin la funcionalitat, l’adaptació a l’entorn urbà i natural per on passa i l’eficiència dels recursos econòmics públics. En aquest sentit, tal com s’ha esmentat, una de les actuacions més importants és el tercer carril fins a Terrassa, així com la reducció de la velocitat màxima. La construcció del tercer carril evitaria el col·lapse propi de passar de dos a tres carrils i el risc d’accidentabilitat. La reducció de la velocitat màxima a 80 quilòmetres per hora del tram Barcelona-Terrassa durant el període de màxima ocupació permetria major fluïdesa, reducció de les emissions contaminants i menys accidents greus. A l’autopista C-58, prioritzar les actuacions destinades a ocupar més territori i obviar les mesures de gestió viària i de reducció de l’impacte ambiental és una forma barroera de gastar els diners de tots.
Sabadell, 27 de febrer de 2006.
L’autopista C-58 és una de les principals autopistes de Catalunya, tant pel nombre de vehicles que hi circulen diàriament com pel territori al que dóna servei o accessibilitat. Aquesta rellevància, però, no l’exclou de ser una infraestructura poc amable i d’elevada incidència ambiental i social a bona part de la comarca.
Un exemple d’aquesta incomoditat és l’elevat impacte al seu pas per Cerdanyola i Ripollet, on l’autopista esdevé una desagradable banda sonora i visual per un nombre important de ciutadans del barri Can Tiana-Pont Vell. Per sort de tots plegats, ja fa més de deu anys que una bona colla de ciutadans de procedència política i social diversa es varen aplegar en el Fòrum Soterrem l’Autopista amb l’objectiu que aquesta infraestructura, al seu pas per les esmentades poblacions, deixés de ser allò que és: un nyap.
Després d’una campanya constant i proteica varen aconseguir despertar l’atenció de l’administració local, del Parlament i el Govern. Una imatge d’aquella tasca és una èpica fotografia on apareixien atordits diversos parlamentaris catalans de diferents partits polítics al terrat d’un d’aquells blocs de pisos. La realitat superava la ficció o, en aquest cas, la imaginació del que representa viure a pocs metres de la C-58. Ara bé, la feina del Fòrum no s’aturà i va continuar per tal d’aconseguir una de les fites més importants com fou la redacció d’una proposta tècnica per definir el soterrament de part de l’autopista. Segurament, un exercici més aviat del Govern, però en absència d’acció pública res millor que la iniciativa popular.
Aprofitant l’arribada d’un nou Govern, i en el marc de la comissió municipal que agrupa representants del consistori i del Fòrum Soterrem l’Autopista, es varen promoure més gestions per aconseguir el soterrament. En concret, es va proposar fer subterranis 220 metres i cobrir els 340 metres restants amb una llosa de formigó; una proposta que el Govern es va comprometre reformular abans d’acabar l’any 2005. Davant del silenci del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), els veïns preveuen noves mobilitzacions. És així, com aquest anunci veïnal s’ha traduït en una ràpida predisposició del DPTOP a consensuar el projecte. Tanmateix, el que caldria esperar és més diligència i dotació pressupostària per executar aquesta actuació que malgrat ser necessària i urgent no figura als pressupostos de la Generalitat d’enguany.
Val a dir que si bé l’esmentada actuació és necessària i imperiosa, també ho és un tercer carril a l’autopista C-58 des de Sabadell fins a Terrassa. En aquest sentit, l’actual projecte de millora de la C-58 que s’ha sotmès a informació pública preveu diverses actuacions i entre elles aquest tercer carril. En conjunt, però, és una proposta desmesurada i poc ajustada al territori i especialment depenent de futurs plans governamentals com el quart cinturó o el túnel d’horta. Francament, res pitjor que condicionar aquesta actuació a projectes del tot insostenibles tant econòmicament com ambientalment.
I encara sobre la C-58, un exemple d’actuació desencertada és la construcció o prolongació de les calçades laterals d’aquesta autopista. Avui per avui no són necessàries i implicaran una major afectació dels espais no urbanitzats de la ciutat. Segons fonts municipals unes 1,15 hectàrees del parc agrari es veuran afectades i, per tant, reduïdes segons l’actual projecte. Tot i així, sorprèn la preocupació municipal d’aquesta afectació quan fa quatre dies s’ha permès en terrenys municipals situats en l’àmbit del parc agrari construir un aparcament pels cotxes privats dels mossos d’esquadra. Resulta paradoxal que allò que inquieta a l’àmbit de la C-58 ja no importi a pocs centenars de metres de distància.
Independentment del criteri dispar de l’actual equip de govern municipal semblaria lògic que les actuacions previstes a l’autopista C-58 prioritzessin la funcionalitat, l’adaptació a l’entorn urbà i natural per on passa i l’eficiència dels recursos econòmics públics. En aquest sentit, tal com s’ha esmentat, una de les actuacions més importants és el tercer carril fins a Terrassa, així com la reducció de la velocitat màxima. La construcció del tercer carril evitaria el col·lapse propi de passar de dos a tres carrils i el risc d’accidentabilitat. La reducció de la velocitat màxima a 80 quilòmetres per hora del tram Barcelona-Terrassa durant el període de màxima ocupació permetria major fluïdesa, reducció de les emissions contaminants i menys accidents greus. A l’autopista C-58, prioritzar les actuacions destinades a ocupar més territori i obviar les mesures de gestió viària i de reducció de l’impacte ambiental és una forma barroera de gastar els diners de tots.
Sabadell, 27 de febrer de 2006.
Quan jo era xic al meu poble deien: "Són més aprop les dents que els parents". Vull dir, Sr Cunill, que la urgència de les necessitats percebudes com a indefugibles per la majoria de ciutadans condicionaran tota política pensada en la resta de ciutadans, especialment els que encara han de néixer...
ResponElimina