Caserna i avions de paper

 (Publicat, dimarts 2 de febrer de 2021 al Diari de Sabadell)

Portada del llibre: Un de nosaltres (1936 -1939)
A tomb de la recent sentència de la Caserna de la Guàrdia Civil també ha aflorat de nou la tinença de la titularitat dels terrenys on està ubicat l’aeroport de Sabadell. Precisament una de les singularitats de la ciutat és l’existència del camp d’aviació que esdevé una senyera de cert sabadellenquisme nostàlgic i a voltes carrincló. L’orgull de poder dir que tens un aeroport a la ciutat sembla que ja és suficient per justificar qualsevol permissivitat a AENA o evitar incomoditats polítiques al govern de l’Estat.

Els actuals i futurs encarregats d’endreçar i vetllar pel patrimoni de la ciutat no poden renunciar a litigar davant de tercers pels drets de la ciutat. En aquest context, és prioritari reclamar la titularitat municipal dels terrenys de l’aeroport a partir de la documentació disponible i el pendent d’escatir. Des de la perspectiva històrica i política sembla il·lògic renunciar a més de 75 hectàrees de superfície del terme municipal que són propietat de tots plegats. I més quan el Govern de l’estat no ha tingut cap problema en recórrer la sentència favorable a l’Ajuntament de Sabadell pel contenciós de la Caserna. Un exemple més de l’embat de l’Estat contra els drets de la ciutadania de Sabadell. Per quin motiu l’Ajuntament vol renunciar a recuperar prop de 75 hectàrees propietat de la ciutat?

Una societat avesada a valorar els seus reptes de futur exerceix activitats de prospectiva. Cal aquesta ciència que estudia el futur i intenta comprendre cap on aniran les coses, per tal de poder influir en l’esdevenir de la comunitat. Aquesta actitud poc prolífica en les nostres contrades ens portaria a reflexionar quin seria el futur del camp d’aviació de Sabadell en un horitzó prou llunyà però alhora proper. Acceptem la hipòtesi que l’actual activitat esdevé obsoleta per diferents motius com ara la seguretat, nous processos urbans o activitats emergents més prioritàries. Per exemple, la part del terme municipal que es troba ubicada al sud de l’eix configurat per la BV1414, carrer Ramon Llull i B140 (on es troba l’aeroport) és una de les zones més rellevants per dibuixar i decidir el futur de la ciutat. Perquè no som capaços de formular un exercici de prospectiva? Sense debat de les idees no hi ha projectes solvents. Precisament és en aquesta disjuntiva entre idees i projectes on pren força la necessitat de recuperar els drets de propietat dels terrenys del camp d’aviació. Un espai on decideixi la ciutat i no pas AENA el que ens convé.

Afegir que aquest aeròdrom també va ser part de l’escenari històric del llibre d’en Ramon Bardés i Abella: Un de nosaltres (1936 -1939) editat el 1985; una excel·lentíssima publicació de la col·lecció Nova Biblioteca Sabadellenca, dirigida per en Josep Maria Benaul (1951-2020) i Jordi Calvet. El relat d’en Bardés descriu amb destresa els entorns naturals i les seves vicissituds al camp d’aviació de Sabadell en el context de la guerra espanyola de 1936-39. Bardés aporta una a visió polièdrica i entenedora del flagell de la violència i el feixisme. Un llibre que s’hauria d’editar de nou i convidar als adolescents a la seva lectura. Als anys setanta, a les portes de la mort del dictador, en Bardés rondava per les aules de l’Escola Sant Nicolau impartint classe de llengua i cultura catalana. Aquell home represaliat i de mirada trista simbolitzava el testimoni d’allò que durant dècades es va voler silenciar i escapçar. Massa jove per comprendre la tasca colossal d’aquella perseverant generació.

Sabadell, 31 de gener de 2021 


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

La Plaça zona zero

Espigolar entre deixalles