La productivitat de les infraestructures

Fa poc dies el diari El Punt publicava una crònica del periodista Oriol Mas sobre un debat celebrat a s'Agaró sobre aquest tema que tan apassiona al nostre país: les infraestructures. Segurament és un dels molts debats promogut per aquell col·lectiu que popularment ja és coneix com els de la "Cultura del ciment". La principal conclusió del debat va ser: "En temps de crisi, més important que invertir en obra pública és seleccionar bé les infraestructures en les quals s'inverteix". Fantàstic! però no només en temps de crisi, sempre s'hauria d'aplicar aquesta màxima.

A casa nostra es projecten i es construeixen centenars de quilòmetres d'autopistes que paguem i pagarem durant molts anys tots els ciutadans. Algunes d'elles de dubtosa necessitat, d'elevat impacte ambiental i social i de molt baixa "productivitat". Un acte d'irresponsabilitat política, social i econòmica esperonat per institucions i agrupacions empresarials i gremials amb interessos, legítims, però particulars. Davant d'aquests fets hem d'apel·lar a la responsabilitat cívica per aturar un endeutament i despesa pública que perpetuar una pràctica perniciosa. Com fer-ho? com saber quines infraestructures viàries s'han de fer? Crec que el més raonable seria preguntar si aquest col·lectiu estaria disposat a posar diners per pagar les infraestructures que reclamen. Entenent que el rendiment econòmic d'aquesta inversió es materialitzaria amb la competitivitat o productivitat que generaria la nova infraestructura. És molt fàcil exigir infraestructures que no pagues ni estàs disposat a fer-ho.

Comentaris

  1. Anònimdissabte, 2 de maig del 2009, a les 20:56:00 CEST

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Anònimdissabte, 2 de maig del 2009, a les 20:56:00 CEST

    Malauradament, hi ha massa líders del nostre país que només sospiren per convertir-nos en un país absolutament trinxat d'infraestructures, a l'estil d'Holanda. Realment creuen que aquest model aporta felicitat a la gent i més qualitat de vida?
    prou "cultura del ciment", o almenys, que aquesta "cultura" esdevingui més racional.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Imatge
En aquesta entrada al web hi ha dos articles. Un d'en Manel Larrosa i un altre meu a partir de la lectura del primer (Publicats al Diari de Sabadell , dissabte 20 d'abril de 2019) Vivim la ciutat com la granota en l’aigua que es va escalfant, inconscients d’un problema que ens esclatarà. Crèduls que la ciutat no es mou i que és quasi immutable ens sorprendrà, de cop, l’exhauriment de les possibilitats del seu creixement. Quasi tot allò previst al Pla d’ordenació del 1978 està consolidat, a excepció de Can Gambús i Sant Pau de Riusec. Publicat al Diari de Sabadell (20/4/19) En el que portem de segle, la ciutat ha crescut 28.000 habitants. Són molts, més del que intuíem,  i on són? La majoria a Can Llong i un resta repartits en la densificació gradual de la ciutat. Si mirem la ciutat real, amb Castellar, Sant Quirze i Barberà, en conjunt, hem passat de 240 a 288 mil habitants, hem crescut 48 mil habitants! Molt més que notable! Els nostres veïns han crescut a més ritme...
Més informació

Espigolar entre deixalles

Imatge
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 22 de novembre de 2016) Fa pocs dies, transcendia la presumpte estafa de la companyia FCC (Fomento de Construcciones y Contratas, S.A), responsable de bona part de la recollida de deixalles a la ciutat de Barcelona. Sembla que la corporació empresarial barrejava residus del contenidor groc (envasos i plàstics) amb els de rebuig per tal de cobrar més diners pel servei de recollida. D'acord amb la concessió vigent a Barcelona si es reciclen més envasos, i se supera el límit fixat a la concessió, el cost municipal de recollida s'abarateix. Per aquest motiu l'empresa evitava superar el límit a força de barrejar envasos amb el rebuig. Allò que els ciutadans separaven correctament l'empresa concessionària ho tornava a barrejar per estalviar-se costos i incrementar el marge. Tot un exemple d'irresponsabilitat social corporativa. S'estima que aquesta pràctica implicava un frau de l'ordre de 800.000 euros per l'any 2014...
Més informació

La Plaça zona zero

Imatge
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 1 de novembre de 2016) La Plaça zona zero (Sabadell, octubre 2016) Aquest consistori, com molts d'altres, tenen el particular i nostrat costum d'organitzar actes el mateix dia i horari. En aquest cas, els interessats en els afers territorials siguin a l'espai ocupat o a l'espai lliure, gaudien de dues ofertes coincidents l'altre dissabte d'octubre. Bàsicament, optar per conèixer de primera mà què en farem del Passeig o bé participar en la reflexió sobre el futur del Parc Agrari. En relació al Passeig, l'eloqüent titular del diari "El Passeig no té solució", el contingut de la notícia i les explicacions de l'Ajuntament són suficients per concloure que hem colgat de ciment el Passeig des de la quota zero fins a desenes de metres del seu subsòl per ubicar-hi una estació i un altre aparcament. Finalment, Sabadell també disposarà de la seva zona zero com la ciutat de Nova York. En el cas vallesà, per...
Més informació