Iniciativa popular contra els residus

(publicat al Diari de Sabadell)

La solució d'eliminar o bé de tractar els residus s'ha convertit en una de les tasques més feixugues per tots aquells que volen posar en solfa una de les problemàtiques ambientals més importants que pateixen els nostres municipis, i per extensió, el nostre país. L'anomenat "problema dels residus" ho és per diferents motius, un pel fet d'esdevenir un cost important la seva recollida i, l'altre, pels diferents tractaments finalistes que se li poden donar als centenars o milers de tones que produïm al nostre país.

És evident que el millor tractament que podem aplicar a uns residus és la no generació del mateix. Aquesta obvietat és precisament la premissa més important que ha de presidir una política ambiental de tractament dels residus a casa nostra. Si potser fa uns anys calia promoure el concepte de reciclar (era evident el desconeixement del terme i el poc interès de l'administració en reciclar) avui dia cal fer èmfasi en una de les altres "erres": la reducció. Des de la perspectiva ambientalista seria un error dimensionar tot un seguit d'equipaments de tractaments finalistes per les deixalles  sense contemplar la necessitat de reduir la seva producció. Un d'aquests tractaments que més polèmica ha comportat és precisament la incineració de les deixalles. Recentment diverses entitats ecologistes integrades en la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus i Greenpeace han promogut, a nivell català, una Iniciativa Legislativa Popular -més coneguda popularment com a ILP- per prohibir la incineració. Aquest mecanisme, reglat pel propi Parlament, permet als ciutadans i ciutadanes presentar un projecte de Llei per tal que els diputats el discuteixin i, si s'escau, aprovar-lo.

Per tal que siguin admeses pel Parlament, les propostes o projectes de Llei per la via d'ILP han de comptar amb un mínim de 65.000 signatures de ciutadans de Catalunya amb dret a vot, recollides en un termini màxim de tres mesos. Aquest mecanisme de participació cal dir que potser és excessivament poc permeable des de la perspectiva de la participació ciutadana. Si tenim en compte que l'únic que permet una ILP és presentar una proposta o projecte de llei per tal que es debati al Parlament,  segurament és exagerat el nombre de signatures necessàries. I més quan el Parlament ha de ser un espai de debat i diàleg entre polítics, i també d'aquests amb la ciutadania. Molt probablement la sempre proclamada participació dels ciutadans passa per fer més permeables i accesibles aquells organismes dels quals ens hem dotat per governar-nos.

L'esmentada proposta de Llei aborda, amb interès, un debat actual sobre la problemàtica de la incineració de les deixalles. Per una banda, les incineradores, si bé redueixen el volum de les deixalles, no les fan desparèixer. En aquest sentit, les transformen en fums, cendres i escòries molt més tòxiques que els residus originaris. Per exemple, les cendres volants i les escòries sòlides que s'emeten representen entre un 30% i un 40% del pes inicial dels residus cremats. Aquest nou residu s'ha de transportar fins abocadors de residus especials, el que comporta la necessitat de dotar-se d'aquest tipus d'equipaments i, evidentment, tampoc ens permet prescindir dels abocadors.

Les incineradores també són la principal causa de producció de dioxines, una de les substàncies més tòxiques conegudes i que poden propiciar l'aparició de càncers. És per aquesta raó que l'Àgencia Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha classificat recentment aquestes substàncies com a cancerígenes.

Aquesta ILP no només es planteja com una oposició a la incineració de residus sinó també com una eina per fomentar un debat, important i necessari, sobre què hem de fer per evitar que en el futur les deixalles esdevinguin un problema major des d'una perspectiva ambiental, i també social.

Recentment alguns responsables polítics, subtilment, enuncien que un tractament més "ecològic" de les deixalles implicarà que els ciutadans hauran de pagar més. M'agradaria pensar que hi ha altres "solucions econòmiques" per tal de millorar els actuals sistemes finalistes de tractament de les deixalles (abocadors i incineradores). Per exemple, es podria compartir part del cost de recollida i tractament de les deixalles amb els productors de determinats articles de consum, en la línia  d'internalitzar aquest cost en el balanç de producció.

Si no tendim a disminuir la producció de deixalles i afavorir tractaments com el reciclatge i la recuperació podem patir en el futur, situacions insòlites com la que plantejava una empresa sudafricana a la ciutat de Nova York. La solució que proposava l'empresa consistia en exportar prop de 100.000 tones de residus de la metròpoli cap a Namíbia per tal que allà fossin incinerats.