El Vallès...Vegueria!
(Publicat al Diari de Sabadell, 3 d'abril de 2004)
Fa dies que el Govern comença a moure tot això de la nova organització territorial de Catalunya i, entre d’altres iniciatives, proposa la creació de set vegueries. És curiós que es proposi una ordenació del segle passat per afrontar el reptes de futur.
Per l’altra banda, també hi ha qui encara aposta per dividir més la comarca del Vallès Occidental creant una nova comarca. L’anomenada comarca de Terrassa. No comparteixo aquesta insistència de determinats polítics terrassencs de menystenir-se i reclamar una comarca pròpia quan podrien liderar conjuntament amb altres municipis l’àrea ecometropolitana del Vallès.
En aquest context, la Fundació Bosch i Cardellach va organitzar una sessió sobre la “L’organització territorial a Catalunya: reflexions sobre la comarca del Vallès Occidental” a càrrec d’en Josep Roca, un dels autors de l’estudi sobre la comarca de Terrassa. Cal dir que les dades aportades, malgrat el rigor dels autors, més aviat ens advertien que el que avui pot ser un argument contundent a favor de la comarca de Terrassa d’aquí pocs anys ja no ho seria.
Segurament, l’organització territorial de Catalunya hauria de passar per establir unitats eficients de la gestió dels serveis d’interès general i en l’identitat del territori. Els autors de l’estudi exposavan que si abans eren els mercats d’abastiment els que configuravan les realitats administratives ara aquest rol l’assumien els sistemes urbans. En aquest sentit, apuntaven l’existència de 115 sistemes urbans a Catalunya.
Probablement els sistemes urbans podrien configurar les unitats de gestió dels serveis d’interès generals i amb l’esperit clarament de servei a la ciutadania. Això evitaria la creació de més comarques o fins i tot la dissolució de les mateixes i de les pròpies diputacions provincials. Pretendre multiplicar comarques per atorgar capitalitats sembla una contribució molt pobre a l’objectiu públic de servei als ciutadans. Per tant, prescindir o ignorar l’eficiència dels sistemes urbans actuals i reals és un error.
Per exemple, en el cas de Sabadell semblaria lògic que conjuntament amb Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Barberà del Vallès procuréssim optimitzar els serveis d’interès públic i configuréssim aquest sistema urbà. Lògicament sense que cap municipi perdi la seva identitat i representativitat.
Ara bé l’eficiència dels serveis públics no haurian de ser l’únic objectiu de les demandes cíviques sobre la nova organització territorial. També és important que el Vallès (Occidental i Oriental) reclami el reconeixement polític mitjançant la creació d’una vegueria pel Vallès en el nou marc polític de l’organització territorial. Motius? Tants i diversos, però com tants d’altres de contraris. Però tal com exposa l’arquitecta Teresa Mira en el debat de la sessió de la Fundació Bosch i Cardellach, en la definició de la identitat territorial hi ha molts elements immesurables i intangibles que sovint són els majoritaris enfront d’altres suposadament més tècnics. Per tant, l’existència d’una vegueria del Vallès dependrà de la voluntat col·lectiva i política i no pas tècnica.
Definiríem físicament la vegueria del Vallès com l’espai comprès des del riu Llobregat a la Tordera i de la serralada Litoral a la serralada Prelitoral. Una plana dominada per un mosaic de camps, boscos i sistemes urbans i unes serralades dominades pels boscos. Un territori amb una realitat urbana policèntrica i dotada de les seves estructures socials, financeres, industrials, comercials i culturals pròpies i diferenciades. Tot plegat amb la particularitat ambiental de l’existència d’una extensa xarxa d’espais agrícoles i forestals que connecten els sistemes urbans madurs i dinàmics.
La diversitat i foment de realitats territorials diferenciades equilibren la identitat nacional i potencien les capacitats pròpies de cada indret. Si el Vallès esdevé una vegueria dotada d’uns sistemes urbans eficients i integradors evitarà que es converteixi en un suburbi de la metròpoli. El pes de la regió metropolitana de Barcelona passarà pel reconeixement de les identitats territorials i ambientals que hi ha a l’altre vessant de Collserola i més enllà del Besòs i del Llobregat.
A les comarques d’Osona i el Ripollès s’ha iniciat un moviment cívic per reclamar la vegueria de l’Alt Ter amb força incidència dins de la classe política local. Potser al Vallès ens sobren candidats a presidir comarques i ens manquen polítics capaços de liderar i consolidar un espai territorial amb identitat. Si no defensem la nostra realitat ecoterritorial esdevindrem un suburbi metropolità incapaç d’afrontar els nous reptes com la integració social i cultural, la sostenibilitat o la nova economia del coneixement.
Sabadell, 31 de març de 2004
Fa dies que el Govern comença a moure tot això de la nova organització territorial de Catalunya i, entre d’altres iniciatives, proposa la creació de set vegueries. És curiós que es proposi una ordenació del segle passat per afrontar el reptes de futur.
Per l’altra banda, també hi ha qui encara aposta per dividir més la comarca del Vallès Occidental creant una nova comarca. L’anomenada comarca de Terrassa. No comparteixo aquesta insistència de determinats polítics terrassencs de menystenir-se i reclamar una comarca pròpia quan podrien liderar conjuntament amb altres municipis l’àrea ecometropolitana del Vallès.
En aquest context, la Fundació Bosch i Cardellach va organitzar una sessió sobre la “L’organització territorial a Catalunya: reflexions sobre la comarca del Vallès Occidental” a càrrec d’en Josep Roca, un dels autors de l’estudi sobre la comarca de Terrassa. Cal dir que les dades aportades, malgrat el rigor dels autors, més aviat ens advertien que el que avui pot ser un argument contundent a favor de la comarca de Terrassa d’aquí pocs anys ja no ho seria.
Segurament, l’organització territorial de Catalunya hauria de passar per establir unitats eficients de la gestió dels serveis d’interès general i en l’identitat del territori. Els autors de l’estudi exposavan que si abans eren els mercats d’abastiment els que configuravan les realitats administratives ara aquest rol l’assumien els sistemes urbans. En aquest sentit, apuntaven l’existència de 115 sistemes urbans a Catalunya.
Probablement els sistemes urbans podrien configurar les unitats de gestió dels serveis d’interès generals i amb l’esperit clarament de servei a la ciutadania. Això evitaria la creació de més comarques o fins i tot la dissolució de les mateixes i de les pròpies diputacions provincials. Pretendre multiplicar comarques per atorgar capitalitats sembla una contribució molt pobre a l’objectiu públic de servei als ciutadans. Per tant, prescindir o ignorar l’eficiència dels sistemes urbans actuals i reals és un error.
Per exemple, en el cas de Sabadell semblaria lògic que conjuntament amb Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Barberà del Vallès procuréssim optimitzar els serveis d’interès públic i configuréssim aquest sistema urbà. Lògicament sense que cap municipi perdi la seva identitat i representativitat.
Ara bé l’eficiència dels serveis públics no haurian de ser l’únic objectiu de les demandes cíviques sobre la nova organització territorial. També és important que el Vallès (Occidental i Oriental) reclami el reconeixement polític mitjançant la creació d’una vegueria pel Vallès en el nou marc polític de l’organització territorial. Motius? Tants i diversos, però com tants d’altres de contraris. Però tal com exposa l’arquitecta Teresa Mira en el debat de la sessió de la Fundació Bosch i Cardellach, en la definició de la identitat territorial hi ha molts elements immesurables i intangibles que sovint són els majoritaris enfront d’altres suposadament més tècnics. Per tant, l’existència d’una vegueria del Vallès dependrà de la voluntat col·lectiva i política i no pas tècnica.
Definiríem físicament la vegueria del Vallès com l’espai comprès des del riu Llobregat a la Tordera i de la serralada Litoral a la serralada Prelitoral. Una plana dominada per un mosaic de camps, boscos i sistemes urbans i unes serralades dominades pels boscos. Un territori amb una realitat urbana policèntrica i dotada de les seves estructures socials, financeres, industrials, comercials i culturals pròpies i diferenciades. Tot plegat amb la particularitat ambiental de l’existència d’una extensa xarxa d’espais agrícoles i forestals que connecten els sistemes urbans madurs i dinàmics.
La diversitat i foment de realitats territorials diferenciades equilibren la identitat nacional i potencien les capacitats pròpies de cada indret. Si el Vallès esdevé una vegueria dotada d’uns sistemes urbans eficients i integradors evitarà que es converteixi en un suburbi de la metròpoli. El pes de la regió metropolitana de Barcelona passarà pel reconeixement de les identitats territorials i ambientals que hi ha a l’altre vessant de Collserola i més enllà del Besòs i del Llobregat.
A les comarques d’Osona i el Ripollès s’ha iniciat un moviment cívic per reclamar la vegueria de l’Alt Ter amb força incidència dins de la classe política local. Potser al Vallès ens sobren candidats a presidir comarques i ens manquen polítics capaços de liderar i consolidar un espai territorial amb identitat. Si no defensem la nostra realitat ecoterritorial esdevindrem un suburbi metropolità incapaç d’afrontar els nous reptes com la integració social i cultural, la sostenibilitat o la nova economia del coneixement.
Sabadell, 31 de març de 2004
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada