Natura i Pla territorial metropolità de Barcelona

Fa pocs dies he llegit el contingut de l'informe del Consell de Protecció de la Natura sobre el Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB). Un document breu i encertat d'allò que el Pla no aconsegueix resoldre en l'àmbit del Sistema d'espais naturals. No cal dir que recomano la lectura (9 pàgines) i en especial els punts: 4, 6, 7, 8 i 11. De fet, però tot l'informe val la pena. Esperem que els redactors i responsables polítics de tramitar i aprovar, si s'escau, aquest projecte siguin sensibles i permeables al contingut de fons d'aquest i altres documents redactats i postulats pel associacionisme ambiental.

Aquest Pla camina entre sé una versió actualitzada dels treballs de l'enginyer Albert Serratosa o bé esdevenir un document innovador i modern de la planificació i ordenació dels territoris metropolitans. En aquest context el que es decideixi i proposi en l'àmbit dels sistema d'espais naturals serà determinant. Avui per avui, crec que ens apropem més a una versió actualitza d'en Serratosa i del segle passat que no pas al que tocaria fer en aquests moments. Bé, caldrà esperar que decideixen les nostres administracions encapçalades pel DPTOP.

Can Our Cities Survive?

Can Our Cities Survive? (Cambridge: Harvard University Press, 1944, c1942) sota aquest títol l'il·lustre arquitecte català Josep Lluís Sert finalitzava d'escriure l'any 1942 en anglès un dels llibres bàsics per entendre el més important: Les cuitats són per viure-hi. No va ser fins l'any 1983, després de la seva mort, que el Govern de Catalunya va editar la versió catalana d'aquesta publicació. Avui esgotada i només consultable a les biblioteques. Per sort, vaig poder adquirir un exemplar a través d'un amic que es dedica a la compra i venda de llibres vells.

És un llibre recomanable (a veure si el Govern s'anima a reeditar-lo) i explicit d'allò que les ciutats no han de desatendre. Un recull d'idees i pautes de l'urbanisme de finals del anys 20 i dels 30 ordenades i rubricades en el marc dels Congressos Internacionals d'Arquitectura Moderna (CIAM). Una reflexió en el moment on les ciutats comencen a créixer i escampar-se sobre el seu entorn immediat, i per tant a manifestar-se com a fenomen urbà.

Malgrat la distància en el temps moltes de les reflexions i solucions són plenament vigents avui per avui. En aquell moment (1933) parlen de quatre funcions de la ciutat: residència, esbarjo, treball i transport "aquestes quatre funcions constitueixen una classificació bàsica per a l'estudi dels problemes de la moderna planificació urbana". Després de més de 70 anys els temes bàsics venen a ser els mateixos... potser en aquests moments s'hauria d'afegir un parell de reptes: els límits de la ciutat funcional i l'encaix de la trama urbana amb els espais naturals que ens faciliten béns i serveis únics pel benestar humà.

Una Nobel amb la natura

La recent premi Nobel d'Economia Liz Ostrom es dedica a una interessant tasca d'estudiar i comprendre com la implicació de la societat comporta una millora de determinats ecosistemes. En el seu cas els forestals. Postula que la conservació d'un espai natural està relacionada amb la implicació de la ciutadania i dels usuaris/beneficiaris. Un compromís que ens porta a una millor conservació de la biodiversitat, el benestar i disponibilitat dels béns i serveis que ens proporcionen els ecosistemes. Bona part d'aquesta feina la desenvolupa al CIPEC