dimarts, 9 d’agost de 2016

Revifar la B-40

 (Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 9 d'agost de 2016)

El primer dia d'agost el Govern es desperta amb la licitació d'un contracte d'assistència tècnica per a la redacció d'un Pla específic de mobilitat del Vallès. Vaja, que el Departament de Territori i Sostenibilitat vol estudiar què passa amb això de la mobilitat del Vallès. Per fer-ho es destinarà un import total de 356.950 euros i les consultores interessades a elaborar l'estudi disposen fins al 21 de setembre per presentar les seves propostes. Un cop atorgat l'estudi, en un termini de 9 mesos haurà d'estar enllestit. L'objectiu del Govern és estudiar la funcionalitat de les diferents infraestructures viàries i ferroviàries que ja es disposen i les que estan previstes per potenciar la mobilitat sostenible. El Govern també preveu un espai web per consultar i participar en aquest procés d'anàlisi de la mobilitat. A priori, una bona notícia pels vallesans.

Ara bé, la Campanya Contra el Quart Cinturó alertava que l'estudi preveia dedicar una part important del pressupost a dibuixar el quart cinturó. Una decisió desconcertant si es té en compte que aquesta autovia el que preveu és ocupar el Vallès i no pas facilitar la mobilitat dels vallesans i els qui passen pel Vallès. Alertats per la Campanya, res millor que contrastar els bons propòsits que anuncia el Govern amb què diuen els papers oficials. Actualment aquesta tasca ja no és tan feixuga com abans que es requeria la presència física o la instància prèvia per veure els documents. Per exemple, en aquest cas hom pot accedir al portal infraestructures.cat i consultar tota la informació disponible sobre aquesta licitació.

Badia del Vallès, juliol 2016
Consultada la documentació al web institucional cal destacar i verificar que el Govern s'excusa sota el nom de Pla específic de mobilitat del Vallès per definir el projecte del quart cinturó des de Terrassa fins a La Roca del Vallès. Més del 50% dels recursos es destinaran a l'anàlisi de mobilitat i encaix territorial de la B-40. Aquesta vegada és d'agrair que l'administració no utilitzi l'eufemisme de Ronda del Vallès per parlar del quart cinturó.

La proposta del Govern català s'haurà d'afegir a l'estudi que va encarregar el Ministerio de Fomento, en plena campanya electoral espanyola del mes de juny, del tram Terrassa- Granollers de la B-40. En aquest cas l'import de l'estudi eren 1,89 milions d'euros. Sembla que s'acumulen els estudis tant per part del Ministerio com de la Generalitat sense que s'aclareixi la titularitat de la competència. Aquest és un debat que ve de llarg. La Constitució i l'Estatut estableixen que si una carretera o autovia té origen i destí dins de la mateixa comunitat és una competència autonòmica. Ara bé, si la infraestructura forma part de xarxa viària que comunica més d'una comunitat o bé amb altres països aquesta és una competència de l'Estat. Per aquest motiu la B-40 sempre s'ha tramitat com a variant de l'N-II, malgrat que el ministeri ja ha perdut el compte del nombre de variants de l'N-II que s'han fet per esquivar la metròpoli barcelonina. Amb tot plegat, ja s'entreveu el conflicte institucional entre la Generalitat i l'Estat per una actuació més pensada a donar feina a les empreses constructores que no pas millorar la mobilitat al Vallès.

Al cap i a la fi el quart cinturó és el darrer espetec de les receptes de la revolució industrial capitanejada pel carbó i, més tard, els combustibles fòssils. També es fa palès que és una mala inversió en un territori on la descarbonització de l'economia és una prioritat de país. Avui la regeneració de les ciutats i viles pren el relleu a l'expansió urbana dels darrers segles. Demà l'economia circular, local i cooperativa esdevindrà l'ànima de la nova industrialització del coneixement. I definitivament el benestar social anirà associat a l'ambientalització del nostre entorn quotidià. Siguem pràctics i allunyem-nos de les receptes pretèrites. Bon estiu! @manelcunill

Sabadell, 7 d'agost de 2016

dimarts, 2 d’agost de 2016

Edificar al Passeig

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 2 d'agost de 2016)
De plaça a Passeig (Imatges: ICGC)
Així de clar va ser l'actual d'equip de govern municipal el passat divendres quan va comparèixer davant de la premsa per explicar que això del Passeig encara va per llarg. Ara bé, la part més substancial de la conversa amb els mitjans de comunicació va ser que s'encarregarien dos concursos públics per concretar actuacions en aquest espai central de la ciutat. Un d'ells per projectar una nova edificació al Passeig i l'altre per definir uns jardins a l'espai del Vapor Turull. Diferents mitjans de comunicació de la ciutat es feien ressò d'aquesta decisió preliminar de l'Ajuntament. No és així la nota oficial del consistori.

Perquè es vol edificar al Passeig? Potser per fer-hi més oficines municipals, un centre comercial, un bloc d'habitatges, un museu, un edifici emblemàtic? o vés a saber què! Aquesta és i serà la incògnita dels mesos o anys que vénen si prospera la iniciativa del tetrapartit local. A veure si després de setanta anys ara es pretén tancar de nou el Passeig i convertir-lo en la nova Plaça Major. Els d'esperit més conspirador hi veuran en l'exclusió del nom "Passeig" de la nova estació del FGC un senyal inequívoc de la decisió municipal sobre aquest indret. Respostes que pacientment podrem escatir al llarg dels pròxims mesos.

Aparentment aquesta i altres propostes són el resultat de consultar i parlamentar, aquests darrers mesos, amb 245 persones que han participat en una seixantena de reunions amb representants de l'Ajuntament. Aquesta etapa de discussió i diagnòstic finalitzarà el mes de setembre amb una assemblea restringida a les persones consultades amb l’objectiu d’establir les bases i definir els encàrrecs oportuns del projecte del nou Passeig. Deixant per a posteriori la participació de la ciutadania en dues comissions, una de tipus tècnic i una altra de ciutadana. Una metodologia inexplicable perquè intenta segregar les discussions tècniques de les ciutadanes. I més quan això de fixar on acaba el tècnic i comença el ciutadà esdevé enrevessat. D'altra banda, si l'Ajuntament requereix suport tècnic que opti pel personal propi o bé faci una contractació externa. És lògic que qualsevol organització es doti dels mecanismes oportuns per obtenir i processar informació en l'univers que hom estableixi, però és peculiar i excloent aquesta decisió de no explicar el projecte fins que estigui definit i lligat en aquest grup de prop de 250 persones.

El més fàcil i enriquidor seria convertir aquesta assemblea d’escollits del setembre en un acte públic i obert per explicar les conclusions a les quals ha arribat l'equip de govern abans de contractar qualsevol estudi o informe. És conegut i compartit que qualsevol projecte o idea és preferible debatre-la al més aviat possible abans d'encarregar la redacció tècnica. Tots els projectes i estudis parteixen d'uns requeriments previs que són determinants a l’hora de definir-los. Per exemple, no és el mateix encarregar un edifici que projectar una arbreda.

Malgrat tot, l'obstacle més sever que té l'actual Passeig és l'alteració reiterada del seu medi geològic ocupat per milers de tones de formigó. Aquesta és la llosa que han comportat els centenars de places d'aparcament i el ferrocarril que ara l'ocupen. La manca de sensibilitat ambiental i previsió ens ha llegat un espai erm on no serà fàcil rehabitar-lo per a la ciutadania i la natura. Tant al Passeig com als espais adjacents s'haurien de definir quines són les àrees geològicament aptes per a la vegetació lignificada, així com per a la infiltració de les aigües pluvials. A partir d'aquí es coneixerien els espais adequats per l'arbrat i aquells que ho podrien ser modificant l'actual sòl formigonat per terra orgànica. Al Passeig hi sobren pedres i ciment i ens hi falten arbres i plantes que ens aixopluguin del sol i donin vida.

Sabadell, 31 de juliol de 2016

dimarts, 26 de juliol de 2016

Rehabitar el Vallès

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 26 de juliol de 2016)

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (gener 2016)
Tornar a fer-lo habitable. Aquesta és la fita dels anys que vénen pel territori cultural i ambiental de la bioregió del Vallès. Una entitat territorial situada a la depressió prelitoral entre la Tordera i el Llobregat i envoltada pels cims nostrats de les serralades litoral i prelitoral. I per fer-ho possible caldrà dotar-se d'una nova governança on la idea del municipi-frontera desaparegui i emergeixi la comunitat com a nou paradigma d’espai vital. Viure i treballar en diferents viles o ciutats és una pràctica habitual de moltes persones del Vallès, i això no els fa apàtrides d'un indret o de l'altre. El municipi-frontera, gelós de la seva delimitació sociopolítica (ets d'aquí o d'allà?), fa anys que es desdibuixa a favor d'un nou espai cultural i ambiental.

Per què cal rehabitar el Vallès? Bàsicament per garantir el benestar del nostre hàbitat quotidià i reconciliar-nos amb els ecosistemes que ens han aportat, i encara ho fan, els béns i serveis ambientals que ens són necessaris. Sense la natura el benestar esdevé una il·lusió. Aquest hàbitat quotidià en bona part es localitza en les ciutats, viles i espais urbans que ocupen més de 37.000 hectàrees del Vallès. Avui, en bona part, aquests artefactes urbans són l'herència d'una societat industrial i de l'economia política-financera del totxo i formigó de les dues darreres dècades. Segurament caldran receptes locals, però en essència s'haurà de desconstruir sòl urbà, optar per una planificació ambiental més enllà del municipi-frontera, implementar l'arquitectura bioclimàtica, revegetar carrers i places, reduir el consum d'energia i optar per la producció local 100% renovable, garantir la qualitat de l'aire que es respira, incentivar la mobilitat a peu i amb bicicleta, adaptar els mitjans de transport públic a la realitat urbana i no pas als comptes de resultats dels operadors, minvar el consum d'aigua i reutilitzar-la o bé permeabilitzar els sòls urbans. Aquestes i altres mesures haurien de ser de caràcter universal pel conjunt de la comunitat i d'acord amb els principis de restauració del nostre entorn, decreixement del consum d'energia d'origen fòssil i abandonament de l'economia extractiva.

Ara bé aquest hàbitat urbà quotidià depèn d'un altre que el formen els espais agrícoles i forestals. Aquests espais naturals no són complementaris de l’hàbitat urbà, com a vegades es pensa o s'actua, sinó que són estructurals i centrals. Depenem d'ells per millorar els espais urbans i per procurar el benestar de les persones. Per tant, es requereix la incorporació d'aquests espais naturals en l'imaginari de la nova bioregió del Vallès a la mateixa alçada que hom té en compte la seva llar o l'activitat professional. No serà una tasca fàcil quan bona part de la cultura de la ciutadania té incorporat que el preu del progrés és precisament malmetre i explotar el medi. Aquesta contraposició entre la natura i el progrés és el que s'ha de contendre amb l'objectiu d'aconseguir un canvi de caràcter cultural en la societat vallesana. Si se supera aquesta fita es tindrà molt de guanyat. En aquest propòsit s'ha de fer notar, per exemple, l'abastament d'aliments que ens poden aportar les més de 18.000 hectàrees agrícoles del Vallès.

Aquesta visió de rehabitar el Vallès comportarà una anàlisi més racional sobre afers que fins ara semblaven inqüestionables com ara el quart cinturó o l'orbital ferroviària. En l'actual context, les infraestructures han perdut la seva capacitat de ser motor de canvi de la nostra comunitat. Ara aquest rol l'assumeix el coneixement i l'economia local i col·laborativa amb responsabilitat social que se'n deriva. A la nova era postindustrial s'ha d'optar per invertir els diners dels tributs amb les propostes que es requereixen per aquesta nova etapa i desinvertir amb les del passat. Decidir és optar. I ara toca fer-ho pel Vallès socioambiental!

Sabadell, 24 de juliol de 2016