dilluns, 9 de setembre de 1996

Tocat del bolet

Les primeres pluges de la tardor ja s'acosten -malgrat que amb el temps que fa potser les de la primavera encara no ens han deixat- i, com ja és habitual i tradicional, els nostres boscos s'ompliran de gent apassionada i ansiosa per collir o caçar els primers bolets de la temporada. Aquesta afició als bolets no és pas universal, en la mateixa península ibèrica trobem cultures micofòbies (poc amigues dels bolets) i micofílies, com ho són la catalana i també la basca.

A Sabadell, i com cada any si el temps ho permet, podrem visitar la Mostra de Bolets que l'ADENC organitza al Casal Pere Quart. Aquesta mostra, que s'ha convertit en la més important de Catalunya, ens exposarà desenes d'espècies de bolets que podem trobar a les nostres contrades, alhora que ens il·lustrarà sobre la necessitat de preservar i conservar els bolets. Aquesta funció és especialment important avui dia, quan aquesta activitat ja comença a ser exercida per molts dels ciutadans i vilatans del nostre país. Com tota activitat que es desenvolupa en el medi natural, en la mesura que s'universalitza el seu exercici pot esdevenir un perill tant per la natura com pels propis bolets.

Lluny de voler dir que els bolets estan amenaçats, i que per tant no es poden collir, em refereixo al debat que les darreres setmanes ha suscitat la creació dels primers acotats de bolets al Pirineu. De fet, a hores d'ara encara no s'ha aixecat gaire polseguera sobre aquest afer, però com que aquest és un país de sorpreses on les anècdotes poden esdevenir principis universals, permeteu-me que en parli en les següents línies.

A casa nostra no existeixen cap mena d'estudis que exposin quin és el nostre patrimoni micològic, i per tant es fa difícil avaluar si determinada recerca i recol·lecció de bolets pot posar en perill determinades espècies. Amb tot, malgrat s'és conscient que determinats estris i accions per collir bolets no són recomanables (rasclets, destrossa del sotabosc), molt probablement no seria desencertat que l'Administració competent donés auspici iniciatives encaminades a conèixer el nostre patrimoni micològic i sancionés determinats hàbits.

Cal afegir a més, que fa temps que els bolets han esdevingut un preuat complement a molts dels plats més típics de la nostra cuina. Aquest ús ha fet que els bolets siguin quelcom que se li atribueix un valor econòmic. Fins i tot hi ha temporades, o determinats moments, que s'arriben a pagar 4000 pessetes per quilo per algunes espècies. La seva valorització econòmica també ha permès que algunes rendes agràries vegin augmentat el seu import per la recol·lecció de bolets. En aquest sentit, la incipient pràctica del cultiu d'algunes espècies com les gírgoles i els xampinyons en són un bon exemple.

Tanmateix, no totes les espècies es poden cultivar, i menys les més preuades com els rovellons, ceps, ous de reig o les llenegues per citar-ne algunes. La desconeixença del cicle i del funcionament d'aquests fongs, com també de les condicions ambientals que determinen la seva propagació, n'és la causa. Per aquest motiu la recol·lecció en el medi natural és l'única manera, en l'actualitat, d'obtenir-los.

Tot plegat, el seu interès social, el valor gastronòmic i econòmic, i la seva dificultat de "cultivar-los" ha comportat que els nostres boscos, durant la tardor, s'omplin de boletaires disposats a omplir el cistell. Com us podeu imaginar molts d'aquests boscos tenen propietari, bé sigui l'Administració (local o nacional) o particulars.

La gestió i conservació d'aquests espais forestals té un cost que repercuteix sobre el titular (privat o públic) que aspira solucionar-ho amb els productes que del bosc se'n poden treure. Tradicionalment l'explotació forestal com també els aprofitaments cinegètics han estat les activitats amb què els propietaris han basat els seus ingressos. Ara bé, quan la recol·lecció de bolets ha passat de ser una activitat minoritària i poc extensiva a una activitat difosa i que mou quantitats econòmiques més que respectables, és quan la idea de comptabilitzar els recursos que pot generar aquesta activitat ha estat més present que mai.

L'existència dels primers acotats de bolets al Pirineu són un exemple de com comptabilitzar uns recursos fins ara intangibles per una economia de muntanya tant precària i mal atesa. De ben segur que també la detecció de recol.lectors (bàsicament amb finalitats comercials) ha estat el motiu d'accelerar unes mesures que, per la seva banda, la Generalitat encara s'està rumiant des de fa quatre anys.

Crec que seria un error pregonar que cal privatitzar l'ús del patrimoni natural, però tampoc seria lògic pensar que de tot allò que trobes al bosc pots fer-ne i disposar-ne lliurament. Ara bé, tampoc és explicable que la Generalitat deixi només a la iniciativa municipal i particular la regulació de la recollida de bolets. Per aquests motius, desitjo que la diligència i l'interès general presideixi la regulació d'una activitat que bàsicament ha estat i és per molts ciutadans i vilatans una tradició.

Sabadell, 9 de setembre de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada