dilluns, 9 de desembre de 1996

Arbres de plàstic

(Publicat al Diari de Sabadell)
Ja s'acosten les festes de Nadal i com cada any es revifa la polèmica, o millor dit la falsa polèmica, dels arbres de Nadal; de fet, els lectors del Diari de Sabadell ja vau tenir l'oportunitat de copsar-ho en l'entrevista realitzada a Víctor Colomer dins la secció "Cara a cara" del divendres passat.

Val a dir que sovint quan les coses són polèmiques també poden esdevenir confuses, i fins i tot les coses més inverosímils poden convertir-se en principis irrenunciables. En aquest sentit, el més greu és que finalment s'arribin a posicionaments quasi bé absurds, essent els més perjudicats la majoria de ciutadans i ciutadanes que l'únic que pretenen és treure'n l'aigua clara.

Fa anys, i va bé recordar-ho, s'arrencaven del bosc arbres de port desmesurable per  exhibir-los al bell mig de les ciutats per tal de, ben engalanats i il·luminats, fer honor a les festes nadalenques. A Sabadell podíem veure'ls al principi del Passeig; i a Barcelona, qui no es recorda dels majestuosos arbres de Can Jorba! I així tantes i tantes ciutats i viles d'arreu del país.

Davant d'algun d'aquests fets hi havia qui protestava i postulava si era gaire encertat el fet de sacrificar aquests exemplars d'arbres per ser exposats tan sols unes setmanes. I més concretament pels exemplars que es podien veure a Barcelona. En motiu d'aquestes accions, a principis dels vuitanta s'iniciaren certes pressions des del món ecologista per tal que s'evités la destrucció del patrimoni natural i, sobretot, es regulés la recollida de determinades espècies vegetals, ja que llur cerca i recol·lecció abusives les podia posar en perill.

Però com passa moltes vegades, determinades posicions accentuen aspectes que potser no són, en la perspectiva del temps, especialment encertats. Per exemple, l'afirmació que la tradició de posar un arbre és un costum forani, gens d'acord amb la nostra cultura, és una mica arriscada quan moltes generacions han viscut i han vist engalanar les llars amb l'arbre i el pessebre. Hom es pregunta quant de temps ha de passar perquè alguna cosa es converteixi en tradició.

Els firaires al·leguen que la difusió que l'arbre no es una tradició pròpia ha estat una de les causes per les quals no augmenten considerablement les seves vendes. Tanmateix, crec que caldria buscar les raons en altres aspectes com poden ser la proliferació de mercats especialitzats en objectes nadalencs, l'augment dels punts de venda, millora dels canals de comercialització, una major competitivitat en el sector, etc; és a dir, molts més factors amb més pes que no pas el d'una qüestió de tradicions.

No obstant això, és cert que si comprem un arbre de Nadal no estem fent cap mal a la natura, ja que la majoria dels arbres tenen el seu origen en els vivers. Ja és hora que anunciem que l'arbre de Nadal és com la rosa de Sant Jordi, efímera però plena de sentiments. I per tant no hem d'anar més enllà, ecològicament parlant, del que es tracta: d'una planta seleccionada, cultivada, cuidada i preparada per ser útil unes setmanes. De la mateixa manera que altres plantes es preparen per ser útils com espècies per reforestar o bé per ajardinar places o carrers.

Per aquest motiu no serà més ecològic comprar un arbre de plàstic que el d'un de viver ja que el que importa, o hauria d'importar, és el valor, la bellesa i l'esplendorositat que té una planta natural. Hi ha altres maneres d'exercir la consciència ecologista, per exemple evitant l'ús d'elements naturals que tenen una important funció ecològica en els ecosistemes del nostre entorn com poden ser les molses, el grèvol o el galzeran.

És obvi que no podem perpetuar el model que la natura o el que és natural no es pot tocar, perquè d'aquesta manera pontificaríem conceptes del tot erronis. Amb tot, lluny de creure que la millor i més eficaç actitud és prohibir tot allò que pot ser dolent o incorrecte, sí que crec que en la mesura que la gent sigui coneixedora de la funció ecològica dels diferents organismes que trobem a l'entorn, llavors no serà necessari prohibir. Tothom sabrà que la molsa és una capa de protecció del sòl i un reservori d'aigua i que per tant és important no malmetre-la; o que si s'eliminen els fruits del galzeran es condiciona la dispersió de l'espècie. De la mateixa manera que se sabrà que el suro utilitzat en el pessebre és un bé renovable ja que l'alzina al llarg de temps va produint-ne.

Les campanyes publicitàries no haurien de ser incompatibles amb la difusió d'una certa cultura ambiental. Per exemple, no és lògica la publicitat d'uns grans magatzems de l'Eix Macià que fa constar en els seus cartells una imatge d'una branca de boix grèvol -espècie que molta gent associa a Nadal- i on no es fa esment que és una de les poques espècies vegetals protegides que hi ha a casa nostra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada