dilluns, 13 d’octubre de 1997

Ple de cotxes


(publicat al Diari de Sabadell)

A la ciutat cada vegada hi ha més cotxes en circulació, potser últimament no haurà augmentat molt el nombre de cotxes per habitant, però el nombre de viatges i desplaçaments que fem amb automòbil cada vegada és més elevat. Els entesos també relacionen aquest augment de la mobilitat amb la millora de l'activitat econòmica -del tot lògic-, i també per la millora o construcció d'infraestructures.

Per exemple, quan els veïns de Barcelona van inaugurar les flamants i preolímpiques rondes de Barcelona, els laterals de la B-30 van veure disminuït en un 30% el trànsit que habitualment hi circulava. Ara bé, aquest alleugeriment temporal fa poc que va ser "remeiat" pels veïns quan decidiren que els vehicles de cert tonatge se'ls prohibia de circular-hi.

Vaja, allò que no és bo per un, sinistralitat i contaminació, és bo pels altres. D'aquesta manera els vallesans recuperàvem part del trànsit pesat que no pot utilitzar les rondes per vorejar Barcelona. I encara, algun ximplet es plantejava, en el debat de la Carta de Barcelona,  cobrar-nos certs peatges pels qui no som de la metròpoli.

Però recentment la problemàtica associada a l'ús de l'automòbil ha estat a primera plana de molts mitjans de comunicació atesos els elevats índexs de contaminació que assolia la ciutat de París. Després de les primeres mesures, com va ser la rebaixa del 50% el preu del tiquet del metro per tal d'afavorir el seus ús, ara ja s'ha passat a la restricció de la circulació dels vehicles; permeten la circulació de les matrícules parells un dia i les imparells un altre.

Però aquesta notícia no és pas nova, ja que tots recordarem la situació angoixant de la Ciutat de Mèxic o bé d'altres capitals europees. I per això, també cal recordar que en les darreres eleccions angleses, on es va escollir nou Primer Ministre a en Toni Blair, el tema del trànsit i les seves repercussions medioambientals era un dels afers més importants i transcendents. Tot i així, a casa nostra encara no estem prou madurs per afrontar un debat que tard o d'hora caldrà celebrar, i és clar resoldre exitosament.

A principis dels vuitanta resultava difícil oposar-se a certa promoció o accessibilitat dels artefactes motoritzats. Però a finals de segle ja comencem a plantejar-nos si la cultura de l'automòbil, i per tant el seu ús indiscriminat és del tot encertada. Recentment, ja són moltes les ciutats que procuren augmentar la qualitat de vida de les viles tot expulsant el trànsit de les àrees més cèntriques.

Hi ha qui pensa que tan sols es tracta de construir cinturons i autopistes per resoldre els problemes de trànsit que tenim en l'actualitat, quan el debat resideix en com disminuïm el nombre de kilòmetres/dia que fem amb cotxe.

Curiosament, deixant de banda qüestions de peatges, enllaços inexistents o errors de planificació, es comença a percebre la capacitat d'absorbir trànsit que té la nostra pròpia xarxa de carreteres o carrers. Aquest fenomen és més evident a certes vies i carrers de les ciutats on en determinades hores la mitjana de velocitat és pràcticament de col.lapse. En el cas de Sabadell la Gran Via n'és un exemple.

Per tant, la solució no són les grans infraestructures i cinturons que alguns preveuen, sinó en com s'actua per tal que el nombre de desplaçaments amb vehicle individual disminueixin. Perquè és clar, un ciutadà o ciutadana que necessiti anar d'una punta a l'altra de la ciutat o bé d'una vila de la comarca a un altre, no li podem proposar com a solució ambiental que no hi vagi.

Recentment, es publicava un estudi on es comparaven els costos del transport amb ferrocarril amb el de carretera a l'Estat espanyol. Doncs bé, l'estalvi que representa l'ús dels ferrocarril, (Renfe) ja que es disminueixen el nombre d'accidents, la congestió del trànsit, la contaminació atmosfèrica, el canvi climàtic i el soroll, fou de l'ordre de 200.000 milions de pessetes per l'any 1995. Després de descomptar l'aportació directa que fa l'Estat a la companyia Renfe (76.000 milions) el resultat net de l'estalvi fou de 124.000 milions. En el cas de Catalunya l'estalvi net va ser de 28.000 milions.

Si a aquestes dades hi afegim que un tren de viatgers  suposa eliminar una cua de 1'5 quilòmetres, potser hem de començar a pensar  més amb el tren que en determinades vies ràpides, cares, insegures i contaminants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada