dilluns, 29 de desembre de 1997

Després de Nadal: Biodiversitat


(publicat al Diari de Sabadell)

A les portes d'acabar l'any, i després de la fartanera de Nadal, sembla ser que entre tots hem estat capaços de fer un forat per commemorar el 29 de desembre com a Dia Mundial de la Biodiversitat. Malgrat tot m'imagino que l'elecció d'aquest dia no deu haver estat fàcil en l'atapeït calendari internacional de celebracions i commemoracions.

No cal dir,  que aquest terme de biodiversitat, com també el de sostenibilitat emergeix amb força d'ençà de la famosa Conferència Internacional de Medi Ambient i Desenvolupament, celebrada l'estiu de 1992 a Rio de Janeiro.  La popularització a través dels mitjans de comunicació  d'aquests conceptes ha estat un element important per tal que la classe política incorporés ens els seus programes i idearis conceptes fins ara menystinguts o senzillament ignorats.

En aquest sentit, caldria recordar que un dels acords més importants de Rio precisament va ser el "Conveni sobre Diversitat Biològica". Però... És el mateix diversitat biològica que biodiversitat? Què podem fer per defensar la biodiversitat? És el nostre un país amb molta diversitat biològica o amb molta biodiversitat? Què es fa per conservar i protegir els diferents organismes vius que conviuen amb nosaltres?

Respondre a totes i cada una d'aquestes preguntes, i d'una forma objectiva i diligent, potser fóra interessant de fer-ho en una jornada de discussió o bé en altres tribunes, però és evident que un article d'opinió -aquest que llegiu- només pot aportar certes reflexions introductòries, i per tant parcials.

Dit això, primer de tot potser caldria intentar definir què és la biodiversitat. Si utilitzem les paraules que el Dr. Margalef va pronunciar a principis d'any a la Conferència dels Espais Naturals de la Plana del Vallès que l'ADENC va organitzar a Terrassa, es pot enunciar que: "la biodiversitat és el catàleg dels genotips presents, independentment de les seves freqüències respectives; com si diguéssim el diccionari de la naturalesa".

 A l'hora de definir diversitat biològica afegia: "és com s'expressa el joc d'abundàncies respectives de les espècies que viuen aplegades en una comunitat funcional (biocenosi o ecosistema)" i per fer-ho entenedor ho il·lustrava amb un exemple quotidià al Vallès. "La diversitat de la vida en els marges dels camps és més elevada que en la superfície pròpiament conreada, que la pràctica de l'agricultura manté en estat de major monotonia. I segurament també la reserva d'espècies en forma de llavors, d'ous, etc. serà més gran en els marges que en el centre dels camps respectius".

Al fil de les paraules del Dr. Margalef i d'acord amb el "Conveni sobre Diversitat Biològica" el primer que caldria fer és conèixer la biodiversitat que tenim a casa nostra, i en segon terme promoure aquelles actuacions que permetin garantir la biodiversitat, i també la diversitat biològica.

Però l'esmentada tasca malgrat la bona disposició de tots plegats no es podria concloure exitosament. Senzillament perquè és pràcticament impossible poder censar tots els genotips presents a casa nostra, i no cal dir a nivell del planeta que no hi ha dia que passi sense descobrir-se noves espècies, i per tant nous genotips, o sense que en desapareguin d'altres. Tot i així, no és desencertat començar a conèixer -la que la ciència ens permeti- la biodiversitat que tenim a casa nostra i molt especialment com es distribueix pel nostre territori.

El nostre és un país certament heterogeni, i per tant configurat a partir de diferents unitats bioclimàtiques i geològiques que auspicien vàries  formes de vida (biodiversitat) amb més o menys nombre (diversitat biològica). Conscients d'això, l'estratègia més sensata, i per tant prioritària seria la de conservar els diferents hàbitats que alhora permeten que els organismes vius s'expressin tant en presència com en abundància.

La conservació d'aquests hàbitats passa per evitar la seva fragmentació, ocupació urbanística o degradació ambiental. Precisament, el nombre d'espècies presents en un espai natural de petites dimensions o isolat és inferior al que podem trobar en un espai natural de major dimensió o amb millor connectivitat biològica.

Per tant, des d'una perspectiva vallesana la conservació dels espais naturals de la plana del Vallès és vital per garantir la biodiversitat i diversitat biològica dels nostres ecosistemes. La uniformitat forestal de la serralada es veu enriquida precisament pels espais de ribera i el mosaic agroforestals que trobem a la Plana. Molt probablement el fet que actualment a la Plana no existeixi cap espai natural protegit o estratègia de conservació és un dels principals dèficits que evidencia la política de conservació i gestió del patrimoni natural a Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada