dilluns, 16 de març de 1998

Deu anys d'impacte ambiental


(publicat al Diari de Sabadell) 

No cal dir que el nostre pas per aquesta terra deixa petjada, fins i tot hi ha qui pensa que el més important és deixar-li, i com més grossa millor. El motor del desenvolupament, moltes vegades mal anomenat creixement, ha estat a costa de depredar i, en el millor del casos, explotar el nostre medi.

Ara bé, el que més ens pot inquietar és la percepció dels nostres responsables de gestionar el  futur comú, respecte del que ha estat aquest procés de desenvolupament sobre el nostre entorn. Tanmateix, no seria noble obviar les incipients mesures, tant de caràcter tècnic com legislatiu, que ens hem dotat per reglar i racionalitzar la  relació de la societat amb el medi.... En definitiva un medi que sustenta la nostra forma de vida. 

Aquest proper mes d'abril farà deu anys de la promulgació del decret d'avaluació d'impacte ambiental per part del Govern de Catalunya. En el preàmbul de l'esmentat decret s'enunciava que "la millor política del medi ambient consisteix a evitar des del seu origen l'aparició de contaminacions i d'altres efectes negatius, més que combatre ulteriorment els seus efectes. En aquest sentit, s'ha insistit en la necessitat de tenir en compte, el més aviat possible, els impactes sobre el medi ambient en tots els processos tècnics de planificació i d'instrumentar, en conseqüència, els procediments adients per a l'avaluació d'aquests impactes ."

Tot preàmbul a diferència de l'articulat que a posteriori s'enuncia en el decret ens permet fer-ne una lectura més subjectiva. Per tant, l'èxit de la norma establerta rau més en la diligència per a la seva aplicació que pel nombre d'expedients tramitats. I molt probablement, al llarg d'aquests anys, el més preocupant ha estat el nombre real de projectes i actuacions que no s'han sotmès al procés d'avaluació d'impacte ambiental. Segons dades del Departament de Medi Ambient en el període entre 1989-1996 s'han emès 191 declaracions d'impacte ambiental essent el nombre més important les referents a infraestructures lineals (58 declaracions), afectacions a espais PEIN (55 declaracions) i activitats industrials (50 declaracions).

Hi ha qui durant aquests anys ha manifestat que l'aplicació d'aquest decret era una penalització per al desenvolupament de la política industrial i productiva de Catalunya, i que per tant calia aprimar i fins i tot eliminar alguns dels articles i requeriments del decret. Aquesta "liberalització ambiental" promoguda per certs responsables del Govern de la Generalitat deixa a més d'un preocupat per la impunitat i tracte amb què aborden les qüestions ambientals.

Aquesta actitud només té explicació per la somera o quasi bé escassa cultura ambiental de certs homes i dones que exerceixen la responsabilitat de gestionar els destins de la cosa pública. Val a dir que una part de la classe política que ha liderat el procés de recuperació de les institucions i els drets democràtics de la societat, i que ha estat formada en la lluita de classes o bé en l’ortodòxia del liberalisme econòmic no pot haver estat la més sensible i preparada per assumir la variable ambiental com a eix vertebrador d’una nova manera de fer política i de vetllar pel futur de Catalunya.
                                                            
Aquesta actitud però, implica un cost important per al conjunt de la nostra  societat, i especialment per aquells que encara han de viure força anys en aquest país. Molt probablement el cost del desenvolupament econòmic i social assolit per la nostra societat ha estat considerar el nostre medi com a recurs i no pas com un bé que ens permet desenvolupar la vida. Tot i així, i sorprenentment, no hem deixat de persuadir-nos que la tecnologia, divina i universal, resoldrà allò que potser no s'ha fet amb encert.

Potser d'aquí a deu anys podrem fer balanç del nombre de declaracions d'impacte ambiental emeses des del Govern o bé de l'èxit dels programes de descontaminació o restauració d'activitats nocives pel nostre entorn. Però, de ben segur, l'èxit més esperat i desitjat serà que el nombre de projectes i actuacions no sotmeses a l'avaluació d'impacte ambiental sigui gairebé nul.

I en aquest sentit tenen un paper important els homes i les dones que ostenten la responsabilitat política de promoure o aixoplugar actuacions conflictives amb el medi. De la mateixa manera, cal que aquests conciutadans no considerin l'avaluació d'impacte ambiental com un obstacle al desenvolupament del país sinó com un indicador de qualitat i competitivitat. Un país que no és capaç de conservar el seu territori, la seva biodiversitat, els seus rius,.... en definitiva, el seu medi, pot perdre per sempre la seva identitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada