dimarts, 7 de novembre de 2000

La bondad de les infraestructures

(publicat al Diari de Sabadell)

Ja fa una colla d'anys que això de reivindicar infraestructures ha esdevingut una praxis de molts dels nostres governants, malgrat que els arguments postulats no sempre han estat del tot solvents. Sembla ser que demanar infraestructures respon a una bondat innata de les mateixes, quan moltes vegades són innecessàries o bé responen a interessos molt particulars.





De fet d'infraestructures ho són moltes coses, per exemple les canonades d'aigües potables, el clavegueram, el cable, el ferrocarril, les línies elèctriques però allò que majoritariament els ciutadans associem a aquest mot són les carreteres i les autopistes.





A llarg d'aquests darrers anys el desenvolupament econòmic i social del país, en part, és deu a l'existència d'una xarxa de carreteres i autopistes, especialment de les autopistes. Tot i així l'existència dels peatges i una deficient xarxa de carreteres no ens ha permès de disposar d'una trama de carreteres i autopistes adequades pel nostre territori. Sovint no és que ens faltin molts quilòmetres de noves carreteres i autopistes sinó que els tenim mal posats i en alguns indrets ens en falten..








En aquest sentit, la percepció dels anys seixanta i setanta al voltant del rol de les infraestructures viàries no té sentit de perpetuar-lo en el futur. Per tant, moltes de les reivindicacions a favor de determinades carreteres o autopistes responen a una herència ideològica i conceptual del tot caduca.





Tanmateix ens hauríem d'adonar que quan parlem d'infraestructures, com molt bé indica aquest prefix "infra" estem parlant de quelcom que es troba per sota de l'estructura. I en aquest punt ens hauríem de preguntar que és, doncs, l'estructura?





En el cas del Vallès, i especialment des d'una perspectiva ambientalista, definiríem com estructura bàsica del nostre territori els sistemes urbans i els sistemes d'espais naturals. Acordada aquesta premissa és lògic pensar que les infraestructures han d'estar al servei de l'estructura i no pas al revés. Per exemple, el cas de l'A-18, al seu pas per Cerdanyola-Ripollet, on el traçat de l'autopista passa a pocs metres de la finestra dels habitatges. És lògic que la proposta de soterrar l'A-18 en aquest tram és més que encertada senzillament de justícia social. Aquests fets atempten al principi bàsic que les infraestructures han d'estar al servei de la comunitat i no pas al revés





Un altre exemple seria el projecte del quart cinturó que provocaria la pèrdua i fragmentació dels espais naturals més ben conservats de la plana del Vallès. A part de l'impacte del traçat de l'autopista s'hauria d'afegir la pressió i ocupació urbanística, en taca d'oli, que provocaria la construcció d'aquesta autopista a la part nord de la comarca. Sense cap mena de dubte un projecte pensat per ocupar i no per ordenar el Vallès.





Un darrer exemple, és el negoci de les infraestructures és a dir l'argument de la rendibilitat d'un peatge per justificar la construcció d'una infraestructura. El cas del famós túnel d'Horta respon a la rendibilitat de l'explotació del túnel més que la necessitat col·lectiva d'aquesta carretera, i precisament quan fa dos anys que els túnels de Vallvidrera han deixat de tenir pèrdues. No deixa de ser curiós!!





Per tant, les infraestructures que tenen per objectiu fer funcionals, competitius i eficients els sistemes urbans han de respectar els propis sistemes urbans i els espais naturals que configuren la nostra identitat territorial, i respondre a les necessitats majoritàries dels ciutadans. S'ha de superar aquell concepte que el territori existeix per ser ocupat i la natura per dominar-la.





Una visió moderna i renovadora del nostre discurs territorial passa per analitzar la disposició sobre el territori de les trames urbanes, analitzar els fluxos de mobilitat i promoure les inversions més respectuoses i eficients per tal que la nostra societat mantingui la qualitat de vida i ambiental desitjable. En el cas del Vallès aquestes actuacions passen per una millora, substancial, del sistema de transport col·lectiu (és ridícul el que es preveu invertir a la comarca) i en una millora de la xarxa viària existent, especialment pel que fa a les vies que han de garantir la circumval·lació de les trames urbanes.





Si volem generar un nou canvi d'idees sobre les infraestructures viaries i el territori ens fa falta, també, uns governants capaços de liderar noves propostes i nous reptes amb suficient energia per canviar les inèrcies i vicis del passat. Els vallesans i vallesanes hem de decidir que volem i abandonar el seguidisme de les doctrines "desarrollistes" adequades en el seu temps, però que actualment només ens porten al col·lapse

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada