Ni un tram del quart cinturó!
(Publicat al Diari de Sabadell, 11 de desembre de 2003)
El proper diumenge 14 de desembre a la vila d’Abrera (Baix Llobregat) la Campanya Contra el Quart Cinturó ha convocat una nova manifestació contra el projecte d’autovia que el Ministerio de Fomento pretén construir des d’Abrera fins a Granollers. Després de més de deu anys d’intensa campanya d’oposició al projecte impulsat pel llavors ministre socialista Josep Borrell, encara no s’ha construït ni un pam del quart cinturó i esperem que sigui així molts anys més. Amb tot, la tramitació iniciada pel govern socialista, continuada pel Partit Popular i refrendada pel govern de de Convergència i Unió ens ha portat a l’inici de l’estudi constructiu del tram d’Abrera fins a Terrassa.
Inicialment el Ministerio va plantejar el projecte del quart cinturó com una autovia des d’Abrera fins a Sant Celoni. L’oposició popular i el canvi de posició de determinats Ajuntaments del Vallès i del Baix Llobregat va provocar que la tramitació oficial del projecte es limités al tram d’Abrera-Terrassa de prop de 15 quilòmetres. La primavera del 1998 es va sotmetre a informació pública l’estudi informatiu d’aquest tram que no ha estat aprovat fins l’estiu d’enguany, ben bé 5 anys després.
Actualment el Ministerio de Fomento ha decidit continuar la tramitació del tram d’Abrera a Terrassa i encarregar un nou estudi informatiu del tram Terrassa-Granollers. Pel que fa aquest primer tram, s’ha dividit en tres subtrams per tal d’agilitzar i evitar possibles entrebancs. En concret, els tres subtrams previstos són: Abrera oest-Olesa de Montserrat (2,5 quilòmetres), Olesa de Montserrat-Viladecavalls (5,9 quilòmetres) i Viladecavalls-Terrassa (aproximadament fins a la carretera de Matadepera) de 7,2 quilòmetres. Dels dos primers ja s’ha anunciat la redacció de l’estudi constructiu, mentre que del tercer encara no. L’elaboració d’estudis és un pas previ, però això no vol dir que s’iniciïn les obres imminentment.
Aquesta política de l’Administració i certs polítics de fragmentar el projecte en trams pretén desmobilitzar a la ciutadania, negociar més fàcilment amb els Ajuntaments afectats i desdibuixar l’impacte territorial del projecte. Per exemple, fa pocs mesos els governs municipals de Sabadell i Castellar del Vallès dibuixaven un tram del quart cinturó com l’accés a un possible zoo al Torrent de Colobrers i el conseller Puig anunciava que estava disposat a finançar aquest tros del quart cinturó que el batejarien com a ronda nord de Sabadell.
Tristament, aquesta visió “desarrollista” de més autopistes encara és vigent entre certs sectors poc representatius, però influents de la nostra societat. En aquest context, pot sorprendre l’oposició del gegant de les autopistes Abertis (antiga Acesa) a l’ampliació de l’eix tranversal. L’obertura de l’eix transversal va facilitar que molts camions procedents del centre de la península amb destí a França utilitzessin aquesta nova carretera per estalviar-se peatges i les retencions que es produeixen a la conurbació de Barcelona. És lògic que el nou tram de connexió de l’eix transversal amb la nacional II a Lleida i les millores previstes preocupin a aquells que es beneficien de gestionar el caos que genera una xarxa viària mal dissenyada i condicionada.
Avui dia a l’eix transversal li calen millores com l’ampliació de carrils en determinats trams i també en seguretat i accessibilitat. En aquest sentit, és preferible promoure aquestes mesures que no pas permetre la construcció de l’eix Vic-Olot per Bracons. Aquest desdoblament “de facto” a pocs quilòmetres de l’eix transversal no té justificació, i més quan l’impacte ambiental és més que sever per determinats espais naturals d’Osona i la Garrotxa.
Per tot plegat, el paper del nou govern de Catalunya serà decisiu per evitar la construcció d’un quart cinturó dissenyat a pams. A aquest govern li caldran dues velocitats per evitar-ne la seva construcció; una pel tram Abrera-Terrassa i una altra pel Terrassa-Granollers. Ara bé, no deixa de ser preocupant el compromís electoral del PSC, un dels possibles partits del futur govern, on a les pàgines 265 i 266 del seu programa electoral proposava, sense embuts, la construcció de prop de 500 quilòmetres de noves autovies i entre elles el quart cinturó (Abrera-Terrassa-Granollers). No sé si és molt progressista això dels centenars de quilòmetres d’autopista però, vaja, amb menys el país també funcionarà. Fins i tot serà més sostenible i suportable.
Sabadell, 8 de desembre de 2003.
El proper diumenge 14 de desembre a la vila d’Abrera (Baix Llobregat) la Campanya Contra el Quart Cinturó ha convocat una nova manifestació contra el projecte d’autovia que el Ministerio de Fomento pretén construir des d’Abrera fins a Granollers. Després de més de deu anys d’intensa campanya d’oposició al projecte impulsat pel llavors ministre socialista Josep Borrell, encara no s’ha construït ni un pam del quart cinturó i esperem que sigui així molts anys més. Amb tot, la tramitació iniciada pel govern socialista, continuada pel Partit Popular i refrendada pel govern de de Convergència i Unió ens ha portat a l’inici de l’estudi constructiu del tram d’Abrera fins a Terrassa.
Inicialment el Ministerio va plantejar el projecte del quart cinturó com una autovia des d’Abrera fins a Sant Celoni. L’oposició popular i el canvi de posició de determinats Ajuntaments del Vallès i del Baix Llobregat va provocar que la tramitació oficial del projecte es limités al tram d’Abrera-Terrassa de prop de 15 quilòmetres. La primavera del 1998 es va sotmetre a informació pública l’estudi informatiu d’aquest tram que no ha estat aprovat fins l’estiu d’enguany, ben bé 5 anys després.
Actualment el Ministerio de Fomento ha decidit continuar la tramitació del tram d’Abrera a Terrassa i encarregar un nou estudi informatiu del tram Terrassa-Granollers. Pel que fa aquest primer tram, s’ha dividit en tres subtrams per tal d’agilitzar i evitar possibles entrebancs. En concret, els tres subtrams previstos són: Abrera oest-Olesa de Montserrat (2,5 quilòmetres), Olesa de Montserrat-Viladecavalls (5,9 quilòmetres) i Viladecavalls-Terrassa (aproximadament fins a la carretera de Matadepera) de 7,2 quilòmetres. Dels dos primers ja s’ha anunciat la redacció de l’estudi constructiu, mentre que del tercer encara no. L’elaboració d’estudis és un pas previ, però això no vol dir que s’iniciïn les obres imminentment.
Aquesta política de l’Administració i certs polítics de fragmentar el projecte en trams pretén desmobilitzar a la ciutadania, negociar més fàcilment amb els Ajuntaments afectats i desdibuixar l’impacte territorial del projecte. Per exemple, fa pocs mesos els governs municipals de Sabadell i Castellar del Vallès dibuixaven un tram del quart cinturó com l’accés a un possible zoo al Torrent de Colobrers i el conseller Puig anunciava que estava disposat a finançar aquest tros del quart cinturó que el batejarien com a ronda nord de Sabadell.
Tristament, aquesta visió “desarrollista” de més autopistes encara és vigent entre certs sectors poc representatius, però influents de la nostra societat. En aquest context, pot sorprendre l’oposició del gegant de les autopistes Abertis (antiga Acesa) a l’ampliació de l’eix tranversal. L’obertura de l’eix transversal va facilitar que molts camions procedents del centre de la península amb destí a França utilitzessin aquesta nova carretera per estalviar-se peatges i les retencions que es produeixen a la conurbació de Barcelona. És lògic que el nou tram de connexió de l’eix transversal amb la nacional II a Lleida i les millores previstes preocupin a aquells que es beneficien de gestionar el caos que genera una xarxa viària mal dissenyada i condicionada.
Avui dia a l’eix transversal li calen millores com l’ampliació de carrils en determinats trams i també en seguretat i accessibilitat. En aquest sentit, és preferible promoure aquestes mesures que no pas permetre la construcció de l’eix Vic-Olot per Bracons. Aquest desdoblament “de facto” a pocs quilòmetres de l’eix transversal no té justificació, i més quan l’impacte ambiental és més que sever per determinats espais naturals d’Osona i la Garrotxa.
Per tot plegat, el paper del nou govern de Catalunya serà decisiu per evitar la construcció d’un quart cinturó dissenyat a pams. A aquest govern li caldran dues velocitats per evitar-ne la seva construcció; una pel tram Abrera-Terrassa i una altra pel Terrassa-Granollers. Ara bé, no deixa de ser preocupant el compromís electoral del PSC, un dels possibles partits del futur govern, on a les pàgines 265 i 266 del seu programa electoral proposava, sense embuts, la construcció de prop de 500 quilòmetres de noves autovies i entre elles el quart cinturó (Abrera-Terrassa-Granollers). No sé si és molt progressista això dels centenars de quilòmetres d’autopista però, vaja, amb menys el país també funcionarà. Fins i tot serà més sostenible i suportable.
Sabadell, 8 de desembre de 2003.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada