dissabte, 17 de novembre de 2012

Reagrupar les competències ambientals i governar eficientment

La campanya electoral per escollir els nous parlamentaris del Parc de la Ciutadella ja camina a bon ritme i prop de la meta. Lògicament, una campanya molt marcada pels fets de setembre de 2012, però no orfe de propostes de govern des de les diferents opcions polítiques.

El nou Govern sorgit de la darrera convocatòria electoral va dissoldre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i va segregar les competències ambientals, bàsicament, entre dos Departaments. Per una banda, la versió actualitzada de l'antic departament de política territorial que és el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTiS), i per un altre, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Avui el gruix de les competències ambientals les exerceix el DTiS mentre que les de medi natural ho fa, majoritàriament, el Departament d'Agricultura. 
Indicador a la Muntanya de Sant Pere de Rodes (Cap de Ceus)

Aquesta fragmentació és el resultat d'un acord entre la coalició de CiU amb la majoria dels sindicats agraris. Per entendre l'actual situació, val la pena rellegir les notes difoses, en motiu del dinar electoral d'en Duran i Lleida amb prop de 500 representats del sector agrari a Mollerusa el 23 de novembre de 2010. A continuació es destaquen algunes de les declaracions d'aquell dia: "La conselleria d’Agricultura s’ha agenollat davant de la de Medi Ambient i, per tant, davant d’ICV" o bé una altra prou explicita "Fins ara, el tripartit el que ha fet és la política agrària des del medi ambient. Nosaltres proposem la inversa: fer la política agrària i la política mediambiental des de l’agricultura amb tots els canvis orgànics que això requereixi”. Bé això del "canvis orgànics" ja apuntava a la segregació de competències per motius massa subjectius i de caràcter poc propositius.

A priori, una segregació de competències entre Departaments no hauria de traduir-se en una gestió desencertada o bé amb una decisió dolenta. Ara bé, l'argumentari utilitzat no albirava una gestió diligent i moderna al servei de l'activitat agrària i de la conservació de la biodiversitat. Ni tampoc les declaracions i escrits del titular del Departament d'Agricult ura. Per citar un exemple, fixeu-vos què publicava al Diari de Girona el 22 de maig de 2012 el Conseller Pelegrí "El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha de treballar per conservar la diversitat biològica, evidentment, però amb la finalitat última de potenciar les activitats tradicionals de la zona i no pas de limitar-les" Segurament tota una declaració de principis en 247 caràcters.


Confrontar activitat agrària i conservació de la natura és un error conceptual alhora que innecessari. Bàsicament perquè sense la natura no hi ha activitat agrària. Els orígens, relacions i dependències dels ecosistemes agraris i espais naturals amb la biodiversitat són prou evidents. Podríem prescindir dels insectes a l'hora pol·linitzar els cultius?  On viuria la fauna beneficiosa que controla les plagues dels conreus? I tants altres exemples... Tot plegat, sense citar la literatura dels serveis ambientals del ecosistemes.


Després de les eleccions es constituirà un nou Govern que haurà de resoldre l'actual situació de paràlisi de les polítiques de patrimoni natural. Segurament sobre la taula poden haver-hi les següents opcions:
  1. Només canviar els actuals responsables de les competències de Medi Natural. 
  2. Adscriure la Direcció General de Medi Natural al Departament de Territori i Sostenibilitat
  3. Redistribuir les competències actuals entre els dos Departaments
  4. Creació de l'Agència de la Natura de Catalunya 
En relació a aquesta darrera opció és molt recomanable l'article d'en Xavier Basora a Territori. Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya: Llei de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya La seva lectura permet conèixer la trajectòria d'aquesta proposta al llarg d'aquests darrers anys.

Quina de les quatre opcions és la més interessant i de futur pel país?
Les tres primeres opcions dependran dels resultats de les eleccions i el posterior repartiment de responsabilitats de Govern entre CDC i UDC o bé d'alguna altra força política que formi Govern. Tot i així, aquestes opcions podrien millorar l'actual situació, però perpetuarien un model de gestió molt poc eficient i amb evidents limitacions per innovar i liderar les polítiques de gestió d'espais naturals, conservació del patrimoni natural, les activitats agroforestals i l'ecoturisme. El país avança, té noves necessitats i requereix d'una administració pública moderna al servei de la ciutadania i la natura.

En relació a la darrera opció, cal constatar que en l'àmbit de l'administració ambiental ja existeixen dos processos d'agrupació de competències en Agències (empreses públiques). L'ACA, Agència Catalana de l'Aigua que va fusionar la Junta d'Aigües i la Junta de Sanejament i  l'ARC, Agència de Residus de Catalunya que va recollir les competències de la Junta de Residus i d'altres Departaments. Ara bé, es pot disposar d'una estructura més àgil i eficient, però es pot gestionar de forma poc solvent. Per tant, no s'ha de confondre la mala gestió d'un organisme amb l'existència de la institució.

A partir del 26 de novembre s'ha de fer un pas decisiu i ferm per dotar-se d'una estructura de govern, com ara l'Agència de la Natura de Catalunya, capaç de gestionar les competències en patrimoni natural. Una estructura vàlida per fer-ho amb eficiència i des d'una visió moderna i pública, capaç de donar suport a noves activitats, generar ocupació ambiental i revaloritzar el rol dels parcs naturals com a motors de desenvolupament rural i conservació de territori. Nous temps, noves eines.