dimarts, 14 de febrer de 2017

La regió agropolitana

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 14 de febrer de 2017)

Acte de presentació al Museu de Granollers (febrer, 2017)
La setmana passada es presentaven al Museu de Granollers les galerades del treball de Neus Monllor, “Granollers, ciutat agropolitana”. Un projecte premiat el 2014 per la borsa d’estudis del Memorial Joan Camps del Centre d’Estudis de Granollers. Aquesta iniciativa, com d’altres que es convoquen a la comarca, esdevenen pràctiques i interessants per fer emergir nous reptes socials i esperonar debats a escala de Vallès. L’esforç d’aquestes entitats aconsellaria dispensar més suport econòmic per part dels ciutadans o dels fons provinents dels tributs que recapta l’administració de les persones i les empreses. Sense un teixit social fort i proteic esdevindrà més dificultós superar els reptes de la societat postindustrial. Avui, de fet, moltes de les entitats del tercer sector són autèntiques “start-up” que ajuden a la societat a innovar sociopolíticament. Tard o d’hora el nivell de benestar d’una regió també es mesurarà per l’activitat i dinamisme del teixit associatiu.

Gràcies a la industrialització iniciada a mitjans del segle XIX, l’evolució territorial del Vallès ha estat el pas d’una comunitat rural a una regió metropolitana. A diferència de Barcelona i rodalia, el Vallès en aquest procés d’ocupació urbana no ha esdevingut un continu urbà. Avui al Vallès la superfície agrícola és d’unes 20.000 hectàrees i la forestal d’unes 85.000. Amb tot, l’ocupació urbana ha superat les 37.000 hectàrees la qual cosa permet afirmar que encara hi ha potencial per esdevenir una regió agropolitana. Assolir un territori agropolità implica substituir el model tradicional de desenvolupament urbà, basat amb el creixement expansiu, per un altre que pivoti en l’activitat agrària que es produeix al voltant de les urbs. Aquest espai agrari es pot localitzar des dels espais periurbans més immediats a la trama urbana fins a les serralades que envolten les ciutats. Els camps ja no esdevenen la contrada a ocupar amb “nova ciutat” sinó l’espai productiu que alimenta als ciutadans. En aquest context, es podria parlar d’un model regional de viles agropolitanes al Vallès on conviurien una diversitat d’activitats econòmiques amb un renovat dinamisme agrari.

Un altre concepte interessant és l’aposta pels territoris de les agròpolis. Si atenem a l’etimologia la paraula “agro” prové del grec que significa camp i la “polis” és el que la Grècia clàssica definia com ciutat estat. Per tant, l’agròpolis seria la “ciutat del camp”. Ara bé, conceptualment les agròpolis es defineixen com aquell indret en què l'activitat econòmica predominant està vinculada directament a l’activitat agrària, sigui l’activitat primària, secundària o terciària. És a dir, tot plegat, indústria, comerç i serveis estan orientats a l'agricultura o l'agroindústria. A Catalunya el cas més evident d’agròpolis seria el municipi de Guissona i rodalies on la petjada i dependència del Grup Alimentari Guissona és més que significativa.

Val a dir que la diversitat d’activitats i defugir el monocultiu són sense cap mena de dubte la lliçó que ens ha llegat l’agricultura. Una agricultura perdurable, sostenible i solidària amb els ecosistemes que l’acullen i dels quals en depèn. Per aquest motiu, l’opció que el Vallès arribi a ser una regió agropolitana no és cap disbarat. Més aviat seria una aposta innovadora i generadora d’activitat professional i econòmica en clau ambiental i col·laborativa. Tanmateix, per assolir-ho convindria formular-se des de la pluralitat de l’acció local però amb una visió indefugiblement regional i compartida. Sense aquesta dimensio, tot plegat podria ser un foc d’encenalls.

Sabadell, 12 de febrer de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada