dimarts, 14 de març de 2017

Refugiats ambientals

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 14 de març de 2017)

Al llarg de la història de la humanitat han estat milers les persones que han migrat a la cerca de nous horitzons. Gràcies a aquests itineraris particulars o col·lectius el món s’ha modelat, fins a arribar a l’actualitat. Avui, les comunitats que habiten la Terra són el resultat d’una barreja d’identitats que han mutat per perseguir l’objectiu de viure amb harmonia, confortabilitat i benestar. Malauradament, bona part del progrés que gaudim ha estat possible per l’explotació, desaforada, dels béns i serveis que ens proporciona la natura. I precisament aquesta relació depredadora amb el nostre entorn, accentuada amb la industrialització del planeta, ens llegarà milers d’emigrants ambientals a la cerca de nous espais on viure dignament.

Precisament va ser en Lester R. Brown, fundador del Worldwatch Institute de Washington DC, qui l’any 1976 va encunyar el terme “emigrant ambiental” per descriure els moviments de persones que empesos per motius ambientals marxen d’un territori. Aquest centre d’estudis ambientals nord-americà és mundialment conegut per l’edició de l’informe anual sobre “L’Estat del Món”. A casa nostra, gràcies al Centre Unesco de Catalunya i el suport, decidit, de la llavors fundació de la Caixa de Sabadell va ser possible gaudir durant anys de la versió en català d’aquest informe de referència.

Més tard, l’Organització Mundial de les Migracions definia el terme de migrant ambiental com “les persones que, per raons imperioses de canvis sobtats o progressius en el medi ambient que afecten negativament la vida o les condicions de vida, es veuen obligats a abandonar la llar habitual, o decideixen fer-ho, sigui de forma temporal o permanentment, i que es mouen sigui dins del seu país o cap a l'estranger”. Per exemple, un terratrèmol podria ser la causa que provoqués una migració ambiental de forma temporal. D’altra banda, l’accident nuclear de Txernòbil (1986) va comportar una migració permanent i imputable a l’acció del govern i llur corporació industrial. Precisament quan l’activitat antròpica provoca la pertorbació ambiental és més que encertat parlar de refugiats ambientals.

Ara bé, la declaració universal dels drets humans i altres convenis internacionals només consideren persona refugiada aquella que és perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o per ser afí a unes idees polítiques. En l’actual escenari internacional, l’estatus de refugiat ambiental encara no gaudeix de reconeixement, tot i saber-se que a conseqüència del canvi climàtic centenars de milers de persones es veuran obligades a abandonar el seu territori. En aquests moments es parla que d’aquí a una trentena d’anys els desplaçats ambientals podrien ser de l’ordre de 90 milions de persones.

És evident que les conseqüències del canvi climàtic, la contaminació de l’aire, la pèrdua de les platges del litoral, l’escassetat d’aigua, les denses aglomeracions urbanes o les envellides centrals nuclears podrien ser la causa de futures migracions ambientals. Aquí o a qualsevol altre lloc del planeta que es donin les condicions. Ens imaginem, per exemple, que els emigrants ambientals provindran de zones remotes on han patit sequeres i dificultats per conrear la terra. Que la nostra imaginació no ens desdibuixi la nostra realitat. Nosaltres també podem ser refugiats ambientals.

Sabadell, 12 de març de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada