dimarts, 27 de juny de 2017

Sabadellcentisme

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 de juny de 2017)

Disposa la ciutat de suficient talent, ganes i empenta per reformular-se? És possible un moviment social i cultural -divers, transversal i local- capaç d'afrontar nous reptes i generar un nou projecte al servei de la comunitat? Aquesta pregunta només pot admetre una resposta binària, però de ben segur acompanyada d'una tirallonga d'arguments i matisos. I precisament en aquest farcit és on rau les bases del nou paradigma que requereix una societat per superar la decadència actual. Una tasca que obliga compromís i generositat de la ciutadania que se senti interpel·lada en aquest desideràtum. Ara bé, aquest exercici sociopolític comunitari depèn de la voluntat i la ventura, dues variables poc fàcils de conjugar.

Avui, la ciutat va més enllà d'una visió sectorial de la seva realitat cultural, física, econòmica i social. La comunitat s'ha d'entendre com el conjunt de les relacions entre tots aquests àmbits i les persones que hi viuen, treballen o gaudeixen de la ciutat. Dispensar una visió excessivament sectorial comporta una distorsió de la realitat que impedeix encertar la diagnosi i projectar nous horitzons. En un entorn modern tan segmentat i especialitzat es requereix una visió holística del fenomen urbà per integrar les diferents disciplines i sensibilitats. Les ciutats són diverses o bé esdevindran polígons de ciment sense ànima ordenats volumètricament.

Tal vegada el nostre entorn vital supera els límits de la ciutat-frontera del segle passat. Actualment el Vallès ha esdevingut el nostre entorn més quotidià com també ho és Barcelona. Ara bé, la idea de no esdevenir suburbi de Barcelona és cabdal per reforçar la identitat social i ambiental de la regió del Vallès. L'objectiu d'aquest propòsit és garantir una major equitat entre els vallesans i dotar-se de capacitat efectiva d'autogovernar-nos. Per això caldrà dissoldre els dos consells comarcals del Vallès i constituir el govern regional del Vallès. Una de les fites més rellevants que s'hauria d'assolir ben aviat. Sense anar gaire lluny, al Barcelonès ja han iniciat els tràmits per liquidar el seu consell comarcal. Més enllà d'obtenir subvencions de la Unió Europea, en aquesta dimensió territorial també caldria encabir-hi acords de col·laboració quotidians amb altres municipis europeus. En el marc d'una certa estratègia local, per exemple, recuperar i intensificar la relació amb la ciutat de Prato a la Toscana o bé apropar-se a ciutats com Freiburg, situada al land de Baden-Württemberg podrien ser opcions d'interès.

És cert que la cohesió social d'una comunitat és el patrimoni més preuat que cal conservar i protegir. En bona part l'estat del benestar promogut després de la segona guerra mundial ha estat una eina útil per caminar a una societat més igualitària. Tot i així, el rol dominant de les corporacions transnacionals i financeres que exerceixen el "dumping" fiscal i altres pràctiques de baix cost posen en perill el finançament de l'estat del benestar. Combatre aquesta amenaça és tan important com revisar en què es gasten els diners públics. Massa anys invertint en formigó i poc en les persones. Els diners s'haurien de prioritzar per l'exercici del talent de les persones que alhora fomentessin una economia circular més verda i social.

Relligar algunes d'aquestes premisses implica convertir les urbs en ciutats ambientals deslligades de la dependència del carbó. Espais rehabitats per viure millor i en un entorn més saludable.

Sabadell, 26 de juny de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada