Entrades

Són els nostres cotxes, carallots!

Ja fa temps que a certes hores del dia s’acumula una sanefa de cotxes a l’entrada de la ciutat i també de sortida. Fins i tot al capvespre, les llumetes dels vehicles esdevenen una versió neonadalenca d’una corrua de cotxes que esperen torn per entrar a la ciutat. Ja sigui des de la carretera de la Salut o de qualsevol altre accés. De fet, la megaronda oest ja ha esdevingut un clàssic de la informació radiofònica per les retencions habituals. Aquest fenomen de la hipermobilitat , avui molt present, es deu en bona part al model de ciutats que s’han dissenyat, impulsat i construït durant dècades. La transició de la ciutat fabril a la ciutat dormitori ens ha llegat unes dinàmiques de mobilitat del tot incontrolables i poc saludables. La vila fabril, en canvi, afavoria la convivència dels llocs de feina i els habitatges dins d’un mateix espai compartit i divers. Aquesta particularitat de viure i treballar al mateix indret reduïa notablement els desplaçaments amb vehicles. Per tant, e

Canviar d’aires per viure millor

En aquest context de dependència ambiental, sembla inaudita aquesta resistència a enllestir les zones de baixes emissions (ZBE) que fa anys que des d’Europa ens apel·len a complir. Les excuses de les demores són del tot sobreres. I, en aquest cas, Sabadell engreixa aquest grup de municipis parametropolitans amb poc entusiasme per millorar la qualitat de l’aire que respirem. Paga la pena recordar que durant el període 2010-2015, la Comissió Europea va obrir un expedient d’infracció relatiu a l’incompliment del valor límit anual de diòxid de nitrogen. A continuació, el 2015 la mateixa Comissió va emetre una “carta d’emplaçament” a l’Estat espanyol per manca d’interès amb els afers d’emissions contaminants a l’atmosfera. Dos anys més tard, el 2017, va fer públic el Dictamen motivat de la Infracció 2015/2053 a l’Estat espanyol. Després de reiterats advertiments, demores i manca de mesures per part del Govern espanyol, el 4 de març de 2020, la Comissió Europea va presentar una demanda c

L’atzucac del Quart Cinturó

L’endemà de l’inici de la campanya electoral de les eleccions espanyoles, el Govern català i el Gobierno espanyol es varen avenir a signar el famós protocol per promoure el nou tram del projecte del quart cinturó. En concret, es preveu la redacció dels estudis i projectes tècnics, sotmetre el projecte a l’avaluació ambiental i dotar el finançament per a l’execució de les obres de continuïtat del quart cinturó des d’Abrera fins a Castellar del Vallès. Habitualment aquesta mena de litúrgies institucionals estan acompanyades de certa escenificació amb fotografia inclosa, encaixada de mans o abraçada i signatura presencial. En aquesta ocasió l’acte institucional ha estat pràcticament inexistent. Una signatura virtual i poca cosa més. Tot plegat per evitar incomoditats compartides, però al mateix temps una evidència de què les coses que no s’argumenten amb solvència i entusiasme difícilment s’esdevenen. La lectura del protocol no deixa cap mena de dubte sobre els propòsits d’ambdós gove

NeoSabatassa del Vallès

Imatge
Sabatassa del Vallès Font: Comissió Tècnica per la Revisió del Pla Comarcal de 1953 (Barcelona, gener 1966) La plana del Vallès, de fet, no és ben bé plana. Si la comparem amb altres indrets del país com l’Empordà o el pla de Lleida és evident que les diferències són significatives. Si el nostre Vallès fos una plana com ara l’empordanesa o la de la terra ferma avui el Vallès ja seria un continu urbà. I perquè no ha passat? Precisament perquè la plana del Vallès és una plana boteruda gràcies a l’orografia de les nostres conques fluvials i serralades que l’envolten. Bàsicament, la nostra identitat bioregional es deu precisament a les particularitats dels sistemes fluvials de la conca del Besòs-Tordera des de la serralada prelitoral i litoral fins a la mar Mediterrània.   Recentment, la idea d’aplanar físicament el Vallès ha entrat amb força en certs cenacles d’aparença noble però amb un objectiu clar de facilitar un nou embat urbanitzador. La manca i l’encariment del sòl i llurs habitat