Manel Cunill i Llenas

Des de fa mesos que per les taules dels despatxos -sobretot en aquells on es prenen decisions- corren exemplars del Pla Territorial Metropolità de Barcelona que durant aquests anys hi ha estat treballant l'enginyer Albert Serratosa. Aquest Pla, pretén pautar aquelles actuacions que s'han de realitzar sobre el territori per tal de garantir l'ordenació territorial de les comarques del voltant de Barcelona. En concret de les comarques del Baix Llobregat, Garraf, Alt Penedès, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme. El Pla emana de les directrius que el seu dia va fixar la Llei d'Ordenació del Territori cap allà els principis del vuitanta. L'objectiu dels Plans Territorials és precisament ordenar en un espai concret la multitud de variables i infraestructures que incideixen sobre el territori. Molt diferents dels Plans Sectorials, que es limiten a aspectes o problemàtiques concretes en l'àmbit de tot el país. Segurament que molts de vosaltres ja en coneixereu m...

Ja sé que això de parlar sobre l'educació, i per extensió d'ensenyament és posar-se en camisa d'onze vares, però vaja qui vol peix s'ha de mullar, i per tant si vols opinar t'has d'exposar. Malgrat, és clar, que et puguis equivocar. Ara bé, la proposta d'avui vol versar sobre l'educació ambiental, és a dir d'educació i medi ambient. Ambdues són disciplines prou complexes, i per tant susceptibles d'interpretar-se des d'opinions i posicions diverses. Aprofitant que tot això del medi ambient està de moda hi ha qui pregona i postula sobre la rellevància de l'educació ambiental. Però el que ens hauríem de preguntar és de quina educació ambiental parlem. La que persegueix com objectiu ensenyar a distingir entre una alzina i un pi? De la importància de dipositar les deixalles en el contenidor que li pertoca? O bé la que aspira a "subvertir uns valors generats el segle passat que no ens serveixen per al segle que arriba"?. Fins ara a to...

És cert que el desenvolupament industrial del país sempre ha anat associat a l'existència i explotació de certs béns naturals, entre ells l'aigua. Tanmateix, l'ús abusiu i a vegades el mal ús de l'aigua ha estat la causa de la degradació d'un dels béns més imprescindibles -no pas l'únic- per la vida al planeta. De fet en el planeta hi trobem aigua per tot arreu, des dels mars més remots i llunyans fins a les nostres cèl·lules, ara bé l'objectiu de l'article d'aquesta setmana és abordar alguns aspectes de la problemàtica de l'ús que hem fet de l'aigua, i especialment de les artèries per on circula part de l'aigua dolça de la terra: els rius. Al llarg de segles d'història, i en el context vallesà, el rius que ens envolten han tingut un paper determinat tant en la localització de les ciutats com de les indústries, de la mateixa manera que avui en dia podríem afirmar que les carreteres o autopistes són, en part, qui determina la localitza...

En aquesta societat de finals de segle sembla que a les coses que no se les hi pot posae un preu no tenen valor i per tant, allò que no té valor monetari no té sentit conservar-ho. A més a més, moltes vegades això implica que hom en pot disposar i abusar lliurament sense tenir cap mena de criteri ni cura. Ara bé, la natura encara que no estigui tarifada ni es pugui adquirir a qualsevol gran magatzem (malgrat et venen continents o països sencers en una setmana !) té un valor, com molts diuen, incalculable. Amb tot, el fet de ser incalculable no implica que no sigui apreciable, i per aquest motiu la natura la composen un conjunt de béns. Béns que quan són utilitzats com a matèria primera esdevenen recursos. D'aquí vindria el concepte de recursos naturals i que el podríem definir com aquell conjunt de bens naturals, entesos en sentit ampli, que es tarifen i es consumeixen amb les quantitats que les lleis del mercat i la dinàmica industrial imposen. Per aquest motiu quan es parla d...