Manel Cunill i Llenas

Els que tenen estudis i adoctrinen sobre el màrqueting arriben a diferenciar i a precisar extrems insospitats per a qualsevol ciutadà amb vocació de saber una mica més cada dia. Per exemple, no és el mateix el màrqueting que el marqueting. Mentre un defineix un concepte més global, més ideològic, d'un procés d'elaboració, difusió i venda d'un producte qualsevol -des d'un pot de detergent fins a l'ideari polític d'un partit- l'altre, el marqueting, tan sols resumeix les eines o estris que s'utilitzen per tal d'assolir els objectius marcats en una estratègia de màrqueting. Ara bé, la cultura popular no fila tan prim i per tant, acostumem a batejar tot allò que ens sona a propaganda, vendre el producte o publicitat, com a màrqueting. Aquest anglicisme tan freqüent, moltes vegades no està absent de polèmica ja que sovint no tot és vàlid per assolir determinats objectius, i menys quan aquests són de caràcter social o polític. Però el que no s'ha de c...

La via verda no és pas cap nova línia del metro del Vallès, ni cap constel·lació galàctica; és tan sols el nom -potser millor la idea- amb que la gent del Fòrum Terrassenc per a la protecció i ordenació del medi natural i del paisatge ha batejat als camps i bosquines que hom pot trobar entre l'eix que configuren Cerdanyola-Badia del Vallès-Barberà del Vallès-Sant Quirze-Sabadell-Castellar i Matadepera-Terrassa-Rubí-Sant Cugat. Molt probablement els municipis on es concentra més activitat i població del Vallès. La idea de via verda té els seu orígens en la literatura i política ambiental que s'ha aplicat en els darrers anys als Estats Units. El concepte de via verda és prou ampli com per definir-lo amb exactitud i precisió. No tenen en cap cas una categorització com poden tenir, per exemple les infraestructures lineals com les carreteres (carretera, autopista, autovia, ...). És a dir, la idea de via verda és aquell conjunt d'hàbitats i paratges naturals que permeten connecta...

Les coses encara que siguin bones quan s'omplen i es vessen poden esdevenir desagradables, llefiscoses i fins i tot indesitjables. Tanmateix, abocar qualsevol substància, líquida, sòlida o gasosa no té perquè ser sempre desagradable i menys quan aquesta pot ser exquisida. I si no com s'explica, per exemple, l'afició de determinades damissel.les d'antany de banyar-se amb llet? Però, quan el que es vessa és un abocador de deixalles urbanes segur que no és cap exquisidesa; tot el contrari, és un desastre. A casa nostra portem les nostres deixalles a l'abocador de Coll Cardús, on aquests dies han compartit espai, sembla ser, amb restes de bestiar no gaire catòlic (si em permeteu aquesta expressió col.loquial). Doncs bé, el fet d'apilonar les deixalles en un indret determinat, en cap cas, és sinònim d'un tractament encertat i òptim. Però ha estat l'opció que molts municipis han pres des de fa una pila d'anys. Per bé que el que ha variat, al llarg d'aq...

Les primeres pluges de la tardor ja s'acosten -malgrat que amb el temps que fa potser les de la primavera encara no ens han deixat- i, com ja és habitual i tradicional, els nostres boscos s'ompliran de gent apassionada i ansiosa per collir o caçar els primers bolets de la temporada. Aquesta afició als bolets no és pas universal, en la mateixa península ibèrica trobem cultures micofòbies (poc amigues dels bolets) i micofílies, com ho són la catalana i també la basca. A Sabadell, i com cada any si el temps ho permet, podrem visitar la Mostra de Bolets que l'ADENC organitza al Casal Pere Quart. Aquesta mostra, que s'ha convertit en la més important de Catalunya, ens exposarà desenes d'espècies de bolets que podem trobar a les nostres contrades, alhora que ens il·lustrarà sobre la necessitat de preservar i conservar els bolets. Aquesta funció és especialment important avui dia, quan aquesta activitat ja comença a ser exercida per molts dels ciutadans i vilatans del nos...