Manel Cunill i Llenas

 (Publicat, dimarts 8 de desembre de 2020 al Diari de Sabadell ) Els debats sobre la governança i lideratge del territori sempre han estat èpics i farcits de disputes polítiques. Sense anar gaire lluny, a la cronologia històrica recent de tots és coneguda la picabaralla de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona amb la Generalitat de Catalunya. Tot un serial que va acabar amb la dissolució de l’organisme municipal, expeditivament, per part del govern d’en Pujol l’any 1987. Episodis que il·lustren un mal endèmic com a comunitat: massa anhel per ostentar poder, poca capacitat per mancomunar accions polítiques efectives i debats a destemps per decidir canvis transformadors. Aquesta cuina de la política regional és de ben segur uns dels reptes més importants que tenim sobre la taula. El que potser no està tan clar és si aquesta prioritat és compartida pel conjunt dels interpel·lats. La ciutat-municipi fa temps que ja no existeix i l’agenda ambiental retrona per tots els llogarre...

 (Publicat, dimarts 10 de novembre de 2020 al Diari de Sabadell ) Fa quatre dies que la realitat virtual ens va permetre caminar per un bany d’hologrames que figuraven ser el nou Passeig de la Plaça Major. De fet, l’any 2012 també vàrem poder gaudir d’una altra versió virtual del Passeig. Sembla que això del Passeig virtual ens agradi. Les tecnologies permeten això i molt més, però avui la percepció d’un espai amb els seus cinc sentits encara no és del tot possible. I mentre no sigui així millor gaudir dels espais urbans i naturals amb les seves particularitats úniques. Un doll de sentits que configuren els nostres records i imaginaris. Després de passejar virtualment pel nou Passeig m’ha sorprès l’absència dels sempre vindicats d’autobusos locals. La visió virtual m’ha generat una alegria que després he comprovat que no era tal. El nou projecte del Passeig implicarà la presència numantina dels històrics autobusos. Primer de tot, cal dir que no percebo cap conspiració governamental...

(Publicat dimarts 13 d'octubre de 2020 al Diari de Sabadell ) Un dels motors de la societat industrialista ha estat l’energia amb diverses formes d’expressió, sigui la força de l'aigua o del vapor, la crema de combustibles fòssils com el carbó i el petroli o la tot poderosa fissió nuclear. En aquesta lliga del passat, el sol i el vent, i més recentment l’hidrogen, han maldat per emergir com a alternativa a la principal font responsable de la crisi climàtica. Els humans ens hem avesat a prémer al botó acríticament per obrir la llum sense preguntar-nos gaire quines implicacions comporta un sistema centralitzat de control de l’energia. D’altra banda, és curiós que avaluem la salut econòmica d’un país per la quantitat de quilowatts que consumeixen les nostres activitats econòmiques i socials. Tota una paradoxa això de mesurar la riquesa amb la capacitat de gastar. Com més gastes, més ric? Un oxímoron difícil d’aplaudir. Atemorits per pagar puntualment la factura del subministramen...

(Publicat dimarts 15 de setembre de 2020 al Diari de Sabadell )  Quan s’albira una nova convocatòria electoral, i si aquesta és nacional, sempre sorgeix l’esperança que el nou govern escollit de les urnes restaurarà el Departament de Medi Ambient. Si fem memòria, la primera esperança ambiental del govern català es va produir el 1991 quan el president Pujol acordà la creació del Departament de Medi Ambient. Una mesura pionera en el nostre entorn sociopolític però amb un clar objectiu: ordenar el desgavell dels residus i reorganitzar la gestió del cicle de l’aigua. L’encàrrec de posar fil a l’agulla va ser atorgat al conseller Albert Vilalta (1991-1996). Un independent de solvència contrastada i coneixedor de l’Administració de la Generalitat. En aquell context de reorganització administrativa i política, s’apostà pel model d’agències governamentals, molt propi de la governança anglosaxona. I és en aquest moment quan s’opta per una agència per a l’aigua, una altra per als residus i ...