Manel Cunill i Llenas

 (Publicat el 20 de juliol de 2021 al Diari de Sabadell ) Teulats postindustrials de Sabadell Fa anys el planificador i enginyer Albert Serratosa i Palet (1927-2015) delectava l’audiència amb un doll d’anècdotes i experiències que dibuixaven una trajectòria professional notable. De fet, la publicació “Pensar el territori. Converses amb Albert Serratosa” a cura de Joan Tort i Rosa Català, editat per Dèria editors, és un acurat compendi de l’itinerari professional. Als anys noranta en un acte a Sabadell amb els ecologistes de l'Adenc va voler il·lustrar els límits del creixement amb un relat, diguem que versemblant. Explicava que un col·lega, després de ser pare, estava del tot esverat en comprovar que la criatura s’engreixava de l’ordre d’1,2 kg al mes. Després afegia que si aquesta taxa es mantenia en el nounat, podria arribar a pesar centenars de kg en poques dècades. Una argúcia útil en un escenari amb perfils confrontats debaten sobre els límits dels artefactes urbans i les xarx...

 (Publicat dimarts 22 de juny de 2021 al Diari de Sabadell ) No hi ha res pitjor que anunciar que repartiràs un cabàs de milions d’euros per a després a correcuita desencadenar una frenètica cursa per inventar projectes o rescatar alguna proposta arraconada. Això és el que passa a l’hora d’optar als Fons de recuperació europea, els mal anomenats “properes generacions”. Sembla evident que engegar la màquina de fer bitllets més aviat el que comportarà a les properes generacions serà fer-se càrrec del deute de tot plegat. I més quan els imports d’algunes d’aquestes ajudes són superiors als pressupostos ordinaris de moltes institucions. En aquest cas millor deixar-se aconsellar per la prudència. Departament d'Empresa i Treball (març, 2021) Entre els àmbits escollits per les autoritats europees hi ha aquells relacionats amb la sostenibilitat i l’emergència climàtica, entre d’altres. Un exemple el tenim amb la substitució de les fonts de generació d’energia. Des de fa mesos sembla que l’...

(Publicat dimarts 27 d'abril de 2021 al Diari de Sabadell ) L'estructura de la bioregió del Vallès. (Mapa estructural de Catalunya. ICGC, novembe 2014) Fa pocs dies una colla d’alcaldes i alcaldesses dels vorals de Barcelona s’aplegaven a la riba del Llobregat per signar l’anomenada “Declaració de Martorell”. Una nova versió actualitzada d’aquella taula dels noranta que també aplegava, si fa o no fa, els mateixos municipis amb el propòsit de dibuixar una altra realitat metropolitana. Fins ara aquest viarany s’ha evidenciat poc útil. I més a hores d'ara de la pel·lícula. L’actual proposta dels electes de l’anomenada segona corona serà poc fructífera per tractar-se de realitats diferents. Per exemple, què tenen en comú Sabadell amb Vilanova i la Geltrú, que no tingui amb Girona? Per altra banda, quin projecte polític comparteixen aquests municipis-capital? Més enllà de cridar l’atenció al tot poderós conglomerat de poder que configuren la Diputació de Barcelona, l’Àrea metrop...

  (Publicat dimarts 30 de març de 2021 al Diari de Sabadell )  Captura Visor Ambiental i dades Gencat  (27/03/2021) Vivim una febrada fotovoltaica on cada dia apareixen, com bolets, desenes de projectes d’implantació de parcs solars arreu del país. Malauradament, molts d’aquest amb el propòsit d’instal·lar-se en el sòl agrari. Un espai estratègic per garantir la sobirania alimentària i que no podem malversar. En els darrers quaranta anys, el Vallès ha perdut 17.276 hectàrees de sòl agrícola. Això significa un 47% del sòl agrari disponible el 1979. Actualment hi ha en tràmit diversos projectes de generació d’energia renovable solar i eòlica . En el cas de les mal anomenades hortes o parcs solars, es preveu ocupar 7.406 hectàrees per noves instal·lacions fotovoltaiques. Bona part es concentren en espais agraris del Segrià, Garrigues i el Pallars Jussà, entre d’altres; unes comarques on l’oferta de sòl agrícola de secà és abundant i accessible a preus baixos. Molts dels proj...