divendres, 25 de gener de 2008

L'Estatut del tren

(Publicat al Diari de Sabadell, divendres 25 de gener de 2008)

Diuen que no és cert que els catalans estiguem deprimits i emprenyats sinó que hi ha compatriotes que llur estat d’ànim desemboca en una possible desafecció (manca d’afecte, estima, amor) cap a l’Estat. Aquesta darrera paraula no tindria més transcendència si no fos que és el mateix President del Govern qui la proclama. Ara bé, d’aquí a interpretar que volem marxar d’Espanya hi va un bon tros. Sincerament, no crec que el debat sobre el grau de displicència dels catalans o el seu estat d’ànim tingui gaire interès. Més aviat preocupen els fets i no pas les paraules "bensonants". I d’això és del que vull parlar.

Independentment de la sentència del Tribunal, fa setmanes que una de les fites polítiques que validaria l’èxit de l’actual Estatut seria el traspàs a la Generalitat del servei de rodalies que ofereix Renfe. Una competència que sembla ser recull el famós Estatut que es va aprovar el juny de 2006. Per aquest motiu he buscat en el nou Estatut on surt això de la Renfe o el traspàs de rodalies.

Una primera cerca m’ha permès comprovar que enlloc surt la paraula “Renfe”, “rodalies” o “Adif (Administrador de Infraestructuras Ferroviarias)”. Pel que fa a la paraula “Ferrocarril” surt una vegada (article 169) i “Ferroviari/a” dues vegades (article 140 i 169). Després d’una lectura de la resta de l’articulat detectes que aquests dos articles són els substancials. Val a dir que el nostre nou marc legal és un document feixuc, imprecís i molt interpretable. Un redactat oportú per dir-nos que sí o que no segons els convingui. Massa subjectiu per definir mesures i normes que requereixen d’un text clar i inequívoc.

També podem trobar altres 3 articles que d’una manera o altra poden tenir a veure amb això dels trens. Tal com hem dit, els articles 140 i 169 entren més en matèria però cap d’ells parla del traspàs de la titularitat i propietat de servei de rodalies o de la xarxa ferroviària que avui té l’Estat a Catalunya.

El moll de l’os de l’esmentat article 140 cal buscar-lo en l’apartat 6, que diu: “Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa estatal.” Per tant, la competència sobre la xarxa ferroviària de l’Estat (rodalies i altres), d’acord amb el nou text, no serà de la Generalitat. Això sí podrem participar-hi. Com? Segons dictamini la normativa estatal. Vaja, convidats de pedra!

Pel que fa a l’article 169 sembla més explicit en relació amb la competència exclusiva sobre els transports per ferrocarril, però al que es refereix és a “la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats.” En cap cas enuncia que ostentarà la titularitat i explotació del servei de rodalies.

A tot plegat cal afegir que actualment el marc legal de l’Estat permet que el sector privat pugui operar i oferir serveis de transport en ferrocarril, això si per les vies d’Adif (empresa de l’Estat). Vist el que ha passat i el que diu l’Estat potser el més adequat seria reivindicar el traspàs de la titularitat de la xarxa de ferrocarril (les vies de trens) i la competència exclusiva per decidir qui passa per les vies i quina empresa explota els trajectes.

Segurament, esperonats per l’èxit en la gestió dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ens atrevim a pensar que nosaltres serem més capaços d’oferir un servei eficient i eficaç de rodalies. Estaríem convençuts que els problemes d’aquest servei són una qüestió de gestió tècnica i capacitat política quan, bàsicament, es tracta d’un dèficit d’inversions. Si nó que els ho preguntin que varen heretar de mans privades els llavors Ferrocarrils Catalans (FFCC). Anhelar a ser els propietaris dels vagons i maquinària de la Renfe és un objectiu poc profitós.

En aquest context si volem apostar per una ampliació de la xarxa ferroviària al Vallès, com pot ser la connexió de Sabadell a Granollers i d’altres actuacions, s’ha d’aconseguir que el titular de les vies sigui el Govern català. Les vies que construeixi o sigui titular la Generalitat seran la millor garantia per gaudir d’una xarxa ferroviària competitiva i al servei dels ciutadans. Altrament, continuarem depenent de la discrecionalitat del Govern de torn que ocupi La Moncloa. (mcunill@drac.cat)

Sabadell, 22 de gener de 2008

1 comentari:

  1. Completament d'acord Manel!

    El que cal és el traspàs de la via, d'ADIF.

    www.renfedats.net

    ResponElimina