dilluns, 19 d’abril de 1999

Torrebonica per a tothom


(publicat al Diari de Sabadell) 

L'acte de privatitzar, associat sempre a la dreta tradicional o bé a l'actual dreta moderna i neoliberal, sembla ser que també aconsegueix l'adhesió incondicional d'una certa esquerra progressista que no sap on va i difícilment recorda d'on prové. Ja ho diuen: qui no s'adapta als nous temps no sobreviu! Però entre sobreviure i viure amb dignitat potser en fan un gra massa.

Després de pregonar a tort i a dret que l'esquerra progressista necessita renovar-se, rejovenir-se, en definitiva connectar de nou amb la societat amb les noves sensibilitats socials, sembla ser que és reticent a recolzar les iniciatives a favor de garantir l'ús i gaudi del medi ambient per a tothom.

Com molts dels lectors del Diari ja sabeu, recentment ha estat notícia el projecte de construir un megacamp de golf a l'espai natural de Torrebonica i Can Bonvilà. Aquest espai situat entre Terrassa, Sabadell, Matadepera i Castellar del Vallès és una de les poques àrees més extenses, menys urbanitzades i menys fragmentades que romanen a  la plana del Vallès. No cal dir que el valor ecològic i social que ostenten aquests espais naturals dels rodals de les nostres ciutats i viles és del tot incalculable, i més si tenim present els dèficits que tenim d'espais naturals on poder gaudir de la natura.

Malgrat que el propòsit d'aquest article no és glossar el valor ecològic i biològic d'aquest espai natural, sinó parlar de la pèrdua d'un espai d'ús públic, sí que afegiria que aquest espai forma part de la via verda que garanteix la connexió biològica entre els espais naturals protegits de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac amb Collserola. Per tant, la transformació d'aquest paisatge agrícola i forestal en un equipament esportiu encerclat per una tanca implicaria la pèrdua de les condicions ambientals necessàries per garantir la seva funció de connector ecològic.

Hi ha qui, amb un cert to despectiu,  ha qüestionat que la venda per part de La Caixa de la finca de Torrebonica per a fer-hi un camp de golf signifiqui la privatització de l'ús públic d'aquest espai natural. Els arguments exposats són, per una banda, que actualment la finca ja és de propietat privada, i si el propietari volgués podria tancar la finca, que de fet és el que farien els futurs propietaris en el cas que es construís el megacamp de golf i La Caixa vengués la finca. I per l'altra, que avui dia hem d'agrair la benevolència de la institució financera ja que permet accedir i passejar als ciutadans per Torrebonica.

És lògic que aquest argument, poc solvent, s'escampi entre els pocs polítics que defensen la privatització d'ús públic de Torrebonica com a argument-força per fer front als ecologistes. De fet, el problema és una mala interpretació o comprensió del que s'ha denunciat per part dels opositors al projecte del camp de golf i defensors de Torrebonica i Can Bonvilà per a tothom. El que s'ha denunciat és precisament la privatització de l'ús públic; és a dir, no s'està parlant de qui és o pot ser el propietari de Torrebonica, sinó que el que s'afirma és que de l'ús públic d'aquesta propietat de La Caixa --avui dia sovintejada per molts ciutadans i ciutadanes-- només en podria gaudir una minoria si aquest projecte es portés a terme.

A Catalunya, i per tant al Vallès, la majoria de les zones agrícoles i forestals són de propietat privada; en concret, en el cas de les zones forestals, més del 80% estan en mans particulars i un escàs 20% n'és titular la col·lectivitat (Ajuntaments, Generalitat, Diputacions i també l'Estat). Si hi afegim que aquest 20% es concentra,  majoritàriament, en les àrees de muntanya i alta muntanya, podem entendre que avui la majoria dels espais naturals del Vallès són de propietat privada.

Tanmateix, a diferència d'altres latituds, al nostre país existeix un dret pretèrit com és el dret de pas i, associat a aquest, existeix la tradició de la propietat de permetre el lleure dels ciutadans en els espais naturals. Difícilment podem dir o afirmar que a Catalunya la propietat, de forma generalitzada, priva l'accés al medi natural. Tot i així, sí que és cert que al llarg d'aquests anys hi ha hagut certes polèmiques, molt localitzades, sobre el "peatge" per entrar al bosc. Aquestes polèmiques no són res més que el reflex de la impopularitat que implica tancar la natura per l'ús i gaudi d'uns pocs, i més si això passa al voltant de ciutats com Terrassa o Sabadell. 

Finalment, és també rellevant destacar les declaracions de l'alcalde del Prat del Llobregat, població on actualment està instal.lat el camp de golf que es vol traslladar a Torrebonica i Can Bonvilà. L'alcalde del Prat es mostrava entusiasmat amb la marxa dels golfistes del seu municipi, ja que la ciutat recuperaria un espai pel lleure de tots els ciutadans i ciutadanes. I aquí, encara hi ha qui té dubtes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada