dilluns, 7 de febrer de 2000

ONGs i partits


(publicat al Diari de Sabadell)

Fa pocs dies que transcendia la no incorporació d'en Mendiluce a la presidència de Greenpeace Internacional, malgrat que s'havia anunciat el seu nomenament a tort i a dret. Sembla ser que la incompatibilitat d'exercir el seu càrrec electe d'eurodiputat pel PSOE i la presidència de Greenpeace ha estat la causa que en Mendiluce no encapçali, finalment, la representació d'aquesta organització ecologista d'àmbit internacional.

El polifacètic i extravertit eurodiputat socialista declarava la seva perplexitat pel rebuig de Greenpeace al seu nomenament definitiu i enunciava que la marginalització de la classe política fomenta casos com el que avui dia s'està vivint en terres d'Àustria. No cal dir que el xicot exagera al portar determinades resolucions que l'afecten personalment a extrems poc dignes. Cal afegir que alguns tertulians i polítics s'afegeixen a donar suport a les esmentades declaracions, amb una actitud poc lúcida i més pròpia dels gremis professionals.

Avui dia, amb el règim d'elecció i representació política que ens hem dotat, s'assoleix la condició de diputat, parlamentari o regidor mitjançant llistes tancades i sota les sigles d'un partit polític o coalició electoral. Per tant, els escollits deuen la seva condició als militants i simpatitzants que han confiat en ells perquè els representin (idees, programa i col.lectiu) i als electors que han fet possible que la llista on hom hi figura sigui la més votada.

A vegades determinats personatges es pensen que la gent els vota a ells i ràpidament confonen la seva condició d'electe amb una virtut innata o adquirida, com pot ser la formació acadèmica, de propietat intransferible. D'aquí que algú comparés que si un farmacèutic pot ser president de Greenpeace perquè no ho pot ser un polític insinuant que la no acceptació és sinònim de marginalització de la classe política. Espero que el nostre país aquest sector de polítics no sigui molt nombrós.

Tot i així, l'essència de la discussió o de la resolució rau en els motius personals i polítics de l'elecció entre la presidència de Greenpeace o l'escó d'eurodipuat. En aquest sentit, em costa d'entendre la capacitat personal de fer-se càrrec, diligentment, d'ambdues tasques prou serioses i considerables. Ara bé, haig de reconèixer que no conec la capacitat laboral del senyor Mendiluce i potser és possible que tingui el do de fer tres-centes coses alhora.

Però a banda de condicions personals, el moll de l'ós de l'afer és la compatibilitat d'exercir dos càrrecs eminentments polítics. I ho dic perquè la política no és un patrimoni dels partits sinó de tots els ciutadans i ciutadanes, que estiguin o no organitzats a través d'entitats o organitzacions no governamentals. Per tant, Greenpeace -que fa molta política- és lògic que manifesti aquestes incompatibilitats, perquè el seu President representa a un conjunt de socis i simpatitzants que defensen uns principis i accions que sovint entren en conflicte amb l'acció dels Governs.

És difícil d'imaginar doncs, que un diputat que és escollit a través d'un partit o coalició electoral i representant d'aquesta opció política pugui defensar, com es podria donar el cas, posicions enfrontades. D'aquí en definitiva la incompatibilitat dels càrrecs.

Una altra cosa seria vedar l'accés d'un ciutadà o ciutadana a la presidència d'aquesta o altra organització ecologista pel fet d'haver estat diputat, parlamentari o regidor o per votar o simpatitzar amb determinat partit polític o coalició electoral. És evident que en aquest cas seria inacceptable apel·lar a un principi d'incompatibilitat política. I potser amb una actitud d'aquestes sí que seria veritat això que insinuava Mendiluce del perill de la marginalització i desprestigi de la classe política.

En breu, és important que la política no la limitem només als partits sinó que els ciutadans i ciutadanes també formin part d'aquesta tramoia social i política de la que ens hem dotat per governar-nos. Per aquest motiu em preocupa més que per presentar una proposició de Llei s'hagin de reunir 65.000 signatures que no pas que les llistes electorals siguin obertes. De la mateixa manera que m'agradaria més que les entitats poguessin adreçar preguntes al Govern a través del Parlament que no pas si els mandats dels parlamentaris són per períodes finits. Crec que no es tracta tant d'un puritanisme de l'acció política com de la capacitat de fer l'exercici de la política parlamentària i local més permeable per evitar que la política esdevingui quelcom aliè als ciutadans i ciutadanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada