dimarts, 10 de maig de 2016

Engrunes o mecenatge

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 10 de maig de 2016)

La retòrica protorevolucionària sempre té a punt un lema o proclama oportuna per reivindicar allò que es vol. El "Ja no ens alimenten les molles. Ara volem el pa sencer" d'Ovidi Montllor és de les de capçalera. I de ben segur encertada a l'hora de reivindicar els greuges atiats per l'Estat o les corporacions econòmiques i financeres.

Tota comunitat té sentit quan l'harmonia entre els seus membres és generalitzada i es garanteix l'equitat. Després de la segona Guerra Mundial, la formulació de l'estat del benestar va ser l'antídot a nous conflictes bèl·lics i a les ideologies socialistes marxistes. Polítiques de contenció i no pas d'equitat. En l'actual procés de transició és necessari reformular les eines i estructures administratives en la distribució dels recursos econòmics recaptats amb els tributs.

L'exercici del mecenatge ha superat aquell arcaic i primerenc patrici romà, Gaius Gilnius Maecenas, protector de literats i artistes de fa més de 2.000 anys. Avui la socialització del mecenatge o de la figura del mecenes ja no es redueix a determinades elits o fortunes de procedència més o menys ètiques. L'associacionisme ha estat motor i bressol d'una manera d'entendre l'atenció a causes i reptes que es consideraven banals i poc importants pels cànons establerts o bé contraris a les forces sociopolítiques dominants. Les quotes que paguen els associats és l'expressió identitària que qualsevol persona és com a mínim un mecenes.

L'aparició dels diferents portals de "crowdfunding" (micromecenatge) han facilitat, encara més, una forma de recollir diners però també d'entendre l'associacionisme. Donar suport a un grup de facebook i difondre les seves proclames, seguir-lo per twitter o youtube, fer una aportació econòmica a través del micromecenatge ha esdevingut la nova manera de ser membre d'un col·lectiu. El portal de Verkami de micromecenatge, un dels pioners en el nostre país, ha aconseguit facilitar aportacions per valor de més de 20 milions d'euros a 4.000 projectes promoguts. Recentment la UES va utilitzar aquesta plataforma per recollir 8.153 euros per instal·lar la tercera taula d'orientació geogràfica al cim de la Mola.

També fa poc, dues empreses han anunciat una aportació econòmica per recuperar l'espai natural de Can Deu. En concret, una de les empreses aportarà anualment 9.000 euros durant tres anys i, l'altra, farà una única aportació de 6.000 euros. Exemples de mecenatges que avui són més freqüents que abans. Ara bé, aquest o altres casos obren la porta a debatre si la responsabilitat social corporativa d'algunes empreses és suficient o bé s'ha de prioritzar una llei de mecenatge. En el cas de Can Deu també hi ha un intangible valorable socialment, i difícilment monetàriament, com és la feinada de centenars de voluntaris en la recuperació d'aquest espai natural de la ciutat. I això en bona part és el que realment diferencia una comunitat viva o coresponsable d'altres.

Molts dels diners recaptats per l'administració es destinen a perpetuar estructures poc útils o bé empreses subcontractades per oferir serveis públics. Tristament, l’Administració ha esdevingut una organització d'elevada resistència al canvi, poc innovadora i contrària a facilitar el mecenatge i el crowdfunding per por de perdre ingressos. I, fins i tot, amb la complicitat de la banca. Ara bé, el que cal és regirar cada racó d'una administració més preocupada en sobreviure que en servir a la comunitat. Suport i encert per a tots aquells que des de dins i fora treballen per canviar-ho!

Sabadell, 8 de maig de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada