Torre Negra ho té negre?
Esperem que aquesta pregunta no esdevingui mai una afirmació, especialment pel valor ecològic d'aquest meravellós paratge del vessant vallesà de la serra de Collserola.
Torre Negra ha estat una reivindicació del moviment ecologista del Vallès liderada pel Grup de Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat, i promoguda pel conjunt d'entitats integrades en la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies.
Sovint sentim parlar de la importància ecològica de determinades zones agrícoles, i sobretot pel perill de desaparèixer atesa la pressió urbanística a la que estan sotmeses. Però més d'un es deu preguntar si tot això de la protecció i conservació d'aquestes àrees, vertaderament té una base tècnica i científica que ho justifiqui; o bé tot plegat són arguments de naturalesa bucòlica d'un Vallès rural on passejar-s'hi el cap de setmana (és clar amb xandall!).
Ja que parlaré de les àrees agrícoles que estan a tocar del Parc de Collserola m'hauré de centrar en aquest tipus d'espais, i per tant no podré generalitzar arguments per totes les altres àrees agrícoles del Vallès, malgrat algun d'ells seria prou vàlid.
Doncs bé, una de les virtuts d'aquests espais és el seu efecte tampó. Habitualment, i fins i tot culturalment, s'ha pensat que els únics ecosistemes que tenen interès de preservar són els forestals. Però això no és així, per exemple els espais agrícoles limítrofes entre la massa forestal i els sistemes urbans actuen com espais disuasori d'activitats o accions que poden degradar l'espai protegit, és a dir d'espais tampó.
A aquest argument també caldria afegir-li un altre: la diferència o diversitat d'ecosistemes també fomenta, o bé permet, l'existència d'espècies, per exemple els rapinyaires, que necessiten espais oberts, com els agrícoles, per caçar-hi.
Una altra aportació d'aquestes àrees la podríem atribuir a la seva pròpia naturalesa com espai agrícola. La presència de determinats cultius poden afavorir la dieta alimentària de moltes espècies, des de granívors fins als insectes.
També és cert que els espais de transició, en aquest cas agrícoles-forestals, és on podem trobar més diversitat d'espècies. Això és com la vida mateixa, millor viure a la frontera on es desdibuixa i es difuminen els colors que en la insipidesa de l'homogeneïtat.
Torre Negra a Sant Cugat, com Can Canaletes a Cerdanyola del Vallès, són exemples d'espais agrícoles importantíssims pel Parc de Collserola. Però ambdós poden deixar de ser-ho si la voluntat de preservar-los no es consolida. Tanmateix, no seria just tractar per igual els dos indrets, ja que el cas de Torre Negra ha merescut o està mereixent un tracte molt diferent de l'altre.
Sort que, com diuen els mags de les finances, la conjuntura socioecnòmica, els ecologistes, els veïns i el seny d'alguna Administració no han permès que a Can Canaletes ara s'hi jugui a golf on han de pasturar altres bèsties. Però deixem la ciutat que el seu dia varen colonitzar els ceretans i passem a la veïna i insòlita Sant Cugat per parlar més de tot això de Torre Negra.
Ara farà poc menys de dos anys es va constituir la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i rodalies amb l'objectiu d'aconseguir la requalificació d'uns terrenys urbanitzables a no urbanitzables -normalment el que acostuma a passar és tot al contrari-.
La campanya comptà amb el suport de nombroses entitats de Sant Cugat, i també d'altres de la comarca. La diversitat d'actes que s'organitzaven es combinaven amb la recollida de signatures per a la defensa de la Torre Negra -una majestuosa masia fortificada- i les seves rodalies -camps, bosquines i l'emblemàtic Pi d'en Xandri-. Al final aconseguiren aplegar-ne deu mil i fer força soroll.
Amb tot això, ara ja farà uns mesos, s'acostaren les eleccions municipals, i és clar a Sant Cugat el tema estava sobre la taula, oportunament servit per la Plataforma. Com aquell que no vol (però si que volien) els diferents candidats assumiren diversitats de compromisos, i evidentment cap es va quedar curt. Ningú volia passar per urbanitzador i trinxeraire de Torre Negra.
Una vegada superada la ressaca electoral, amb més o menys encert, l'Ajuntament i la Plataforma acordaren constituir una Comissió de seguiment Rodals de Torre Negra amb el principal objectiu de seguir el procés de requalificació i gestió d'aquests tan amenaçats rodals.
La política diuen que és l'art dels possibles, però a Sant Cugat potser demostraran que també ho pot ser dels impossibles. Alcaldes, prenguin nota!.
Sabadell, 6 de febrer de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)
Torre Negra ha estat una reivindicació del moviment ecologista del Vallès liderada pel Grup de Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat, i promoguda pel conjunt d'entitats integrades en la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies.
Sovint sentim parlar de la importància ecològica de determinades zones agrícoles, i sobretot pel perill de desaparèixer atesa la pressió urbanística a la que estan sotmeses. Però més d'un es deu preguntar si tot això de la protecció i conservació d'aquestes àrees, vertaderament té una base tècnica i científica que ho justifiqui; o bé tot plegat són arguments de naturalesa bucòlica d'un Vallès rural on passejar-s'hi el cap de setmana (és clar amb xandall!).
Ja que parlaré de les àrees agrícoles que estan a tocar del Parc de Collserola m'hauré de centrar en aquest tipus d'espais, i per tant no podré generalitzar arguments per totes les altres àrees agrícoles del Vallès, malgrat algun d'ells seria prou vàlid.
Doncs bé, una de les virtuts d'aquests espais és el seu efecte tampó. Habitualment, i fins i tot culturalment, s'ha pensat que els únics ecosistemes que tenen interès de preservar són els forestals. Però això no és així, per exemple els espais agrícoles limítrofes entre la massa forestal i els sistemes urbans actuen com espais disuasori d'activitats o accions que poden degradar l'espai protegit, és a dir d'espais tampó.
A aquest argument també caldria afegir-li un altre: la diferència o diversitat d'ecosistemes també fomenta, o bé permet, l'existència d'espècies, per exemple els rapinyaires, que necessiten espais oberts, com els agrícoles, per caçar-hi.
Una altra aportació d'aquestes àrees la podríem atribuir a la seva pròpia naturalesa com espai agrícola. La presència de determinats cultius poden afavorir la dieta alimentària de moltes espècies, des de granívors fins als insectes.
També és cert que els espais de transició, en aquest cas agrícoles-forestals, és on podem trobar més diversitat d'espècies. Això és com la vida mateixa, millor viure a la frontera on es desdibuixa i es difuminen els colors que en la insipidesa de l'homogeneïtat.
Torre Negra a Sant Cugat, com Can Canaletes a Cerdanyola del Vallès, són exemples d'espais agrícoles importantíssims pel Parc de Collserola. Però ambdós poden deixar de ser-ho si la voluntat de preservar-los no es consolida. Tanmateix, no seria just tractar per igual els dos indrets, ja que el cas de Torre Negra ha merescut o està mereixent un tracte molt diferent de l'altre.
Sort que, com diuen els mags de les finances, la conjuntura socioecnòmica, els ecologistes, els veïns i el seny d'alguna Administració no han permès que a Can Canaletes ara s'hi jugui a golf on han de pasturar altres bèsties. Però deixem la ciutat que el seu dia varen colonitzar els ceretans i passem a la veïna i insòlita Sant Cugat per parlar més de tot això de Torre Negra.
Ara farà poc menys de dos anys es va constituir la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i rodalies amb l'objectiu d'aconseguir la requalificació d'uns terrenys urbanitzables a no urbanitzables -normalment el que acostuma a passar és tot al contrari-.
La campanya comptà amb el suport de nombroses entitats de Sant Cugat, i també d'altres de la comarca. La diversitat d'actes que s'organitzaven es combinaven amb la recollida de signatures per a la defensa de la Torre Negra -una majestuosa masia fortificada- i les seves rodalies -camps, bosquines i l'emblemàtic Pi d'en Xandri-. Al final aconseguiren aplegar-ne deu mil i fer força soroll.
Amb tot això, ara ja farà uns mesos, s'acostaren les eleccions municipals, i és clar a Sant Cugat el tema estava sobre la taula, oportunament servit per la Plataforma. Com aquell que no vol (però si que volien) els diferents candidats assumiren diversitats de compromisos, i evidentment cap es va quedar curt. Ningú volia passar per urbanitzador i trinxeraire de Torre Negra.
Una vegada superada la ressaca electoral, amb més o menys encert, l'Ajuntament i la Plataforma acordaren constituir una Comissió de seguiment Rodals de Torre Negra amb el principal objectiu de seguir el procés de requalificació i gestió d'aquests tan amenaçats rodals.
La política diuen que és l'art dels possibles, però a Sant Cugat potser demostraran que també ho pot ser dels impossibles. Alcaldes, prenguin nota!.
Sabadell, 6 de febrer de 1996 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada