Torre Negra, més que un club

(publicat al Diari de Sabadell)

Ja fa mesos que els mitjans de comunicació -d'aquest nou espai comunicatiu que sembla ser el Vallès- en van plens de la problemàtica de la Torre Negra, i ja en aquestes pàgines en vàrem fer més d'un comentari al voltant d'aquest paratge de prop de 300 hectàrees, que es troba a poques passes de la ciutat del Vallès que, probablament, més ha canviat en els darrers anys.

Si fa setmanes era l'inexplicable atemptat (com són sempre els atemptats) que va patir el pi d'en Xandri el protagonista de les planes dels diaris, aquest cap de setmana ho han estat les prop de 4.000 persones que es van manifestar des de la Plaça del Monestir de Sant Cugat fins a l'apuntalat Pi d'en Xandri convocades per la Plataforma Cívica per la Defensa de la Torre Negra i Rodalies. 

L'èxit de la convocatòria -cal pensar que ha estat la manifestació més important que s'ha fet a Sant Cugat des que en aquest país tenim institucions escollides per sufragi universal- ha evidenciat que una vegada més en el Vallès existeix un suport popular, i el que és més importat, un sentiment d'estima pel patrimoni natural que ens ha llegat la nostra història col.lectiva.

Patrimoni natural, que també ha estat d'actualitat amb la Conferència dels Espais Naturals de Plana del Vallès que va organitzar l'ADENC a principis de març a Terrassa. Aquestes iniciatives consoliden la idea, un cop més, que és necessari plantejar una política territorial que no consideri a la plana, i per tant espais com Torre Negra i rodalies, Gallecs, la Via Verda, com simples reserves de sòl per ser urbanitzades, amb més o menys premura.

Aquesta premura, o conjuntura favorable com també se l'anomena, sovint és el detonant de molts dels processos d'ocupació que succeeixen a la comarca. Sovint responen més als interessos dels promotors que a les necessitats reals d'habitatges, com per exemple el cas d'algunes ciutats de la comarca que al llarg d'aquests anys han perdut població i en canvi han augmentat el parc de nous habitatges. Aquesta situació és més greu quan això succeeix a costa d'ocupar espais naturals lliures.

Però si em permeteu tornar al tema de la Torre Negra i del espais naturals de plana, crec que tinc la solució. Atès que recentment està de moda i d'actualitat aquesta tradició tant anglosaxona dels clubs, bé siguin per promoure autopistes com la B-30 o tant sòl per acollir aquesta pila de passions que genera això de donar puntades de peu a una pilota. Potser hauríem de crear un club dels espais naturals amb vocació de no esdevenir un conglomerat de maons, ciments, ferros i no sé quantes coses més distribuïdes i disposades harmònica i funcionalment.

Aquest club, és clar, no el podria presidir en Núnez -ja té prou feina a Can Barça i amb algunes desenes d'hectàrees de la Torre Negra- per bé que se la podria guanyar si s'ho proposes. Només seria qüestió de cedir a la col·lectivitat aquestes poques hectàrees de sòl urbanitzable no programat que si les comparem amb el patiment i el calés que costa guanyar unes quantes copes i alguna lliga és una presidència més agraïda i confortable.

Però vaja, la Torre Negra, com el cas del quart cinturó, són la punta del iceberg de quelcom més complexa i no tant prosaic com és la comarca que volem pels propers anys, el territori que desitgem conservar i de l'exercici de la sobirania del prop d'un milió de persones que vivim al Vallès.

S'ha de ser conscient que aquest gir que es demana passa per una revisió ideològica i també tècnica de quines són les eines amb que ens hem dotat per ordenar i gestionar el territori. Aquest canvi, no es tracta pas d'una qüestió de sofware, si no de hardware; és a dir un canvi en profunditat, conceptual i de punts de referència. Podem ampliar la memòria de l'ordinador, però el que hem de fer és canviar de sistema operatiu i de llenguatge.

Per aquest motiu, quan un escolta el que diuen aquests enclenxinats xicots del PP sobre la possible nova llei del sòl penses que potser vénen d'un altre planeta -de fet són d'un altre país- ja que el que plantegen és reproduir el que aquí va passar als anys seixanta i setanta, però amb la diferència que ara es farà legalment. És a dir, legalitzarem el model, l'estil i els mètodes d'allò que alguns "desarrollistes" de l'època anomenaran desenvolupament, i que durant molts anys tots hem tingut que arranjar i fins i tot patir-ho.

 Ara bé, caldrà veure què passa finalment, però en el supòsit que això fos com s'ha enunciat seran necessàries moltes manifestacions com la d'aquest cap de setmana a Sant Cugat si no volem que la Plana del Vallès esdevingui un continu urbà.