Ara el quart cinturó?

(Publicat al Diari de Sabadell, 17 de juny de 2004)

Em semblava, com molts altres ciutadans, que la prolongació del projecte del quart cinturó fins a Sabadell no era una prioritat del Govern de Catalunya. Fins i tot, el conseller Nadal manifestava el seu desacord a continuar el quart cinturó des de Terrassa fins a Granollers. Però ara el govern de Madrid està en mans dels socialistes i, és clar, ara les coses ja no es veuen igual ni a Barcelona ni a la Plaça Sant Roc.

Ara per ara, desconec el futur del projecte de ronda de circumval·lació de Sabadell i connexió amb Castellar del Vallès, defensat amb entusiasme pel nostre Ajuntament, i la vocació real del nostre Govern per resoldre els dèficits en infraestructures sense necessitat d’omplir de ciment el Rodal. Tot i així, estic convençut que allò que era encertat defensar quan governava el PP a Madrid, ara no esdevindrà material per l’arxiu municipal.

En aquest context, la Campanya Contra el Quart Cinturó ha convocat una nova manifestació pel proper diumenge 20 de juny a Terrassa per mostrar el rebuig de la ciutadania a l’arcaic projecte del quart cinturó o autovia orbital de Barcelona. Amb tot, tan important és participar-hi com actuar des de qualsevol instància governativa, política o social per evitar la construcció d’aquesta autovia innecessària. Val a dir que la responsabilitat de l’acció política passa per ser coherents quan es governa o quan s’està a l’oposició.

Mentre que per part de l’Adenc es fan esforços per demostrar amb dades el poc interès que representa la construcció del quart cinturó o els dèficits en xarxa ferrovària, el nostre Govern ens anuncia el seu interès en prolongar el quart cinturó fins a Sabadell i la renúncia a eliminar cap peatge durant aquesta legislatura. Aquesta, precisament, no és una bona notícia pels vallesans ni per aquells que pensem que determinats peatges més aviat distorsionen el sistema de xarxes viàries que no pas regulen el flux de vehicles. Permetre l’existència de peatge a l’autopista E-9 (Terrassa-Sant Cugat), la barrera de la C-33 a la Llagosta o no garantir la connexió de l’autopista del Baix Llobregat amb l’A-7 és una equivocació significativa.

A vegades un es pregunta si l’eliminació dels peatges és una alternativa possible a la construcció del quart cinturó. És possible plantejar-ho en els projectes del Ministerio de Fomento? O realment és una qüestió tabú?.

Recentment s’ha sotmès a informació pública, per part del Ministerio de Fomento, l’estudi informatiu de la carretera N-II autovia tram Girona-frontera francesa. Doncs bé, en un del trams d’aquest projecte, el Ministerio ha escollit la proposta que s’ampliï l’autopista amb un tercer o quart carril i es desplaci el peatge.

Tanmateix, el més significatiu és l’argument del Ministerio a l’hora de justificar l’alternativa escollida. Primer de tot es descarta ampliar la variant de la N-II per la vall de Sant Daniel amb un argument impensable ara fa més de deu anys quan es lluitava per evitar la seva construcció i es proposava com alternativa el seu pas per l’autopista de peatge. “S’ha descartat el desdoblament de l’actual variant de la N-II per la vall de Sant Daniel, ja que seria necessari plantejar en alguns trams un nou traçat afectant de forma important l’entorn”

Després el Ministerio argumenta l’elecció de l’ampliació de l’autopista perquè: “S’aprofita per tant la infraestructura existent minimitzant les afeccions al territori i evitant una nova fragmentació del mateix”. Un argument no gaire lluny dels proposats per la Campanya contra el quart cinturó.

I amb el tema del peatge disposa: “El fet de que l’autopista A-7 sigui actualment de peatge obliga a disposar àrees de peatge a l’entrada i sortida de l’autopista durant el periode que duri la concessió. Aquesta alternativa contempla la gratuïtat del peatge en aquest tram pels vehicles que entren a l’autopista en l’enllaç sud i surten a Medinyà o viceversa”.

Per tot plegat resulta difícil de creure que l’única opció viable per millorar part de la xarxa viària del Vallès sigui la construcció del quart cinturó. I si a tot això hi afegim la fraternitat entre el govern local, nacional i de l’Estat encara és més sorprenent. Potser al final només es tracta de fer política, però de veritat. El territori i el nostre patrimoni natural és un bé escàs, finit i irrepetible; no el malmetem, i menys per desídia.


Sabadell, 13 de juny de 2004.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero