Regar les rotondes
(Publicat al Diari de Sabadell, 6 de novembre de 2004)
El mal ús o abús de l’aigua és un dels reptes ambientals més importants que té plantejats el nostre país. Per aquest motiu, perpetuar una cultura social i política que fa creure que l'ús de l'aigua no té cap altre límit que el de la tècnologia que ens permet disposar-ne -vingui d'on vingui-, és un desencert. Per aquest motiu, sorprèn que l’ambiciós i costos pla director aprovat per l’Ajuntament no aposti decididament per la reducció del consum d’aigua municipal. Independentment que l’aigua sigui potable o no una acció prioritària és reduir el consum. Avui dia, no fer-ho és força contradictori amb els postulats de la nova cultura de l'aigua.
Aquest anunci municipal coincideix amb una proposta del Govern de Catalunya que consisteix en penalitzar el consum sumptuari d’aigua. Aquesta acció es traduirà amb una taxa o augment del cànon d’aigua que segons el conseller Milà pretén que els ciutadans, industrials i ajuntaments que cosumeixin massa aigua o que contaminin aquest recurs limitat paguin més impostos. Precisament l’actual normativa vigent estableix que l’aigua utilitzada pels ajuntaments per les fonts públiques i monumentals, neteges de carrers, reg de jardins i camps d'esport, operacions d'investigació, etc no paguin el cànon d’aigua. És a dir, que el nostre Ajuntament no veu penalitzat el seu ús o abús d’aigua a diferència dels ciutadans.
A vegades, en determinades estadístiques el consum d’aigua d’ús públic se li atribueix a la ciutadania, donant a entendre que el consum per habitant i dia no només és el de casa sinó també el de la part proporcional destinada a usos urbans o públics. Mentres a casa podem fer moltes coses per reduir el consum d’aigua en canvi tenim poc a fer per poder reduir aquest consum -a vegades innecessari- que se'ns atribueix, ja que no està a les nostres mans obrir o tancar l’aixeta. Per aquest motiu, poster caldria proposar als nostres regidors que prenguessin determindades mesures i, que aquestes no es limitin només a canviar l’origen de l’aigua.
Segons dades municipals de l’any 2002 podem estimar que el consum d’aigua a Sabadell per ús públic és de 16,24 litres/dia/ciutadà. Tal com hem dit, no està en les nostres mans les accions necessàries per promoure l’estalvi d’aquest volum d’aigua. Tot i que les administracions s’han dotat de mecanismes de participació ciutadana, aquests no garanteixen que les aportacions es tradueixin en accions de govern. I menys amb els afers ambientals.
S’ha de reconèixer, però, que en termes absoluts el volum total d’aigua del sector d’ús públic és menor en comparació amb l’ús domèstic. Tot i així, no deixa de ser important a l’hora d’intentar promoure accions d’estalvi d’aigua d’ús públic atès el seu valor pedagògic. Si bé es cert que podem celebrar l’èxit d’algunes de les campanyes d’estalvi de consum domèstic, com la promoguda a Santa Perpètua de la Mogoda per Ecologistes en Acció no és així en el cas del consum d’ús públic.
A Sabadell, per exemple, l’ús de gespa per engalanar determinats espais públics implica un consum important d’aigua. Aquest consum de ben segur que el podríem reduir. És lògic que a les rotondes i mitjanes de les avingudes hi plantem gespa? Té sentit que augmentem la nostra quota de consum d’aigua per regar uns espais amb finalitats estrictament estètiques quan podem disposar d'alternatives més sostenibles?.
En aquest cas, no vull criminalitzar el conreu de la gespa, però si el seu abús. Per exemple, amb sembla encertat que al Parc Catalunya hi hagi gespa per tal que la ciutadania en pugui gaudir; ara bé utilitzar-la per engalanar elements de distribució del trànsit com les rotondes i mitjanes de carreteres ho trobo gratuït. Per tant, seria una bona mesura l’eliminació o reducció de la superfície de gespa de determinades rotondes i espais públics de la ciutat. En aquest sentit, també és podria regar només les hores de menys insolació o bé instal·lar sensors d’humitat per regar quan sigui necessari i així evitar el reg en dies de pluges o de molt vent.
Determinades mesures ambientals no només tenen un valor intrínsec (que en aquest cas també el tindria) sinó un valor pedagògic, exemplar o de conscienciació. És tracte que la ciutadania percebi que l’ús racional dels bens naturals no només depèn de la seva acció quotidiana sinó d’un compromís col·lectiu. Per aquest motiu, l’espai d’ús públic pot ser un bon aparador de les polítiques eficients d’estalvi d’aigua. A vegades l’acció exemplar és més eficaç que les mesures impositives o publicitàries.
Sabadell, 25 d’octubre de 2004
El mal ús o abús de l’aigua és un dels reptes ambientals més importants que té plantejats el nostre país. Per aquest motiu, perpetuar una cultura social i política que fa creure que l'ús de l'aigua no té cap altre límit que el de la tècnologia que ens permet disposar-ne -vingui d'on vingui-, és un desencert. Per aquest motiu, sorprèn que l’ambiciós i costos pla director aprovat per l’Ajuntament no aposti decididament per la reducció del consum d’aigua municipal. Independentment que l’aigua sigui potable o no una acció prioritària és reduir el consum. Avui dia, no fer-ho és força contradictori amb els postulats de la nova cultura de l'aigua.
Aquest anunci municipal coincideix amb una proposta del Govern de Catalunya que consisteix en penalitzar el consum sumptuari d’aigua. Aquesta acció es traduirà amb una taxa o augment del cànon d’aigua que segons el conseller Milà pretén que els ciutadans, industrials i ajuntaments que cosumeixin massa aigua o que contaminin aquest recurs limitat paguin més impostos. Precisament l’actual normativa vigent estableix que l’aigua utilitzada pels ajuntaments per les fonts públiques i monumentals, neteges de carrers, reg de jardins i camps d'esport, operacions d'investigació, etc no paguin el cànon d’aigua. És a dir, que el nostre Ajuntament no veu penalitzat el seu ús o abús d’aigua a diferència dels ciutadans.
A vegades, en determinades estadístiques el consum d’aigua d’ús públic se li atribueix a la ciutadania, donant a entendre que el consum per habitant i dia no només és el de casa sinó també el de la part proporcional destinada a usos urbans o públics. Mentres a casa podem fer moltes coses per reduir el consum d’aigua en canvi tenim poc a fer per poder reduir aquest consum -a vegades innecessari- que se'ns atribueix, ja que no està a les nostres mans obrir o tancar l’aixeta. Per aquest motiu, poster caldria proposar als nostres regidors que prenguessin determindades mesures i, que aquestes no es limitin només a canviar l’origen de l’aigua.
Segons dades municipals de l’any 2002 podem estimar que el consum d’aigua a Sabadell per ús públic és de 16,24 litres/dia/ciutadà. Tal com hem dit, no està en les nostres mans les accions necessàries per promoure l’estalvi d’aquest volum d’aigua. Tot i que les administracions s’han dotat de mecanismes de participació ciutadana, aquests no garanteixen que les aportacions es tradueixin en accions de govern. I menys amb els afers ambientals.
S’ha de reconèixer, però, que en termes absoluts el volum total d’aigua del sector d’ús públic és menor en comparació amb l’ús domèstic. Tot i així, no deixa de ser important a l’hora d’intentar promoure accions d’estalvi d’aigua d’ús públic atès el seu valor pedagògic. Si bé es cert que podem celebrar l’èxit d’algunes de les campanyes d’estalvi de consum domèstic, com la promoguda a Santa Perpètua de la Mogoda per Ecologistes en Acció no és així en el cas del consum d’ús públic.
A Sabadell, per exemple, l’ús de gespa per engalanar determinats espais públics implica un consum important d’aigua. Aquest consum de ben segur que el podríem reduir. És lògic que a les rotondes i mitjanes de les avingudes hi plantem gespa? Té sentit que augmentem la nostra quota de consum d’aigua per regar uns espais amb finalitats estrictament estètiques quan podem disposar d'alternatives més sostenibles?.
En aquest cas, no vull criminalitzar el conreu de la gespa, però si el seu abús. Per exemple, amb sembla encertat que al Parc Catalunya hi hagi gespa per tal que la ciutadania en pugui gaudir; ara bé utilitzar-la per engalanar elements de distribució del trànsit com les rotondes i mitjanes de carreteres ho trobo gratuït. Per tant, seria una bona mesura l’eliminació o reducció de la superfície de gespa de determinades rotondes i espais públics de la ciutat. En aquest sentit, també és podria regar només les hores de menys insolació o bé instal·lar sensors d’humitat per regar quan sigui necessari i així evitar el reg en dies de pluges o de molt vent.
Determinades mesures ambientals no només tenen un valor intrínsec (que en aquest cas també el tindria) sinó un valor pedagògic, exemplar o de conscienciació. És tracte que la ciutadania percebi que l’ús racional dels bens naturals no només depèn de la seva acció quotidiana sinó d’un compromís col·lectiu. Per aquest motiu, l’espai d’ús públic pot ser un bon aparador de les polítiques eficients d’estalvi d’aigua. A vegades l’acció exemplar és més eficaç que les mesures impositives o publicitàries.
Sabadell, 25 d’octubre de 2004
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada