Galliners sense xarxa
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 3 d'octubre de 2006)
Pocs dies abans de convocar-se formalment les eleccions al Parlament de Catalunya, el Govern va aprovar una nova proposta d’espais naturals per incloure’ls a la xarxa europea “Natura 2000”. Aquesta proposta és el resultat de diferents i reiterats processos d’informació pública. Un procés llarg i participatiu molt diferent del seguit pel Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya on s’ha obviat el compliment de la normativa de l’avaluació ambiental estratègica.
Ara la nova proposta d’espais naturals del Govern s’ha fet arribar a les institucions europees a través del Govern de l’Estat amb l’objectiu de donar compliment els requisits de la Unió Europea i evitar una possible condemna del tribunal de Luxemburg. Aquest procés judicial es va iniciar a instància dels organismes comunitaris ja que la primera proposta, feta per l'anterior Govern de CiU, era insuficient i no protegia determinades àrees d’interès comunitari.
Aquests dies també s’ha anunciat que amb la nova proposta de xarxa es conservava més territori que amb la de l’anterior Govern. O, en d’altres paraules, que ara a Catalunya es protegeix més la natura. Un debat poc interessant entre d’altres arguments perquè la bondat de les polítiques de protecció de la natura no es resumeix amb un percentage major o menor d’hectàrees, sinó que es defineix a partir de quins espais i espècies es protegeixen i el rang normatiu que els hi dispensem. I en aquest sentit, si bé és cert que hi ha hagut millores, com és el cas de la inclusió de Collserola a la xarxa, també continuen existint dèficits notables com la desprotecció de la plana del Vallès on hi trobem la veïna Serra de Galliners o bona part del delta del Llobregat.
Cal apuntar que la xarxa “Natura 2000” el que pretén és conservar els hàbitats, les espècies i la biodiversitat més significatives del conjunt del territori de la Unió Europea. I lògicament al nostre país existeixen espècies i hàbitats que des d’una prespectiva europea adquireixen encara més rellevància. És a dir, el que aquí ens pot semblar quotidià, a escala europea esdevé singular. Precisament és a partir d’aquestes valoracions ambientals que també som receptors d’ajuts econòmics comunitaris. Ras i curt, no només hem rebut ajudes europees per fer infraestructures sinó també per conservar la natura.
Tanmateix, segurament en la feina pendent és on cal parar més atenció. En aquest sentit, encara acumulem massa promeses i poques actuacions solvents en matèria de protecció d’espais naturals. Si ens centrem en el cas de la plana del Vallès, tot i l’inici de la tramitació d’incloure al PEIN (Pla d’espais d’interès natural) la zona de Gallecs, aquesta actuació és insuficent. Especialment si tenim en compte per una banda els valors ambientals i socials i, per l’altra, les amenaces a les que estan sotmesos diversos espais naturals de la plana del Vallès. Espais tan o més importants que Gallecs encara no gaudeixen d’una protecció ambiental adequada.
Avui per avui, la proteccció i reconeixement ambiental de molts espais naturals de la plana del Vallès no es deu a la manca d’estudis o coneixements que avalin o aconsellin la seva protecció, sinó a la incapacitat política de publicar al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) el decret o ordre de protecció. Per tant, la missió d’un nou Govern és accelerar el reconeixement legal de molts espais naturals que s’ha quedat fora de la xarxa Natura 2000 i que encara no figuren al PEIN. Per a fer-ho cal esperonar al nou Govern per tal que ho faci amb destresa.
És per tot això que s’ha de celebrar la inciativa de diverses entitats ecologistes, encapçalades per Sant Quirze Natura (www.sqvnatura.org), de demanar la protecció de la Serra de Galliners. Aquestes entitats han organitzat pel proper 12 de novembre diverses sortides a peu o amb bicicleta des de Bellaterra, Cerdanyola, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze i Terrassa fins a Sant Feliuet de Vilamilanys per reivindicar la seva proposta. Una oportuna i necessària actuació si volem donar un nou impuls a les polítiques de conservació i protecció del nostre patrimoni natural. L’impuls ciutadà és bàsic per tal de promoure polítiques actives de protecció i gestió del patrimoni natural, ja que l’acció de l’anterior i de l’actual Govern ha estat i és poc decidida. (http://manelcunill.blogspot.com)
Sabadell, 26 de setembre de 2006.
Pocs dies abans de convocar-se formalment les eleccions al Parlament de Catalunya, el Govern va aprovar una nova proposta d’espais naturals per incloure’ls a la xarxa europea “Natura 2000”. Aquesta proposta és el resultat de diferents i reiterats processos d’informació pública. Un procés llarg i participatiu molt diferent del seguit pel Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya on s’ha obviat el compliment de la normativa de l’avaluació ambiental estratègica.
Ara la nova proposta d’espais naturals del Govern s’ha fet arribar a les institucions europees a través del Govern de l’Estat amb l’objectiu de donar compliment els requisits de la Unió Europea i evitar una possible condemna del tribunal de Luxemburg. Aquest procés judicial es va iniciar a instància dels organismes comunitaris ja que la primera proposta, feta per l'anterior Govern de CiU, era insuficient i no protegia determinades àrees d’interès comunitari.
Aquests dies també s’ha anunciat que amb la nova proposta de xarxa es conservava més territori que amb la de l’anterior Govern. O, en d’altres paraules, que ara a Catalunya es protegeix més la natura. Un debat poc interessant entre d’altres arguments perquè la bondat de les polítiques de protecció de la natura no es resumeix amb un percentage major o menor d’hectàrees, sinó que es defineix a partir de quins espais i espècies es protegeixen i el rang normatiu que els hi dispensem. I en aquest sentit, si bé és cert que hi ha hagut millores, com és el cas de la inclusió de Collserola a la xarxa, també continuen existint dèficits notables com la desprotecció de la plana del Vallès on hi trobem la veïna Serra de Galliners o bona part del delta del Llobregat.
Cal apuntar que la xarxa “Natura 2000” el que pretén és conservar els hàbitats, les espècies i la biodiversitat més significatives del conjunt del territori de la Unió Europea. I lògicament al nostre país existeixen espècies i hàbitats que des d’una prespectiva europea adquireixen encara més rellevància. És a dir, el que aquí ens pot semblar quotidià, a escala europea esdevé singular. Precisament és a partir d’aquestes valoracions ambientals que també som receptors d’ajuts econòmics comunitaris. Ras i curt, no només hem rebut ajudes europees per fer infraestructures sinó també per conservar la natura.
Tanmateix, segurament en la feina pendent és on cal parar més atenció. En aquest sentit, encara acumulem massa promeses i poques actuacions solvents en matèria de protecció d’espais naturals. Si ens centrem en el cas de la plana del Vallès, tot i l’inici de la tramitació d’incloure al PEIN (Pla d’espais d’interès natural) la zona de Gallecs, aquesta actuació és insuficent. Especialment si tenim en compte per una banda els valors ambientals i socials i, per l’altra, les amenaces a les que estan sotmesos diversos espais naturals de la plana del Vallès. Espais tan o més importants que Gallecs encara no gaudeixen d’una protecció ambiental adequada.
Avui per avui, la proteccció i reconeixement ambiental de molts espais naturals de la plana del Vallès no es deu a la manca d’estudis o coneixements que avalin o aconsellin la seva protecció, sinó a la incapacitat política de publicar al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) el decret o ordre de protecció. Per tant, la missió d’un nou Govern és accelerar el reconeixement legal de molts espais naturals que s’ha quedat fora de la xarxa Natura 2000 i que encara no figuren al PEIN. Per a fer-ho cal esperonar al nou Govern per tal que ho faci amb destresa.
És per tot això que s’ha de celebrar la inciativa de diverses entitats ecologistes, encapçalades per Sant Quirze Natura (www.sqvnatura.org), de demanar la protecció de la Serra de Galliners. Aquestes entitats han organitzat pel proper 12 de novembre diverses sortides a peu o amb bicicleta des de Bellaterra, Cerdanyola, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Sant Quirze i Terrassa fins a Sant Feliuet de Vilamilanys per reivindicar la seva proposta. Una oportuna i necessària actuació si volem donar un nou impuls a les polítiques de conservació i protecció del nostre patrimoni natural. L’impuls ciutadà és bàsic per tal de promoure polítiques actives de protecció i gestió del patrimoni natural, ja que l’acció de l’anterior i de l’actual Govern ha estat i és poc decidida. (http://manelcunill.blogspot.com)
Sabadell, 26 de setembre de 2006.
Des de DEPANA fem costat amb altres entitats cíviques en defensa de la natura aquesta reivindicació de SQVN. Desitjem animar-los a perseverar alhora que els felicitem per la seva tasca constant i valuosa.
ResponEliminaAntoni Plans - Secretari General de DEPANA