El vot Cruïlla
(Publicat al Diari de Sabadell, dimecres 20 de juny de 2007)
Fa pocs dies que la ciutadania ens hem apropat a les urnes per escollir els nostres regidors i regidores que al seu torn elegiran l’alcalde o alcaldessa que regirà els ajuntaments pels propers quatre anys. Aquesta elecció no es pot confondre, lògicament, amb un referèndum, per bé que els nostres escollits sí que ens varen presentar i comprometre’s a un seguit de propostes. Vaja, allò del “contracte” amb la societat. En aquest context, és on cal subscriure el suport majoritari dels sabadellencs a les candidatures favorables a la proposta de Sabadell Cruïlla.
Per aquest motiu, la proposta de tornar a debatre el projecte de perllongament dels “Catalans” hauria d’estar sobre la taula. Aquest projecte segurament és la decisió més important que es prendrà a Sabadell els propers anys si tenim en compte l’actiu de l’actual govern municipal i les propostes del Govern de Catalunya.
Ara bé, el que sembla lògic als ciutadans a vegades en política esdevé insòlit. I aquest segurament serà el primer obstacle que caldrà superar. Està disposat el Govern de Catalunya a redefinir el projecte? Tindrà capacitat política el nostre govern municipal per liderar el canvi de projecte?
Albiro que, en aquest context, el Govern de Catalunya no serà un entusiasta o partidari dels canvis i, més aviat, es decantarà per promeses sobre futurs traçats o projectes de dubtosa executivitat. Bàsicament es dedicarà a allò tan nostrat de marejar la perdiu. De fet, a la nostra ciutat tenim un exemple recent d’aquesta pràctica: l’escapçament del projecte de la ronda oest de Sabadell fins a Castellar del Vallès.
Avui se sap i és notori que la capacitat real d’inversió pública en nova xarxa de ferrocarril al Vallès pels propers anys és més que precària. En canvi, la xarxa de carreteres o autovies on el pagament és a través del “peatge a l’obra”, permet al Govern iniciar algunes actuacions singulars malgrat esdevinguin inadequades o innecessàries. Un d’aquests casos és l’ampliació de l’eix tranversal des de Riudellots de la Selva a Cervera: fa pocs dies, diverses empreses presentaven les seves propostes per ampliar l’Eix transversal amb la contrapartida de beneficiar-se del possible peatge que s’imposarà als camions. Una obra majoritàriament pensada amb criteris financers i no pas de funcionalitat de la via o xarxa viària.
Retornant al Vallès, si a Barcelona no estan per la feina és fàcil imaginar-se que l’actual alcalde de Sabadell ho tingui difícil per liderar una proposta necessària i encertada com la de Sabadelll Cruïlla. Primer de tot, perquè el seu grup polític no s’ha manifestat excessivament favorable a la reflexió encetada fa pocs mesos i, en segon lloc; per la seva poca capacitat política de negociar davant del Govern de Catalunya. Se’m fa difícil imaginar que aquell que ha renunciat, reiteradament, a debatre amb la resta de candidats a l’alcaldia de Sabadell ara ho farà amb el murri d’en Joaquim Nadal per aconseguir un nou projecte dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Per tant, l’escenari no canviarà de debò si no s’aconsegueix que el Govern de Catalunya aturi l’actual proposta i decideixi reformular el projecte. Arribats a aquest punt, un es pregunta: Què són sis mesos de debat per una obra centenària?... No són res!. Per aconseguir aquest debat és necessari el concurs actiu de tots aquells que en els seus àmbits professionals i personals estiguin disposats a donar un cop de mà. El bon govern de la ciutat i del país no només és responsabilitat dels ciutadans escollits a les urnes; també ho és de la resta de ciutadans.
Tot i així, és veritat que a l’actual consistori hi seran representats més regidors i regidores favorables a debatre la proposta de Sabadell Cruïlla que no pas contraris. Aquesta és una bona notícia per la ciutat i per aquells que els preocupa o discrepen de l’actual proposta governamental. Cal afegir i recordar que l’opció de Sabadell Cruïlla de bifurcar la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Rambla d’Ibèria permetria guanyar en centralitat urbana (millor servei pels ciutadans) i dimensió territorial en enllaçar amb Torre Romeu i, en un futur, suposem no gaire llunyà, amb Granollers.
Ara per ara, encara estem en la fase del debat de les idees, de dibuixar i projectar les actuacions, i dels tràmits administratius. Encara hi som a temps. Després caldrà veure si tot allò que s’acordi són capaços d’executar-ho. En aquesta fase la ciutadania ja ha dit la seva: vol debatre, dibuixar i projectar. El dubte: trobarem un govern sensat, honest, valent, lliure per dialogar i acordar el millor per la ciutat i la comarca? (mcunill@drac.cat)
Sabadell, 5 de juny de 2007.
Fa pocs dies que la ciutadania ens hem apropat a les urnes per escollir els nostres regidors i regidores que al seu torn elegiran l’alcalde o alcaldessa que regirà els ajuntaments pels propers quatre anys. Aquesta elecció no es pot confondre, lògicament, amb un referèndum, per bé que els nostres escollits sí que ens varen presentar i comprometre’s a un seguit de propostes. Vaja, allò del “contracte” amb la societat. En aquest context, és on cal subscriure el suport majoritari dels sabadellencs a les candidatures favorables a la proposta de Sabadell Cruïlla.
Per aquest motiu, la proposta de tornar a debatre el projecte de perllongament dels “Catalans” hauria d’estar sobre la taula. Aquest projecte segurament és la decisió més important que es prendrà a Sabadell els propers anys si tenim en compte l’actiu de l’actual govern municipal i les propostes del Govern de Catalunya.
Ara bé, el que sembla lògic als ciutadans a vegades en política esdevé insòlit. I aquest segurament serà el primer obstacle que caldrà superar. Està disposat el Govern de Catalunya a redefinir el projecte? Tindrà capacitat política el nostre govern municipal per liderar el canvi de projecte?
Albiro que, en aquest context, el Govern de Catalunya no serà un entusiasta o partidari dels canvis i, més aviat, es decantarà per promeses sobre futurs traçats o projectes de dubtosa executivitat. Bàsicament es dedicarà a allò tan nostrat de marejar la perdiu. De fet, a la nostra ciutat tenim un exemple recent d’aquesta pràctica: l’escapçament del projecte de la ronda oest de Sabadell fins a Castellar del Vallès.
Avui se sap i és notori que la capacitat real d’inversió pública en nova xarxa de ferrocarril al Vallès pels propers anys és més que precària. En canvi, la xarxa de carreteres o autovies on el pagament és a través del “peatge a l’obra”, permet al Govern iniciar algunes actuacions singulars malgrat esdevinguin inadequades o innecessàries. Un d’aquests casos és l’ampliació de l’eix tranversal des de Riudellots de la Selva a Cervera: fa pocs dies, diverses empreses presentaven les seves propostes per ampliar l’Eix transversal amb la contrapartida de beneficiar-se del possible peatge que s’imposarà als camions. Una obra majoritàriament pensada amb criteris financers i no pas de funcionalitat de la via o xarxa viària.
Retornant al Vallès, si a Barcelona no estan per la feina és fàcil imaginar-se que l’actual alcalde de Sabadell ho tingui difícil per liderar una proposta necessària i encertada com la de Sabadelll Cruïlla. Primer de tot, perquè el seu grup polític no s’ha manifestat excessivament favorable a la reflexió encetada fa pocs mesos i, en segon lloc; per la seva poca capacitat política de negociar davant del Govern de Catalunya. Se’m fa difícil imaginar que aquell que ha renunciat, reiteradament, a debatre amb la resta de candidats a l’alcaldia de Sabadell ara ho farà amb el murri d’en Joaquim Nadal per aconseguir un nou projecte dels Ferrocarrils de la Generalitat.
Per tant, l’escenari no canviarà de debò si no s’aconsegueix que el Govern de Catalunya aturi l’actual proposta i decideixi reformular el projecte. Arribats a aquest punt, un es pregunta: Què són sis mesos de debat per una obra centenària?... No són res!. Per aconseguir aquest debat és necessari el concurs actiu de tots aquells que en els seus àmbits professionals i personals estiguin disposats a donar un cop de mà. El bon govern de la ciutat i del país no només és responsabilitat dels ciutadans escollits a les urnes; també ho és de la resta de ciutadans.
Tot i així, és veritat que a l’actual consistori hi seran representats més regidors i regidores favorables a debatre la proposta de Sabadell Cruïlla que no pas contraris. Aquesta és una bona notícia per la ciutat i per aquells que els preocupa o discrepen de l’actual proposta governamental. Cal afegir i recordar que l’opció de Sabadell Cruïlla de bifurcar la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat a la Rambla d’Ibèria permetria guanyar en centralitat urbana (millor servei pels ciutadans) i dimensió territorial en enllaçar amb Torre Romeu i, en un futur, suposem no gaire llunyà, amb Granollers.
Ara per ara, encara estem en la fase del debat de les idees, de dibuixar i projectar les actuacions, i dels tràmits administratius. Encara hi som a temps. Després caldrà veure si tot allò que s’acordi són capaços d’executar-ho. En aquesta fase la ciutadania ja ha dit la seva: vol debatre, dibuixar i projectar. El dubte: trobarem un govern sensat, honest, valent, lliure per dialogar i acordar el millor per la ciutat i la comarca? (mcunill@drac.cat)
Sabadell, 5 de juny de 2007.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada