La infanteria de la urbanització

Fa pocs dies el periòdic ElPuntAvui publicava una notícia titulada: "De càmping a sòl urbanitzable" . La informació relatava que l'Ajuntament d'Alcanar havia aprovat un pla de millora urbana (1,6 ha) que permetrà la transformació del Càmping Carles III d'Alcanar-Platja en zona urbanitzable per construir 32 habitatges. Personalment desconec els detalls del projecte, la gènesi i motius d'aquesta transformació, però és un bon exemple de com determinats usos permesos o tolerats en el sòl no urbaniztable són la porta d'entrada a la urbanització del territori.

En aquest mateix sector econòmic tots hem estat testimonis com en molts càmpings del país la presència massiva de tendes de campanya donaven pas a les rulots i aquestes, al seu torn, als bungalous. La primera pedra d'allò que potser més tard serà sòl urbà. En aquesta seqüència, els camps de golf i les pistes d'esquí, així com d'altres equipaments esportius, han estat motor de transformació a sòl urbanitzable de molts indrets; sense menystenir la incidència, en el canvi d'usos del sòl, dels milers de quilòmetres de noves carreteres que solquen les nostres contrades.

En aquest context és rellevant el recent anunci del Govern de crear la Ponència de sòl no urbanitzable. Aquesta Ponència del Govern, presidida pel Departament del Conseller Recoder, té com a objectiu homogeneïtzar el tractament que es dóna al sòl no urbanitzable i a les activitats que s’hi poden implantar.  Caldrà estar atents als treballs d'aquesta Ponència i vetllar per un debat públic que garanteixi una visió pluridisciplinària. El que està en joc és el sòl: un bé escàs i finit.

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero