Agrupar-se al servei de la ciutadania
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 30 de setembre de 2014)
Tradicionalment a Sabadell, i sobretot durant els períodes preelectorals, sempre apareix la conveniència d’un gran pacte preelectoral de l’esquerra progressista, alternativa i transformadora de la ciutat amb l’objectiu de concórrer, amb èxit, a les eleccions municipals. Enguany sembla que això seria el més lògic i encertat per iniciar una nova etapa al capdavant del govern municipal de Sabadell. Aquesta vegada els motius són més que evidents i la regeneració necessària.
Independentment de les diferents propostes que hi ha sobre la taula, la finalitat rellevant d’agrupar organitzacions i persones és la construcció d’un projecte social i polític al servei dels sabadellencs. Això caldria fer-ho des de la convicció de compartir un programa i les responsabilitats del què s’hauria de fer i no pas des de l’oportunisme i la tàctica electoral. Aquells projectes impulsats des de la cultura de la calculadora i les falses sumes no són gaire interessants; és a dir, aquella cosa tan comentada en certs entorns: aquest en traurà dos i l’altre tres, però si s’uneixen, en sumaran sis o set. Una decisió més pensada en el resultat que no en el projecte i el repte d’un bon govern, iniciatives de curta durada i de convivència tempestuosa abans i després de les eleccions.
La ciutadania dóna suport més sovint a les idees i propostes que no pas a les organitzacions per se. Dit d’una altra manera, i manllevant les paraules d’en Joan Fuster, “Puix parla català, vejam què diu”. Els vots no són patrimoni dels partits sinó dels ciutadans. Aquests els cedeixen gentilment en cada convocatòria. Això fa que darrerament a l’hora de decidir el vot influeixi més el que es diu o es fa, i no tant si és aquesta coalició o aquest partit polític.
Per tant, sense projecte no hi ha proposta electoral sòlida i reeixida capaç d’engrescar i mobilitzar a centenars de ciutadans que volen que a Sabadell hi hagi un relleu a l’actual govern. I també un canvi en les formes i continguts de l’acció política. Per això caldria convocar tan a la ciutadania com a les organitzacions polítiques des de l’esquerra independentista fins a la socialdemocràcia, per construir i proposar un projecte compartit per a la ciutat. Un projecte amb uns pilars clars i concertats per impulsar una nova ciutat més social, ambiental, creativa, emprenedora, participativa i equitativa. Ara com ara fiar-ho tot a un possible pacte postelectoral potser no és prudent. Deixar-ho per a després sembla com si no hi hagués capacitat d’entendre’s abans amb un projecte i equip de persones. Si hi ha vocació d’acord post electoral perquè no fer-ho abans? Serà més honest i creïble un pacte postelectoral que un de previ?
Segurament la mare dels ous, com sempre a la política tradicional, és el control de la confecció de les llistes i dels àmbits de decisió. Un tarannà que avui no engresca a la ciutadania a participar més activament dins de les organitzacions polítiques. En canvi, les noves propostes com Guanyem Barcelona és el que sedueix i anima a la gent a implicar-se.
Per aquest motiu caldria avançar. Per exemple, en la confecció de les llistes. Un primer pas seria assumir que la política és un servei i no una professió (no confondre amb professionalitat). D’altra banda, seria bo fomentar la implicació de la ciutadania en la responsabilitat de governar els afers comuns. Per tant, la limitació a un màxim de dos mandats consecutius (també amb caràcter retroactiu) és un compromís bàsic per a la regeneració. I més en una suposada candidatura plural d’esquerres per al 2015. A més, cal dir que l’acumulació de càrrecs electes és una altra pràctica perniciosa per a la salut de l’autogovern de les institucions públiques. Per exemple, actualment al Consistori hi ha dos regidors (UDC i EUiA) que al mateix temps són diputats del Parlament de Catalunya . Una bona pràctica a incorporar és la confecció de la llista a partir de l’elecció amb primàries obertes a la ciutadania, on els candidats haurien de ser persones d’acreditada vàlua social i/o professional. Caldria, doncs, desterrar el criteri de les quotes de tal o tal altre partit o organització. Endemés, la confecció de les llistes electorals hauria de garantir la paritat de gènere i la composició de manera alternativa (en cremallera) des del número 1 fins al final. Lògicament les retribucions econòmiques s’haurien de fixar d’acord amb la dedicació, responsabilitat i escala salarial vigent a l’Ajuntament. I a tot això també s’hi hauria d’afegir el compromís periòdic de rendir comptes i transparència en tot el relacionat amb l’exercici de les responsabilitats assumides.
I, finalment entre els valors enunciats i els valors exercits no hi ha d’haver espai pels incompliments. S’ha de fer el que es diu; és a dir cal coherència. Aquest podria ser un camí a traçar en el context d’una agrupació d’organitzacions i ciutadans d’esquerres a l’hora de manifestar un compromís polític i ètic amb la ciutadania de Sabadell. @manelcunill
Sabadell, 28 de setembre de 2014
Tradicionalment a Sabadell, i sobretot durant els períodes preelectorals, sempre apareix la conveniència d’un gran pacte preelectoral de l’esquerra progressista, alternativa i transformadora de la ciutat amb l’objectiu de concórrer, amb èxit, a les eleccions municipals. Enguany sembla que això seria el més lògic i encertat per iniciar una nova etapa al capdavant del govern municipal de Sabadell. Aquesta vegada els motius són més que evidents i la regeneració necessària.
Independentment de les diferents propostes que hi ha sobre la taula, la finalitat rellevant d’agrupar organitzacions i persones és la construcció d’un projecte social i polític al servei dels sabadellencs. Això caldria fer-ho des de la convicció de compartir un programa i les responsabilitats del què s’hauria de fer i no pas des de l’oportunisme i la tàctica electoral. Aquells projectes impulsats des de la cultura de la calculadora i les falses sumes no són gaire interessants; és a dir, aquella cosa tan comentada en certs entorns: aquest en traurà dos i l’altre tres, però si s’uneixen, en sumaran sis o set. Una decisió més pensada en el resultat que no en el projecte i el repte d’un bon govern, iniciatives de curta durada i de convivència tempestuosa abans i després de les eleccions.
 |
| Sabadell |
Per tant, sense projecte no hi ha proposta electoral sòlida i reeixida capaç d’engrescar i mobilitzar a centenars de ciutadans que volen que a Sabadell hi hagi un relleu a l’actual govern. I també un canvi en les formes i continguts de l’acció política. Per això caldria convocar tan a la ciutadania com a les organitzacions polítiques des de l’esquerra independentista fins a la socialdemocràcia, per construir i proposar un projecte compartit per a la ciutat. Un projecte amb uns pilars clars i concertats per impulsar una nova ciutat més social, ambiental, creativa, emprenedora, participativa i equitativa. Ara com ara fiar-ho tot a un possible pacte postelectoral potser no és prudent. Deixar-ho per a després sembla com si no hi hagués capacitat d’entendre’s abans amb un projecte i equip de persones. Si hi ha vocació d’acord post electoral perquè no fer-ho abans? Serà més honest i creïble un pacte postelectoral que un de previ?
Segurament la mare dels ous, com sempre a la política tradicional, és el control de la confecció de les llistes i dels àmbits de decisió. Un tarannà que avui no engresca a la ciutadania a participar més activament dins de les organitzacions polítiques. En canvi, les noves propostes com Guanyem Barcelona és el que sedueix i anima a la gent a implicar-se.
Per aquest motiu caldria avançar. Per exemple, en la confecció de les llistes. Un primer pas seria assumir que la política és un servei i no una professió (no confondre amb professionalitat). D’altra banda, seria bo fomentar la implicació de la ciutadania en la responsabilitat de governar els afers comuns. Per tant, la limitació a un màxim de dos mandats consecutius (també amb caràcter retroactiu) és un compromís bàsic per a la regeneració. I més en una suposada candidatura plural d’esquerres per al 2015. A més, cal dir que l’acumulació de càrrecs electes és una altra pràctica perniciosa per a la salut de l’autogovern de les institucions públiques. Per exemple, actualment al Consistori hi ha dos regidors (UDC i EUiA) que al mateix temps són diputats del Parlament de Catalunya . Una bona pràctica a incorporar és la confecció de la llista a partir de l’elecció amb primàries obertes a la ciutadania, on els candidats haurien de ser persones d’acreditada vàlua social i/o professional. Caldria, doncs, desterrar el criteri de les quotes de tal o tal altre partit o organització. Endemés, la confecció de les llistes electorals hauria de garantir la paritat de gènere i la composició de manera alternativa (en cremallera) des del número 1 fins al final. Lògicament les retribucions econòmiques s’haurien de fixar d’acord amb la dedicació, responsabilitat i escala salarial vigent a l’Ajuntament. I a tot això també s’hi hauria d’afegir el compromís periòdic de rendir comptes i transparència en tot el relacionat amb l’exercici de les responsabilitats assumides.
I, finalment entre els valors enunciats i els valors exercits no hi ha d’haver espai pels incompliments. S’ha de fer el que es diu; és a dir cal coherència. Aquest podria ser un camí a traçar en el context d’una agrupació d’organitzacions i ciutadans d’esquerres a l’hora de manifestar un compromís polític i ètic amb la ciutadania de Sabadell. @manelcunill
Sabadell, 28 de setembre de 2014
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada