Com canviar el món

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 16 de febrer de 2016)

 
Aquest és el títol del documental que es projecta en més d’una trentena de sales de projecció d’arreu de Catalunya. La història de la gènesi i transcendència d’una de les organitzacions ecologistes mundials més influents i decisives de les darreres dècades. Es tracta de l’organització ecopacifista Greenpeace. Fins ara al Vallès ja  s’ha vist en quatre espais, però encara hi ha l’oportunitat de veure’l a Sabadell (avui dimarts a les 18:30 a la Biblioteca Vapor Badia) i a Sant Cugat del Vallès (29 de febrer a les 19h a l’Arxiu Nacional de Catalunya). Una oportunitat per conèixer de prop què mou a una colla de joves als anys setanta a embarcar-se en un vaixell de pesca per intentar aturar una prova nuclear a l’illa d’Amchitka (Alaska). El documental entra en el fons, els motius, l’estratègia, l’exercici dels lideratges, els conflictes interns o bé la coherència que empeny aquests joves a actuar. Un relat vàlid i comparable amb altres moviments socials i ambientals que en altres indrets del món, i a escala local o regional, també s’han trobat.

Cartell de la projecció a Castellar del Vallès (febrer 2016)
Aquesta tasca de difusió dels documentals és una fita lloable liderada per  DocsBarcelona i els seus col·laboradors al territori. Una fórmula d'èxit per apropar aquest gènere de comunicació i formació a la ciutadania. Segurament pel seu format i extensió sovint s’allunya dels circuits tradicionals del cinema i la televisió, però també obre la porta a debats i intercanvi d’idees en espais alternatius. Una nova manera de socialitzar els debats ciutadans.

L’emergència del moviment ecologista modern en bona part s’inicia el darrer terç del segle XX arreu del món. Hi ha qui el situa en la publicació del llibre de Rachel Carson, Primavera silenciosa (Silent Spring,1962) on relata l’impacte dels biocides en la flora i fauna. Aquesta publicació va ser l’avantsala de la prohibició del DDT per part del govern dels EUA. La guerra freda i el desenvolupament de la indústria atòmica va sembrar el planeta de centrals i assaigs nuclears. Aquests darrers en indrets remots i d’ecosistemes fràgils i únics. Els efectes nocius de la industrialització pels hàbitats i béns naturals eren evidents. Segurament era allò del preu que calia pagar pel progrés. Una factura que al final se saldava amb el benestar de les persones i de la natura.

El nostre país no era aliè a aquest moviment cívic a favor de la pau i de l’ecologisme, malgrat viure en una dictadura militar avesada a reprimir qualsevol insurgència política o cívica. Un moviment que tímidament comença a caminar amb la seva oposició a la construcció d’una nova central nuclear a Ascó o el rebuig a l’abocador de la gran Barcelona al Garraf. En un marc protodemocràtic, l’any 1976 s’inicia la campanya de salvaguarda del patrimoni natural en el marc del Congrés de Cultura Catalana i s’edita el cèlebre llibre “Natura, ús o abús: el llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans” i és immediatament seguit per l’històric “El combat ecologista a Catalunya”. Un moviment que també té les seves arrels en l’excursionisme cultural i científic, tant present arreu de Catalunya.

Al Vallès la defensa i protecció de Sant Llorenç del Munt i el Montseny o l’ocupació de Gallecs són exemples de mobilitzacions ecologistes dels setanta. Són el preludi d’altres conflictes ambientals com la contaminació dels rius, els abocaments incontrolats arreu, la urbanització dels espais agrícoles, el quart cinturó, Torre Negra, el golf de Torrebonica, Collserola o el zoo a Colobrers. Tots ells protagonitzats per entitats i milers de ciutadans cada vegada més compromesos amb un Vallès més ambiental i pròsper.

Sabadell, 14 de febrer de 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero