Manel Cunill i Llenas

Sospito que a mes d'un li deu estranyar aquest suggestiu títol. Fins i tot, algú deu pensar que darrera d'aquest enunciat s'amaga alguna lògia de caràcter profètic de la veïna ciutat. També m'imagino que trepitjo terreny relliscós, i fins i tot, m'atreveixo a insinuar que això de parlar de Terrassa a Sabadell pot ser motiu d'atac de feridura per algú... però vaja deixem els cantonalismes de banda i permeteu-me parlar del Fòrum Terrassenc. Al Fòrum Terrassenc l'acompanya un rellevant i significatiu cognom, el de: "per a la protecció i ordenació del medi natural i del paisatge". Aquest espai de debat està sota l'auspici de deu entitats de Terrassa, i pretén esdevenir un grup de reflexió, opinió i pressió al voltant de la importància dels espais naturals dels entorns de Terrassa. El Fòrum resta obert a totes les entitats i persones sensibilitzades per la problemàtica que comporta la progressiva degradació del medi natural terrassenc. Alhora que pr...

Ja hem arribat al darrer mes de l'any... i un cop més repetirem, escrupolosament, tots els rituals propis d'aquestes dates ja siguem cristians o laics. Les processons enfilaran Rambla amunt, Passeig avall, Avinguda de Matadepera amunt o Eix Macià avall amb la finalitat d'adorar tot allò que ens exposen i ens inciten a comprar i gaudir durant aquestes festes, ja sabeu que "qui per Nadal res estrena res no val". No pateixin... no pretenc alliçonar a cap dels lectors d'aquestes ratlles de com han de viure el Nadal. Però si que m'atreveixo a donar uns breus consells, o bé tan sols algunes explicacions sobre tot això del consum i de l'engalanament de Nadal (pessebre, arbre de nadal, etc...). Comencem doncs, pels arbres de Nadal. Fa anys es volia fer creure que els arbres de Nadal -els que comprem al mercat de Santa Llúcia- després de l'auspici familiar els podíem retornar a la muntanya. L'extensió d'aquesta creença, força arrelada, permetia als ...

Ja s'acosta la gran cita europea per la veïna Barcelona -Conferència Ministerial Euromediterrània-, i per extensió també per la resta del país. Parlar de la Mediterrània o bé dels països o pobles que viuen a la ribera de la Mediterrània no deixa de ser complex, i especialment en un món tan divers. A poques hores de vol podem passar de la guerra dels Balcans a la fràgil pau dels palestins i israelites, de la cruïlla cultural d'Istanbul fins a la turística Tunísia o bé percebre com l'integrisme islàmic s'escampa per Algèria, Egipte i molts altres països de la riba sud. El fet d'auspiciar a les nostres contrades la Conferència Ministerial de la Unió Europea ha promogut, una vegada més, el debat sobre la identitat i la cooperació en aquesta regió del món, que tants i tantes l'han lloada i admirada al llarg del segles. Però la diversitat de cultures i de les condicions sòcio-econòmiques que conviuen en aquesta bioregió fa difícil pensar en polítiques uniformes de coo...

Parlar de les ciutats no és una tasca senzilla, i menys quan algunes ja porten una pila d'anys d'existència, però sí que fóra interessant -per bé que somerament- assenyalar alguns aspectes sobre llur distribució. Malgrat que al Vallès no tothom viu a les ciutats, sí que la majoria hi fem vida, i és ben cert que aquestes no són res més que el reflex de com vivim i com ens distribuïm pel territori. La ciutat ha esdevingut una organització social i territorial on la població hi desenvolupa quasi totes les seves activitats; però aquests assentaments humans no són tots iguals. Per exemple, a la comarca hi trobem prop de 6.000 hectàrees ocupades per urbanitzacions de segona residència -últimament algunes han passat a ser utilitzades com a primera residència-. Aquest model d'habitatge configura el que s'anomena la ciutat difusa, molt similar a la ciutat americana. Un dels primers paradigmes de ciutat difusa la trobem a La Florida (Santa Perpètua de la Mogoda) on els anys trent...