Manel Cunill i Llenas

(publicat al Diari de Sabadell) Ja fa dies que el nostre riu més important, el Ripoll, ha esdevingut protagonista rellevant de la nostra vida social, especialment pel projecte de millora i endegament del riu. Tot i així, cal recordar que el riu ha estat al llarg de la història de la ciutat un dels escenaris més destacats del nostre passat col.lectiu, tant per la industrialització, com per les riuades -recentment il·lustrades en l'exposició del Museu d'Història- o com espai de lleure dels ciutadans. Però, paradoxalment, fins ara el Ripoll ha estat un espai natural oblidat per la col·lectivitat malgrat que al mateix temps no hem renunciat a utilitzar-lo i ocupar-lo, a més o menys destresa, al llarg d'aquests anys. Tanmateix, si fóssim capaços d'imaginar-nos el riu sense la intervenció de l'home, molt probablament no el reconeixeríem. La imatge més freqüent que retindríem seria la d'un riu d'aigües clares,   una comunitat vegetal ufanosa i generosa al v...

(publicat al Diari de Sabadell) A les portes d'acabar l'any, i després de la fartanera de Nadal, sembla ser que entre tots hem estat capaços de fer un forat per commemorar el 29 de desembre com a Dia Mundial de la Biodiversitat. Malgrat tot m'imagino que l'elecció d'aquest dia no deu haver estat fàcil en l'atapeït calendari internacional de celebracions i commemoracions. No cal dir,   que aquest terme de biodiversitat, com també el de sostenibilitat emergeix amb força d'ençà de la famosa Conferència Internacional de Medi Ambient i Desenvolupament, celebrada l'estiu de 1992 a Rio de Janeiro.   La popularització a través dels mitjans de comunicació   d'aquests conceptes ha estat un element important per tal que la classe política incorporés ens els seus programes i idearis conceptes fins ara menystinguts o senzillament ignorats. En aquest sentit, caldria recordar que un dels acords més importants de Rio precisament va ser el "Conveni sobr...

(publicat al Diari de Sabadell) El nostre país reviu els temps dels grans aconteixements socials i polítics, i per tant de les inauguracions i celebracions pròpies del dies de glòria i satisfacció col.lectiva. La posada en servei de quasi la totalitat de l'eix transversal entre les ciutats de Lleida i Girona, ha omplert les pàgines dels diaris, hores de ràdio i minuts de televisió de la mateixa manera que la recent cimera de Kioto. Ambdós aconteixements òbviament de transcendència dispar però amb alguns punts en comú. Si em permeteu utilitzar un to excessivament irònic podríem concloure que l'obertura de l'eix transversal ha estat la nostra aportació catalana per augmentar les emissions de CO 2   a l'atmofera del planeta. Però, és clar, com que l'Estat espanyol encara disposa d'un marge prudencial per augmentar les seves emissions de l'ordre del 17%, de ben segur que no ens situarem en una posició incorrecta ambientalment. La construcció de l'ei...

(publicat al Diari de Sabadell) Aquests últims dies els mitjans de comunicació van plens de notícies relacionades amb el projecte del quart cinturó de Barcelona. Sembla ser que els darrers mesos el Ministerio de Fomento i la Generalitat de Catalunya han estat negociant amb l'Ajuntament de Terrassa, Viladecavalls i Abrera el traçat del tram Abrera-Terrassa. Certament no és gens estrany que l’Administració negociï amb els Ajuntaments afectats, i fins i tot que els proposin contrapartides per tal que siguin favorables al projecte. Sense ànim d’aprofundir en molts dels aspectes que ja s’han tractat sobre el perquè de l’oposició   a aquesta obra que l’ex-ministre Borrell ens va dibuixar, i que ara els del PP amb el vistiplau del govern català ens volen construir, sí que m’agradaria destacar un parell de punts. Primer de tot el tarannà de l’Administració. Si bé es cert que els nostres governants són escollits per sufragi universal, amb més o menys abstencionisme, potser algunes ...