Manel Cunill i Llenas

(Publicat dimarts 15 de setembre de 2020 al Diari de Sabadell )  Quan s’albira una nova convocatòria electoral, i si aquesta és nacional, sempre sorgeix l’esperança que el nou govern escollit de les urnes restaurarà el Departament de Medi Ambient. Si fem memòria, la primera esperança ambiental del govern català es va produir el 1991 quan el president Pujol acordà la creació del Departament de Medi Ambient. Una mesura pionera en el nostre entorn sociopolític però amb un clar objectiu: ordenar el desgavell dels residus i reorganitzar la gestió del cicle de l’aigua. L’encàrrec de posar fil a l’agulla va ser atorgat al conseller Albert Vilalta (1991-1996). Un independent de solvència contrastada i coneixedor de l’Administració de la Generalitat. En aquell context de reorganització administrativa i política, s’apostà pel model d’agències governamentals, molt propi de la governança anglosaxona. I és en aquest moment quan s’opta per una agència per a l’aigua, una altra per als residus i ...

(Publicat dilluns 17 d'agost de 2020 al Diari de Sabadell ) La pertorbació de la Covid-19 i l’emergència ambiental ens aboca a tots plegats a enfrontar nous reptes col·lectius en el context d’una societat massa acomodada i resistent als canvis. En l’àmbit local, aquest tempo ens agafa en un procés de transició de la ciutat fabril a la ciutat que encara no som capaços d’albirar. Tot plegat ens apel·la a encetar un procés de canvi de paradigma que requereix un procés de reflexió col·lectiva. I això és el que toca fer a la ciutat. Lluny de les saludables dinàmiques sociopolítiques locals, més o menys proteiques, s’ha de convocar a la formulació d’una nova visió de la ciutat. Una crida a la reflexió estratègica i a la generositat col·lectiva. Això, però, requereix la concurrència de la màxima diversitat d’actors socials, econòmics i polítics per projectar allò que volem ser. Molt en la línia del que postula el Sabadell Cercle d’Entitats. Per què és important apuntalar una visió de ci...

 (Publicat dimarts 21 de juliol de 2020 al Diari de Sabadell )  Les persones, com també les comunitats, necessitem disposar del nostre espai vital. Aquell que ens permet desenvolupar-nos i exercir les diferents tasques més o menys quotidianes. Durant l’esplendor de la ciutat-industrial bona part de l’espai vital es reduïa al límit del terme municipal. Amb tot, els més benestants gaudien de les comoditats i del bullici de tota mena de la capitalitat  barcelonina o bé de la confortabilitat dels afores de la ciutat. Des de fa anys, la ciutat vital ha polvoritzat els límits administratius de la frontera del terme municipal. Ja és notori que més de la meitat de la ciutadania que treballa ho fa fora del municipi. Aquesta realitat s’ha de sumar al reguitzell d’activitats culturals, esportives, comercials o de lleure que també superen aquest límit fictici de la ciutat. Ara bé, respondre quin és el límit actual de la ciutat no és una tasca senzilla. Segurament podríem utilitzar d...

 (Publicat dimarts 23 de juny de 2020 al Diari de Sabadell) Ja hem entrat en una nova etapa que s’ha batejat com a “represa”. Vaja, que tornem a reprendre allò que havíem interromput! El fet que el govern anomeni així aquesta nova etapa aclareix quina serà la política d’acció pels pròxims mesos i, per extensió, de molts altres organismes i ens públics del país. És cert que, aquí i allà, s’ha generat prou literatura sociopolítica amb format de plans de reactivació o fulls de ruta per tornar a l’anomenada normalitat. El nou acrònim impulsat per la Generalitat, CORECO (Comissió per a l'Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social) potser ens fa més anglosaxons, però albira aquest desig de tornar allà on estàvem fa poc més de tres mesos. Talment com una dieta per aprimar-se, molts dels bons propòsits i canvis que es postulaven durant aquests dies de confinament, sembla que els releguem a l’atzar. El desig de tornar al passat es vol imposar a la realitat del futu...