SNU, oberts i lliures

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 11 d'octubre de 2016)

Sessió del Simposi SNU (Figueres, octubre 2016)
Aquests dies se celebra a tres capitals gironines (Figueres, Olot i Girona) el simposi sobre el sòl no urbanitzable organitzat per la demarcació del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya en aquestes contrades. Aquest acte s'emmarca en el Congrés d'arquitectura que organitza aquesta institució al llarg d'aquests mesos. Val a dir que aquesta mena d'actes sempre són un encert, i més quan el què es pretén és debatre i reflexionar sobre la professió.

Un dels temes d'aquest debat iniciat pels arquitectes és el que defineix l'acrònim i els mots que encapçalen aquestes notes d'avui. Segurament pels no experts de l'ordenació del territori és fàcil preguntar-se què significa SNU. Vol dir, sòl no urbanitzable. Els adjectius oberts i lliures, precedits pel mot "espais", venen a definir tot allò que no és urbà. Ras i curt, els espais naturals que envolten els artefactes urbans que hem construït els humans al llarg dels segles. Es tracta d’un argot derivat de la llei vigent, però gens encertat per definir els centenars d'hàbitats que s'apleguen als boscos, camps i rius que envolten les ciutats i viles del país. Aquesta visió simplista i sectorial no ajuda en absolut a reconèixer, i protegir si escau, el valor dels ecosistemes que ens permeten la vida en aquest planeta.

Definir la natura en negatiu, com allò que no és urbanitzable, no deixa de ser una visió massa urbanocèntrica del territori on vivim. Fins i tot la visió dels espais naturals com un paisatge, també fa palès una percepció antropocèntrica dels ecosistemes on viuen milers i milers d'espècies diferents de la nostra i que ens garanteixen la vida. Per sort, molts dels professionals assistents al simposi reconeixien, obertament, que això d'emprar el concepte jurídic de SNU per definir el medi esdevé un anacronisme que caldria resoldre. La complexitat de la matriu biofísica que ens sustenta requereix una definició com cal.

D'altra banda, els conceptes com espai obert o espai lliure aplicats al territori no urbà, i a una escala territorial, significa reduir i simplificar també el concepte d'espai natural i la biodiversitat que acullen. En aquest context la terrassa del bar, el balcó de casa, el Passeig de la plaça Major, l'aparcament del complex comercial de Sant Pau de Riu Sec també són espais oberts? Sí, però són espais naturals? No. D'altra banda, quan es parla d'espais lliures, què es vol dir? Lliures d'edificacions? Lliure d'arbres? I si volguéssim parlar de l'oposat a lliure, diríem que les ciutats són espais ocupats? Sembla que aquests pitafis ens conviden a reconduir l'actual marc polític i legal que decideix i regula els espais naturals en l'ordenació del territori. Una visió multidisciplinària per concertar el territori que volem gaudir civilitzadament i en consideració amb la resta de formes de vides amb les quals convivim.

És cert que a vegades associem la paraula espai natural només a aquelles àrees que gaudeixen d'una protecció legal concreta com poden ser els parcs naturals, els espais del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) o de Xarxa Natura 2000. Per tant, no s'ha de confondre el marc legislatiu al qual està sotmès un espai amb la seva identitat biòtica i abiòtica així com els béns i serveis que ens ofereixen.

A finals d'aquest setembre el Govern de Catalunya aprovava la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei de territori. Aquest projecte pretén crear un nou marc legal i fusionar en un únic text les actuals lleis sectorials d'ordenació del territori i urbanisme, gestió del litoral i paisatge. Una bona oportunitat per jubilar conceptes com SNU, espais oberts o lliures, posant un esglaó cap a la construcció d’un país més ambiental i menys ubanocèntric!

Sabadell, 9 d'octubre de 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero